Resultats de la cerca
Es mostren 110 resultats
Atemptat d’un franctirador islamista a Carcassona
Després de segrestar un cotxe a Carcassona, ferint el xòfer i assassinant el conductor, el terrorista dispara contra un grup de policies, un dels quals resulta ferit Posteriorment entra en un supermercat a la localitat de Trèbes, on mata a trets un client i un encarregat Un gendarme demana ser intercanviat per una dona que el terrorista pren com a hostatge Poc abans que un comando especial acabi amb la vida del terrorista, que proclama ser un soldat del Daesh, assassina el gendarme, el qual posteriorment és homenatjat pel seu acte heroic
Booth
Teatre
Família d’actors angloamericans.
Junius Brutus Booth Londres 1796 — riu Mississipí 1852, especialitzat en personatges shakespearians, rivalitzà amb Edmund Kean, i el 1821 es traslladà als EUA D’entre els seus fills destaquen Edwin Thomas Booth Bel Air, Maryland 1833 — Nova York 1893, que seguí la tradició del seu pare i fundà, el 1888, el Player's Club de Nova York, i John Wilkes Booth Bel Air, Maryland 1838 — Bowling Green, Virginia 1865, també actor, el qual, lligat a la causa sudista, assassinà el president Lincoln d’un tret de revòlver i fou mort poc temps després
Khilperic I de Nèustria-Soissons
Història
Rei franc de Nèustria i Soissons (561-584).
Fill de Clotari I i d’Ingunda, hagué d’acceptar la divisió del regne franc amb els seus germans Caribert I, Guntram I i Sigebert I Repudià la seva primera muller, Aldovera, i es casà 566 amb la princesa Galsvinta, filla gran del rei visigot Atanagild, però l’assassinà per tal de poder casar-se 567 amb la seva amant Fredegunda , cosa que provocà una guerra amb Sigebert I, casat amb Bruniquilda , germana de Galsvinta Fredegunda féu matar Sigebert I 575, i Khilperic I fou assassinat durant una cacera Fou despòtic i hostil a l’Església, però també molt culte, i conreà la poesia
Sulaymān ibn Yaqṯān al-A‘rābī
Història
Cabdill àrab de la Marca Superior.
Sembla que, juntament amb altres dissidents, s’alià amb ‘Abd al-Raḥmān ibn Ḥabīb al-Fiḥrī, anomenat l’Eslau i que havia estat enviat a Al-Andalus pels abbàssides per tal d’impedir la consolidació del govern omeia, representat per ‘Abd al-Raḥmān I Mantingué bones relacions amb Carlemany, amb qui s’entrevistà a Paderborn, i prometé d’ajudar-lo contra l’emir Derrotat l’exèrcit franc i en veure l’emir que no el podia vèncer per la força, comprà el seu lloctinent, al-Ḥusayn ibn Yaḥyà al-Ansārī, tot prometent-li el govern de Saragossa, i aquest l’assassinà Fou venjat pel seu fill ‘…
ibn ‘Ammār
Literatura
Poeta andalusí.
Amic i visir del també poeta al-Mu'tamid de Sevilla Governà Silves 1069 en nom de la taifa abbadita i collaborà en l’annexió de Múrcia 1078 Va rompre les relacions amb al-Mu'tamid i s’independitzà a Múrcia, des d’on cercà l’aliança amb Abū Bakr ibn Abd al-'Azīz de València Rebutjat per aquest, arengà el poble incitant-lo a la revolta No tingué èxit i cercà, infructuosament, refugi prop d’Alfons VI de Castella Mentre intentava de guanyar-se l’amistat dels Banū Ḥud de Saragossa, llavors senyors de Dénia, fou fet presoner Al-Mu'tamid el comprà i l’assassinà Són molt famosos els seus versos…
Empar de Lanuza i Hurtado
Literatura catalana
Narradora.
Ha estat una de les autores més prolífiques i amb més diversitat temàtica en l’àmbit de la literatura infantil al País Valencià La seva publicació s’inicià amb El savi rei boig i altres contes 1979, premi Josep Maria Folch i Torres 1978, i continuà amb Abecedari del diumenge 1986, premi Tirant lo Blanc i premi Crítica Serra d’Or 1988, L’escletxa assassina 1990, Les tres avorrides 1997 i Versos al sol 2000, entre d’altres Ha escrit peces de teatre infantil, com les que reuní en el volum Mitja dotzena 1984, i La cuca Quica 1985, entre d’altres I també ha conreat la poesia València, fragments d’…
Zenòbia
Història
Reina de Palmira (267/268-272).
És anomenada Bathzabbai en les fonts de Palmira i Septimia Zenobia en les llatines Filla d’Antíoc, esposà el rei Odainath, l’assassinat del qual, i el del seu primogènit Herodià, segurament ordenà A partir d’aleshores actuà com a regent durant la minoritat del seu fill Wahballat o Vaballathus La seva política exterior fou eminentment expansionista penetració a l’Àsia Menor el 270 i invasió d’Egipte el 271, fet que li valgué el control de Síria Batuda, però, per l’emperador Aurelià 272, salvà la vida acusant els seus consellers Fou portada en triomf a Roma 274, i al cap d’uns quants anys es…
Marc Aureli Antoní Caracal·la
Història
Emperador romà (211-217), fill de l’emperador Septimi Sever, al govern del qual estigué associat des del 198, i de Júlia Domna.
Rebé el sobrenom de Caracalla per la peça de vestir d’aquest nom que portava A la mort del seu pare assassinà el seu germà Septimi Geta i féu donar mort a gran nombre dels partidaris d’aquest, entre els quals el jurista Papinià Promulgà 212 la Constitutio Antoniniana , que concedia la ciutadania romana a tots els homes lliures de l’Imperi l’edicte fou inspirat en part per motius fiscals, però obrí a les províncies els llocs de govern Durant el seu regnat fou devaluada la moneda Protegí l’exèrcit i emprengué campanyes militars a les fronteres del Rin i del Danubi En passar el Tigris per…
Otel·lo

Donald Sinden en el paper d’Otel·lo
© Corel
Tragèdia de William Shakespeare.
El personatge central, Otello, assassina per motius de gelosia la seva muller Desdèmona, en la qual tenia dipositada una confiança absoluta que perd, bruscament, davant les pèrfides insinuacions de Iago Hom assisteix, doncs, al canvi que una ànima noble i un esperit valerós, quasi llegendari, experimenta pel fet de creure fatalment el calumniador, i també al final inevitable —el suïcidi estoic, amb clares influències senequistes— que l’error d’aquesta creença cega comporta Obra molt celebrada, ha inspirat altres drames teatrals els de Jean-François Ducis, del 1792, i d’Alfred de Vigny, Le…
Siger de Brabant
Filosofia
Cristianisme
Escolàstic.
Professor de filosofia a la facultat d’arts de París, en oposició a Tomàs d’Aquino defensà —bé que no pas com a “veritats”, sinó com a dotades de “necessitat racional"— tesis aristotelicoaverroistes i neoplatòniques que escandalitzaren els seus contemporanis, com ara les de l’eternitat del món, de la causació immediata per Déu només d’una “primera intelligència” i, per tant, del desconeixement diví dels éssers i fets singulars, de l’existència d’un únic intellecte agent per a tots els homes la immortalitat individual dels quals restava així problematitzada, etc Condemnades 1270 i 1277 pel…