Resultats de la cerca
Es mostren 182 resultats
paraformaldehid
Química
Polímer del formaldehid, de fórmula HO(CH2O)nH, en la qual n és més gran que 6.
És un sòlid blanc que es fon a 120-70°C, soluble en medi bàsic fort, i insoluble en alcohol i èter Els polímers de pes molecular elevat són també insolubles en l’aigua Hom l’obté per evaporació d’una solució aquosa de formaldehid És emprat com a substitut del formaldehid en les seves aplicacions fungicides i fumigadores i en la fabricació de resines
àcid maleic
Química
Àcid dicarboxílic no saturat, que es presenta en forma de sòlid cristal·lí, de punt de fusió 130°C, soluble en aigua i en dissolvents orgànics.
Tant aquest àcid com el seu anhídrid són emprats com a dienòfils en la reacció de Diels-Alder Per calefacció en dissolució aquosa es transforma en l’isòmer trans- anomenat àcid fumàric, termodinàmicament més estable Hom l’obté, a escala industrial, per hidròlisi del seu anhídrid, el qual prové de l’oxidació catalítica del benzè a 400°C en presència de pentòxid de vanadi com a catalitzador
triclorur d’arsènic
Química
Líquid d’aspecte oliós, que desprèn vapors d’àcid clorhídric per acció de la humitat de l’aire.
Bull a 130,5°C, i el punt de fusió és —18°C És obtingut per combustió de l’arsènic metàllic en atmosfera de clor o per destillació del triòxid d’arsènic amb àcid clorhídric concentrat En dissolució aquosa s’hidrolitza a hidròxid arsenós i àcid clorhídric Intermediari en l’obtenció de derivats orgànics farmacèutics i insecticides, és emprat en ceràmica i per a fer gasos metzinosos
fucsina
Química
Colorant que pertany a la família de la pararosanilina.
Conté un grup CH 3 en posició orto - amb relació a un grup NH 3 Hom l’obté per oxidació de mescles equimoleculars d’anilina i orto- i para -toluïdina amb àcid arsènic La dissolució aquosa de fucsina, de color vermell, es descolora amb l’àcid sulfurós i agafa un color violeta per acció dels aldehids assaigs de Schiff Dóna lloc als colorants de trifenilmetà
àcid fluorosilícic
Química
Substància que només és coneguda en dissolució, on es comporta com un electròlit fort.
Hom l’obté mitjançant la reacció 6HF + SiO 2 →H 2 SiF 6 + 2H 2 O o per hidròlisi aquosa del SiF 4 en fase de vapor es dissocia en els seus components H 2 SiF 6 ⇋HF 2 + SiF 4 Amb els metalls forma fluorosilicats, segons la reacció Zn + H 2 SiF 6 →ZnSiF 6 + H 2 ↑ És emprat com a agent esterilitzador
longitud de rugositat
Meteorologia
Paràmetre de longitud, denominat també paràmetre d’aspresa, que caracteritza l’efecte de la rugositat de la superfície en flux totalment turbulent d’aire.
Conjuntament amb la constant de Von Karman determinen l’expressió del perfil logarítmic d’augment del vent amb l’altura Com més gran és l’aspresa d’un terreny, més gran resulta la longitud de rugositat, la qual adopta valors de l’ordre de 0,0001 m per a una superfície aquosa en calma, fins a valors de l’ordre de 10 a 100 m en zones de muntanya molt escarpades
uranil
Química
Cadascun dels oxocations derivats de l’urani.
Hom en coneix dos l' uranil VI UO 2 2 + , estable, i que existeix en nombroses sals, i l' uranil V UO 2 1 + , poc estable En solució aquosa l’uranil VI es troba fortament hidrolitzat, i origina reacció àcida, mentre que l’uranilV es desproporciona amb facilitat a U 4 + i UO 2 2 + i té una existència transitòria, excepte en condicions de pH ben ajustades 2,0-4,0
pasta
Farmàcia
Preparació semisòlida, de més consistència que les pomades pel seu alt contingut en sòlids.
A causa del seu reduït percentatge en greix o líquid, l’extensibilitat és més reduïda Les pastes grasses són aplicades sobre la pell La més coneguda és la pasta Lassar , a base d’òxid de zinc i midó Les de base aquosa o glicèrica formen el constituent bàsic de les pastes dentifrícies La preparació de les pastes és anàloga a la de les pomades, tenint en compte, però, llur major consistència
oxocatió
Química
Cadascun dels cations poliatòmics de fórmula general MO x n +, on M representa un metall de transició o un actínid, que contenen àtoms d’oxigen doblement enllaçats a l’ió metàl·lic i que existeixen com a constituents de molècules més complexes (oxisal).
En solució aquosa, la tendència d’un element metàllic a formar oxocations augmenta amb el pH, amb el nombre d’oxidació de l’ió metàllic i amb la capacitat acceptora de càrrega pi π de l’ió metàllic Alguns dels oxocations més estudiats són UO 2 2 + uranil o dioxourani VI, emprat en forma de sals com a pigment, i CrO 2 2 + cromil o dioxocrom VI, d’un gran poder oxidant
aluminiatge
Tecnologia
Operació que consisteix a deposar una capa d’alumini sobre un suport, especialment sobre ferro o un aliatge ferri per a protegir-lo contra la corrosió, sobretot a temperatura elevada.
L’aluminiatge no pot efectuar-se per electròlisi en solució aquosa, bé que, al laboratori, l’electrodeposició de l’alumini ha pogut obtenir-se en solvents orgànics Tècnicament, l’aluminiatge té lloc per immersió en un bany d’alumini fos que conté eventualment una petita quantitat de silici perquè reïxi cal suprimir absolutament tota capa d’òxid entre els dos metalls Un procediment especial de protecció del ferro per aluminiatge és la calorització