Resultats de la cerca

Creada el 1922 per decisió del Komintern, tenia per finalitat donar ajut material i jurídic i suport moral als presos i emigrats polítics, i a les famílies dels revolucionaris morts en la lluita Promogué campanyes per a l’alliberament de presos polítics, així com una campanya contra el terror als Balcans, a Polònia, als països bàltics, a la Xina, etc A la península Ibèrica donà ajut als perseguits pels fets d’octubre del 1934 i, durant la guerra civil de 1936-39, treballà activament a favor dels damnificats per la guerra a la zona republicana, sobretot a la rereguarda, procurant aliments,…

Bibliotecari de la Universitat de Bordeus i, des del 1937, periodista a París El govern de Vichy 1940 li donà un càrrec important al ministeri d’informació i creà una oficina de premsa occitana i un centre permanent de defensa de la llengua d’oc Ajudà eficaçment la labor de Pompeu Fabra i d’altres exiliats catalans, com a administrador, a París, de la Fundació Ramon Llull i de la Revista de Catalunya Membre actiu de la Resistència, la Gestapo l’arrestà pel gener del 1944 i l’envià a Dachau Acabada la guerra, tornà a exercir de periodista i fou un dels principals artífexs de la…

Durant la Primera Guerra Mundial encapçalà un comitè anglofrancès per a l’organització dels subministraments als aliats Participà en les conferències preparatòries del tractat de Versalles i en 1919-23 fou secretari general adjunt de la Societat de Nacions Durant la Segona Guerra Mundial, exiliat a Londres, fou assessor de De Gaulle i collaborà estretament amb els governs dels EUA i britànic Projectà el pla econòmic que, posat en pràctica el 1947, establí les bases de la reconstrucció de França a la postguerra Ja el 1943 declarà públicament la necessitat d’impulsar una organització europea…

Graduat en ciències polítiques per la Universitat de Princeton 1954, fou pilot de la US Navy 1954-57 Membre de la Cambra de Representants pel Partit Republicà 1962-69, del 1969 al 1973 fou director de programes de promoció econòmica del govern i ambaixador a l’OTAN 1974-75 Secretari de defensa de Gerald Ford 1975-77, durant el mandat del demòcrata J Carter, fou executiu en empreses privades Assessor en armament i sobre el Pròxim Orient de l’administració Reagan, el 2001 George W Bush el nomenà secretari de defensa Després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001, fou un dels artífexs…

Rep el nom del ministre d’Afers Estrangers britànic Mark Sykes i el francès Georges Picot, artífexs i signataris dels acords A grans trets, la divisòria entre els territoris d’ambdues potències recorria des de la costa mediterrània, a l’actual frontera entre el Líban i Israel, fins aproximadament la meitat del territori situat entre Kirkuk i Mossul Iraq França exercia un control directe o indirecte al nord de la línia bàsicament el Líban, Síria, el nord-est de l’actual Iraq i el sud-est de l’actual Turquia, mentre que la Gran Bretanya controlava, al sud, Jordània, la part nord de…

Fill de Jacint Vilardell , es llicencià a la Universitat de Barcelona el 1949 Després d’una estada d’un any a l’hospital Sant Antoine de París 1951 es doctorà per les universitats de Barcelona 1961 i de Pennsilvània, EUA 1962, de la qual fou també becari investigador 1959-62 Especialitzat en patologia digestiva, fou cap de servei de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona 1963-96 i director de l’Escola Professional de Patologia Digestiva de la UAB 1969-96 Ocupà càrrecs directius en el Ministeri de Sanitat 1979-82, entre d’altres el de director de planificació sanitària, i fou un…

De família cristiana maronita, es graduà a l’Acadèmia Militar l’any 1970 Estudià també política i administració a la Universitat del Líban Entre altres càrrecs, del desembre del 1990 a l’agost del 1991 fou cap d’intelligència en les operacions del Mont Líban responsables de la detenció de centenars de manifestants antisirians i també comandant en cap de l’onzena brigada 1993-96 durant els enfrontaments amb Israel al sud del Líban i la vall de la Beqaa Comandant en cap de les forces armades del Líban des del desembre del 1998 en successió d’Émile Lahoud, el 2005 supervisà el desplegament de l’…

Estudià a la Universitat de Besançon, i el 1959 obtingué un doctorat en economia per la Universitat de Grenoble L’any 1974, inicià la seva carrera política com a fundador i secretari general del Partit Demòcrata Senegalès PDS Des del 1978, i durant vint anys, intentà accedir a la presidència, sense obtenir mai els vots suficients davant Léopold Sédar Senghor , primer, i d’ Abdou Diouf , després Amb tot, l’any 1991 el PDS entrà per primera vegada al Govern i Wade fou nomenat ministre d’estat sense cartera i adjunt a la Presidència Finalment, l’any 2000, en la segona volta de les presidencials…

Nascut en la pobresa, el seu pare, comunista convençut, morí assassinat el 1944, i ell s’afilià a les Joventuts Comunistes de molt jove En 1950-54, becat, estudià comptabilitat a la Unió Soviètica Al seu retorn, començà a treballar al Ministeri de Finances fins el 1959, que esdevingué agregat de l’ambaixada hongaresa a Sofia Des d’aquest any, ocupà càrrecs diplomàtics i en la secció d’afers estrangers del Comitè Central del Partit Comunista Hongarès El 1985 fou nomenat vice-primer ministre d’Afers Estrangers, i al maig del 1989, ministre d’Afers Estrangers del govern de Miklós Németh Des d’…

Es titulà el 1969 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, on també es doctorà el 1975 És catedràtic del departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori des del 1986 i membre fundador del Laboratori d’Urbanisme 1969 Entre el 1983 i el 1989 fou cap d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona i fou un dels principals artífexs de la transformació urbanística de Barcelona amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics l’any 1992 Fou premi Nacional d’Urbanisme l’any 1981 per un estudi sobre l’ocupació d’edificis a Barcelona i altres ciutats del sud d’Europa i el 1985,…