Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
dermatocarpàcies
Micologia
Família de líquens ascomicets de l’ordre de les pirenocarpals, de tal·lus foliaci o esquamós.
El gènere més important és Dermatocarpon
ascolíquens
Micologia
Gran grup de líquens que comprèn tots els que procedeixen de la liquenització d’ascomicets.
Gairebé tots tenen com a simbiont fúngic o un pirenomicet pirenolíquens o, els més, un discomicet discolíquens En conjunt, els ascolíquens representen la gran majoria dels líquens coneguts
diaportals
Botànica
Ordre d’ascomicets pirenomicets, típicament ascohimenials, que presenten ascs amb anell quitinoide i espores hialines.
El gènere més comú és Valsa , que viu en salzeredes i pollancredes sobre fusta en descomposició
conidiocist
Botànica
Mena d’esporocist propi d’alguns ascomicets primitius, originat pel miceli vegetatiu i formador de conidis.
En procedeixen els fiàlids
bitunicat | bitunicada
Botànica
Revestit de dues membranes o túniques (externa i interna), com ara els ascs de diversos ascomicets.
líquens
Líquens
© Xevi Varela
Micologia
Grup —o, sistemàticament, classe— d’organismes vegetals de natura doble, constituïts per cèl·lules d’una alga enllaçades per les hifes d’un fong.
La liquenització, és a dir, l’establiment de simbiosis estables entre certes espècies de fongs i d’algues, degué produir-se en repetides ocasions des d’abans del Terciari, i, per via d’un llarg procés d’evolució conjunta, conduí als líquens actuals, que funcionen com un tot, amb trets fisiològics molt peculiars Ambdós components són tan especialitzats, que rarament —només en el cas de l’alga— poden menar vida independent La majoria dels fongs liquenitzats són ascomicets discomicets i pirenomicets, però també existeixen alguns líquens, sobretot tropicals, amb fong…
Els basidiolíquens
Són pocs els basidiomicets que han emprès el camí de la liquenificació Els més notables a Europa són els que han resultat del mutualisme entre fongs del gènere Omphalina i algues del gènere Coccomyxa , i han format un tallus granulós Botrydina o esquamulós Coriscium A aquest darrer tipus correspon el de la fotografia noteu-hi les esquàmules verdes, que ha produït fructificacions amb el típic aspecte d’agàric, i sense algues Els seus caràcters ens permeten de veure que el nom que li correspon és Omphalina hudsoniana Una altra espècie, O ericetorum , amb tallus de tipus Botrydina , ha estat…
Els fongs liquenificats: el tipus d’organització liquen
Els líquens són fongs que, gràcies a associar-se amb algues o cianofícies, han esdevingut autòtrofs com les plantes verdes i, alhora, s’han adaptat molt bé a les condicions extremes Per això, com en la fotografia, poden colonitzar superfícies inhòspites per a altres plantes, com ara aquest bloc de gres roig, que gairebé desapareix del tot sota el mosaic polícrom dels tallus juxtaposats de diversos líquens, entre els quals veiem diverses espècies de Porpidia, Hafellia, Aspicilia, Rhizocarpon, Pertusaria, Lecidella , etc En molts casos, el creixement dels tallus resta blocat quan dos d’…
protoascomicètides
Botànica
Subclasse d’ascomicets integrada per micromicets amb ascs originats directament del zigot i no disposats en ascocarps.
Comprèn els ordres de les endomicetals i de les exoascals
hipocreals
Micologia
Ordre d’ascomicets de la subclasse de les pirenomicètides, que comprèn fongs fitoparàsits d’ascocarps blancs i acolorits.