Resultats de la cerca

Fou un dels introductors de l’avantguardisme a l’Amèrica Llatina El 1914, en el manifest Non serviam , formulà la proposta creacionista creacionisme Anà a París 1916, on publicà en francès diversos llibres de poemes Horizon carré 1917, Tour Eiffel 1917 i Hallalli 1918 A Madrid entrà en contacte amb els ultraistes ultraisme i publicà Ecuatorial i Poemas árticos ambdós el 1918 Tornà a Xile, on fou candidat a la presidència de la república 1925 participà en la guerra d’Espanya, i posteriorment lluità contra els nazis com a oficial de l’exèrcit francès Mentrestant, havia publicat…

Fou fundada per tal de donar a conèixer les noves manifestacions artístiques del moment Organitzà la gran Exposició Miró, retrospectiva, a les Galeries Laietanes de Barcelona, que significà la reincorporació del pintor a Barcelona, i també sessions de jazz i conferències amb la collaboració del Hot Club, la primera Exposició Antològica d’Art Contemporani a Terrassa, la primera exposició conjunta de Joan Ponç, Tàpies i Cuixart, de “Dau al Set”, etc Publicà la revista Cobalto 49 , de la qual sortiren quatre fascicles Posteriorment es decantà sobretot per les arts visuals i la música En aquest…

És autor de tres reculls Iceberg 1986, Sagitari 1998 i Les mosques, la por A la seva obra poètica intenta reconciliar realisme quotidià, lirisme delicat i avantguardisme actual Ha estat el promotor d’activitats culturals com ara les lectures-tertúlies Poemes a l’Havanna 1990-93 recollides en una antologia l’any 1996, el Congrés Traficants de Poesia 1996, i l’exposició Art i poesia 1996 Ha comissariat les exposicions Bartomeu Rosselló-Pòrcel, poeta 1996 i Dos amics de vint anys Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel Barcelona 1930-1938 2002 Conjuntament amb Pere Rosselló…

Va encetar la seva carrera poètica amb Història d’un paisatge 1985, en què juxtaposava arcaisme i avantguardisme Els tres reculls següents, Roda 1992, Hemisferis 1995 i NY, obert tota la nit 1997, formen una mena de trilogia que gira entorn del tema del viatge interior i exterior que fa el poeta a la recerca de conèixer la realitat que l’envolta, ell mateix, i poder determinar el seu lloc exacte en el món Mescal 2001, el cinquè llibre de l’autor, marca un nou punt de partida, cap a una poesia més despullada i més arriscada La seva traducció de Les Murray, Australia, Australia…

Inicià la seva carrera literària al setmanari Foc i Flama És autor dels reculls Jardí espiritual 1915 i Camins de llum 1919, amb poemes tècnicament ben elaborats, però de ressò tradicional i poc permeables als corrents moderns del moment Collaborà en diversos diaris valencians i en publicacions com El Poble Valencià , El Camí  sovint amb el pseudònim Daniel Tossal i Pensat i Fet Incentivà la segona etapa de Pàtria Nova , i, a partir del 1927, s’incorporà a Taula de Lletres Valencianes , on participà en debats al voltant de l’avantguardisme i la renovació literària de la poesia…

Publicà poemes i crítiques d’art i de literatura a la premsa Fou redactor d’“El Día” i collaborà a “Baleares”, “La Nostra Terra”, “Brisas”, “Crónica”, “Estampa”, “La Esfera” i “Les Nouvelles Littéraires” Atret primer per l’Escola Mallorquina, als anys vint defensà la introducció de l’avantguardisme a les Illes En poesia rebutjà l’estètica modernista i cercà una expressió sintètica basada en la imatge i la suggestió Produí sobretot en castellà, però també escriví en català gràcies a la influència de Bartomeu Rosselló-Pòrcel A la postguerra collaborà amb pseudònims a “Hoja del…

Inicià els seus estudis musicals amb la seva mare, professora de música Més tard amplià els seus coneixements amb G Quintano i E van Dooren Al llarg de la seva vida, a través d’articles i conferències, promocionà els compositors xilens i el folklore del seu país natal Creà diverses revistes, entre les quals "La Revista Nueva" 1925, on defensà l’avantguardisme, tant pel que fa a la música com en altres manifestacions artístiques Home d’idees progressistes, ocupà diversos càrrecs públics, entre els quals destaca el de secretari de cultura de la Federación Obrera de Chile Com a…

Fill de l’artista Antoni Tàpies  Es donà a conèixer en el camp de la poesia visual pròxim a les arts plàstiques i, encara sota la influència de l’avantguardisme calligramàtic publicà Siboc 1973 A partir de Les danses d’u 1975 ha conreat un estil més lligat al tractament de les experiències culturals i de la mateixa escriptura, àgil i brillant A Dies d’aigües 1980 mostra l’afany d’assolir un to elegíac que superi l’experiència personal Continuà la seva trajectòria poètica amb els volums de poesia La veu del vent 1988, El sedàs de la nit 1990, Matèria dels astres 1992 i L’escrivent 1999  S’…

Estudià amb BSekles i Arnold Mendelssohn Després d’unes primeres obres de caire postromàntic, es vinculà a l’avantguardisme Dirigí els festivals de Donaueschingen 1921-26 i de Baden-Baden 1927-29 Estrenà per al teatre Mörder, Hoffnung der Frauen ‘Assassins, esperança de les dones’, 1921, el ballet per a putxinellis Nusch-Nuschi 1921 i les òperes Cardillac 1926, Neues vom Tage ‘Notícies del dia’, 1929 i Lehrstück ‘Peça didàctica’, 1929, amb text de Bertolt Brecht Evolucionà cap a un estil neoclàssic amb els concerts de cambra, un per a orquestra de corda i metall 1930, l’oratori…

Conreà la novella Eduard 1955 i Una taca de sol 1968 la poesia D’aire i de foc 1959, Cançons per a no cantar 1978, Petit poema de Catalunya 1978, Paisatges de Catalunya 1979 i De foc i d’aire 1980, que aplegà a Poesia 1938-83 1985, a més de l’inèdit Poema de Crist l’assaig Maragall 1860, 1911, 1961 1964, Per un nou concepte de la Renaixença 1965, I els catalans també 1965, premi JYxart, L’avantguardisme en la poesia catalana actual 1972, Aspectes de nova observació en l’obra poètica de Jacint Verdaguer 1986 Publicà la biografia Símbol vivent, biografia de Rafael Tasis 1967, l’…