Resultats de la cerca
Es mostren 175 resultats
baló estratosfèric obert

Elements d’un baló estratosfèric obert
© fototeca.cat
Meteorologia
Transports
Baló lliure, generalment no tripulat, destinat a l’estudi de l’estratosfera.
Omplert amb hidrogen o heli, l’escapament per l’obertura inferior del gas expandit en ascendir assegura que l’interior de l’embolcall no és mai a gran pressió, la qual cosa fa innecessari de construir-lo amb materials molt resistents ans permet d’usar materials força més lleugers, bé que resistents a les baixes temperatures -75 °C p ex, fibra de polietilè d’uns 10-25 µm de gruix, i, en conseqüència, és possible de realitzar embolcalls capaços de contenir fins a un milió de metres cúbics de gas Un volum tan gran els fa possible d’elevar uns 1 000 kg fins a 50 km d’altura La pèrdua…
Jordi Corominas García

Jordi Corominas García
Arxiu J. Corominas
Alpinisme
Alpinista.
Guia d’alta muntanya de la vall de Benasc, realitzà nombroses escalades tant en roca com en gel als Pirineus, als Alps i a les Rocalloses canadenques L’any 1991 fou nomenat millor esportista de la Rioja, on obrí més de 200 vies d’escalada Obrí també unes trenta vies més per tota la península, en especial a la vall d’Ordesa El 1991 coronà en solitari el Dhaulagiri formant part d’una expedició catalana i el 2004 feu el mateix en ascendir el K2 pel pilar sud-oest o Magic Line i baixar per la via normal o esperó dels Abruços També ascendí la via americana del Thalay Sagar 1990, el…
Sierra Nevada
Massís
El massís més elevat de la península Ibèrica, al nucli de la serralada Penibètica, la més meridional de les Bètiques.
Les formes pesades i arrodonides de les llicorelles i els esquists cristallins de l’eix no impedeixen que s’hi drecin els gegants peninsulars Mulhacén, 3 478 m Veleta, 3 392 m Alcazaba, 3 366 m L’altitud baixa ràpidament quan hom passa lateralment dels materials paleozoics als triàsics, també esquistosos, i torna a ascendir amb el triàsic calcari de la perifèria, que es manté en una altitud de 2 500-2 000 m fins a prop de les valls que envolten el massís dels rius Genil i Guadiana Menor afluents del Guadalquivir, Gérgal i Andarax, el seu collector, i Cádiar i Lecrín, que formen…
Joan Maria Gavaldà Robert

Joan Maria Gavaldà Robert
Fundació del Bàsquet Català
Basquetbol
Entrenador de basquetbol.
Sempre lligat al bàsquet femení en els seus inicis, dirigí també equips de les categories inferiors del Picadero JC Fou entrenador del CB Cibes amb el qual fou campió de la segona divisió femenina i assolí l’ascens a la primera Posteriorment dirigí el Betània-Patmos i el CB Hospitalet El 1985 passà al bàsquet masculí i entrenà el BC Andorra, equip amb el qual aconseguí el campionat de segona divisió El 1986 fitxà pel Bàsquet Manresa, amb el qual debutà a l’ACB Després de dues temporades a Manresa, passà al CB Sant Josep de Girona 1988-89 i posteriorment entrenà l’Argal Huesca 1993-94 i el…
arribar
Ascendir una cosa que és susceptible de variació (que puja, etc) a un cert grau o nivell.
escalada

Escalada
© Fototeca.cat-Corel
Escalada
Acció d’ascendir per un indret difícil, de pregona verticalitat, utilitzant els quatre membres per a progressar.
Hom pot diferenciar diversos tipus d’escalada atenent el material en què hom escala hom distingeix entre l’ escalada en roca , l’ escalada en glaç i l’ escalada mixta combinació de les dues anteriors segons la manera de progressar, hom distingeix entre l’ escalada lliure caracteritzada per l’ús exclusiu de mans i peus per a agafar-se a les preses i repenjar-se, alternativament, en la progressió, l’ escalada artificial en què el material collocat per l’home —pitons, fissurers, etc— facilita l’avançament en repenjar-hi el cos i l’ escalada combinada que presenta alhora trams d’escalada…
föhn

L’efecte föhn
© Fototeca.cat
Meteorologia
Vent càlid i sec que bufa a sotavent d’una serralada.
En trobar un obstacle muntanyenc, els vents són obligats a ascendir pel vessant de sobrevent i es refreden progressivament, fins que assoleixen el nivell de condensació en conseqüència, formen núvols que arriben fins al cim i produeixen precipitacions, que els fan perdre la humitat En baixar pel vessant oposat són escalfats molt considerablement, i es comporten com a vents secs Sota els efectes d’un vent de tipus föhn augmenten molt la temperatura i l’evaporació, mentre que disminueix la humitat sol produir incendis i la fosa de la neu, i afecta profundament els éssers vius, sobretot les…
penyal d’Ifac
El penyal d’Ifac a Calp
© Fototeca.cat
Promotori i península del municipi de Calp (Marina Alta) de 332 m d’altitud.
Avança en forma de peduncle angulós al litoral, i el constitueix un tascó calcari gegantí, abrupte de tots costats, especialment el NW i el S, fet de material lutecià corregut -com la propera serra d’Oltà- que a la part septentrional descansa sobre margues burdigalianes de menys rost Al suau coster del N hom ha fet troballes que han evocat Hemeroscopi, però els materials es redueixen a ceràmica àtica i campaniana des del sV aC i d’altres restes ibèriques i medievals La natura tombòlica de l’accident és testificada pels residus de les salines -vell port romà-, vora les quals hi ha les restes d…
acels
Helmintologia
Ordre de turbel·laris format per petits cucs plans, de color terrós o blanc, sovint verds a causa de les algues verdes simbiòtiques que viuen dins llurs teixits.
Llur principal característica és l’absència de cavitat digestiva Solament tenen una massa compacta de cèllules digestives El sistema reproductor és molt primitiu Són marins, viuen sota les pedres o entre les algues de la zona litoral, i sovint presenten ritmes diaris de baixar a més profunditat a la nit i ascendir durant el dia El gènere més representatiu és convoluta platihelmints L’any 1999 es donaren a conèixer uns experiments genètics realitzats amb acels que permeten afirmar que aquests animals no pertanyen al fílum dels platihelmints, com es pensava fins ara, sinó que representen el…
Jordi Corominas i García

Jordi Corominas i García
© ARXIU J. COROMINAS
Alpinisme
Alpinista.
Guia d’alta muntanya de la vall de Benasc, realitzà nombroses escalades tant en roca com en gel als Pirineus, als Alps i a les Rocalloses canadenques L’any 1991 fou nomenat millor esportista de la Rioja, on obrí més de 200 vies d’escalada Obrí també unes trenta vies més per tota la península, en especial a la vall d’Ordesa El 1991 coronà en solitari el Dhaulagiri formant part d’una expedició catalana i el 17 d’agost de 2004 feu el mateix en ascendir el K2 pel pilar sud-oest o Magic Line i baixar per la via normal o esperó dels Abruços, ruta anteriorment només completada un cop el…
,