Resultats de la cerca
Es mostren 681 resultats
dissociació tèrmica
Química
Reacció de ruptura dels enllaços d’una molècula i alliberament dels àtoms constituents aconseguida a temperatures elevades, quan l’energia d’agitació tèrmica dels gasos arriba a superar les energies d’enllaç.
Així, a l’interior d’una flama o d’un arc elèctric les molècules es dissocien i els àtoms lliures són estables
azole
Química
Qualsevol dels composts aromàtics heterocíclics caracteritzats per un anell de pirrole en què algun o alguns dels àtoms de carboni són reemplaçats per un de nitrogen, oxigen o sofre.
En particular, el nitrogen pot incloure fins a quatre àtoms dins el mateix anell Els azoles més importants són l' oxazole, el tiazole, l' imidazole i el pirazole , i llurs derivats el sulfatiazole , diverses penicillines, l' antipiridina , el piramidon , la pilocarpina i diferents colorants
semiconductor amorf
Electrònica i informàtica
Física
Química
Semiconductor no cristal·lí els àtoms del qual no presenten un ordre periòdic de llarg abast tot i que a escala atòmica no estiguin completament desordenats.
La necessitat de realitzar enllaços obliga a un cert ordenament i imposa unes certes limitacions al voltant dels àtoms veïns més pròxims Aquesta ordenació a curta distància és la responsable de les propietats observades en aquests materials, com són la seva conductivitat elèctrica o el seu llindar d’absorció òptica El semiconductor amorf que presenta un interès més gran és el silici amorf que té aplicació en les cèllules solars de baix cost, utilitzades en aplicacions terrestres i en l’obtenció de pantalles planes per a comunicacions audiovisuals
efecte Wigner
Física
Creació de llacunes en el reticle cristal·lí d’una substància per l’acció de neutrons ràpids, els quals, per a energies superiors a 25 eV, expel·leixen els àtoms de llurs posicions inicials.
Si després d’haver-se creat les llacunes hom escalfa la substància, els àtoms desplaçats poden tornar a ocupar llur lloc, desapareixen les llacunes i s’allibera una quantitat d’energia calorífica superior a la fornida en l’escalfament
experiència de Stern i Gerlach
Física
Experiment efectuat per Stern i Gerlach el 1922 que confirmà la quantificació de l’espai i féu possible la mesura dels moments magnètics dels àtoms neutres a l’estat fonamental.
Consistí a fer travessar per un feix d’àtoms d’argent la regió d’un camp magnètic no uniforme, i observaren que es divideix en dues components l’una en la direcció i el sentit del camp magnètic i l’altra en l’oposada La tècnica de l’experiment de Stern i Gerlach fou ampliada per Rabi el 1939
àcid tiocarboxílic
Química
Denominació genèrica dels àcids carboxílics en què un àtom d’oxigen o tots dos han estat substituïts per àtoms de sofre.
D’acord amb el nombre d’àtoms presents en la molècula, s’anomenen àcids monotiocarboxílics o àcids ditiocarboxílics Els àcids monotiocarboxílics són composts d’olor molt desagradable que es descomponen lentament en l’aire Hom els prepara per tractament d’un àcid carboxílic amb pentasulfur de difòsfor Els àcids monotiocarboxílics presenten tautomeria, i existeixen les dues formes possibles pel que fa a l’enllaç carboni-sofre si bé en la majoria de les seves reaccions es comporten com si continguessin l’àtom de sofre unit al de carboni mitjançant un enllaç simple Pel que fa als…
isòtop
Física
Química
Cadascun dels àtoms d’un mateix element químic els nuclis dels quals tenen el mateix nombre de protons però diferent nombre de neutrons.
L’existència d’aquests àtoms fou descoberta com a conseqüència de l’estudi sobre les substàncies radioactives naturals Fou F Soddy qui, el 1911, proposà el nom d’ isòtop i constatà la igualtat de les seves propietats químiques La majoria dels elements naturals són formats per diversos isòtops que només poden ésser separats per procediments físics difusió, centrifugació, espectrometria de masses, destillació fraccionada i electròlisi Hom classifica els isòtops en estables , amb una vida mitjana de l’ordre de 3000 milions d’anys, i inestables o radioactius , que emeten radiacions i…
radi de van der Waals
Química
Pel que fa als cristalls moleculars d’elements no metàl·lics o de llurs composts covalents, valor definit per a cada element com la meitat de la distància d’equilibri entre els dos àtoms més pròxims d’aquest no enllaçats entre ells.
Els radis de van der Waals són una conseqüència de les forces intermoleculars d’atracció i repulsió forces de van der Waals i hom els pot considerar com una mesura de la distància mínima a la qual poden apropar-se dos àtoms sense establir un enllaç covalent La determinació experimental d’aquests radis és realitzada mitjançant la difracció de raigs X, i llur valor presenta una oscillació de ±0,05 Å, segons el compost en el qual han estat determinats Els valors numèrics dels radis de van der Waals s’aproximen als dels corresponents radis iònics dels mateixos elements, atès que…
prostaglandina
Biologia
Farmàcia
Química
Cadascun dels membres d’una família d’àcids grassos quirals, òpticament actius, no saturats, de vint àtoms de carboni, que contenen com a esquelet comú l’àcid prostano.
Aquest àcid és constituït per un anell de cinc membres al qual es troben enllaçades, en àtoms veïns, dues cadenes de set i vuit àtoms de carboni, i el grup carboxílic és en el carboni terminal de la primera La diferent funcionalització de l’esquelet bàsic condueix a les diverses sèries de prostaglandines conegudes, cadascuna de les quals és designada per una lletra que indica la sèrie i un subíndex numèric que denota el nombre d’insaturacions contingudes a les cadenes laterals Les prostaglandines foren descobertes per USvon Euler el 1934 i llur estructura fou…
sulfat
Química
Qualsevol sal o èster format per substitució dels dos àtoms d’hidrogen de l’àcid sulfúric.
Els sulfats metàllics són molt abundants en l’estat natural cal esmentar-ne el sulfat potàssic K 2 SO 4 , el sulfat sòdic Na 2 SO 4 , el sulfat de calci CaSO 4 anhidrita, el sulfat de magnesi MgSO 4 7H 2 O epsomita, el sulfat de bari BaSO 4 baritina i el sulfat d’estronci SrSO 4 celestina Són coneguts sulfats de gairebé tots els metalls, i, d’altra banda, els metalls molt electropositius alcalins formen també hidrogensulfats És també comuna la formació de sulfats dobles, especialment entre un metall trivalent i un de monovalent alum Hom obté els hidrogensulfats per cristallització de…