Resultats de la cerca

Fill d’Eiximèn Peris de Corella, en renunciar aquest el càrrec vitalici de governador de València 1448 el succeí en les mateixes condicions 1448-79 Fou lloctinent general del rei a Sicília i a Aragó cambrer major d’Alfons el Magnànim i del consell de Ferran I de Nàpols Aquest el nomenà el 1463 príncep de Rossano, comte de Montalbo i de Cariati Es casà amb Beatriu de Centelles, filla del comte d’Oliva Francesc Gilabert, i després amb Francesca de Montcada, filla del baró d’Aitona Guillem Ramon de Montcada En el càrrec de governador tingué com a lloctinent Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa,…

Moltes qüestions entre barons que podien dirimir-se per judici, o per batalla individual, acabaven transformant-se en guerres d’aquest tipus, que arrossegaven bandositats amb l’ajuda de valedors afavoria aquest fet la servitud dels vassalls en hosts i cavalcades, així com en obres de fortificació malgrat que des del segle XII, a Catalunya, per l’usatge Rochas , hom no en podia bastir sense consentiment del príncep En les colleccions de dret feudal hom tracta i legitima les previsions per a aquesta situació de guerra si era entre magnats o bé amb el príncep calia donar avís o…

Fou conseller i camarlenc del rei Martí Fill de Pere de Centelles i de Vilanova Amb les tropes valencianes participà en la defensa de Catalunya contra les companyies dels Armanyac, dels quals caigué presoner a Ceret 1390 Amb les tropes de reforç enviades pel rei Joan I al seu germà Martí, anà a Sicília, el 1394, on aquest premià els seus serveis militars amb la donació de terres i rendes a l’illa Retornat a València, prengué part en les bandositats, i des del 1398 capitanejà la dels Centelles, oposada a la dels Soler Les principals incidències de la lluita foren la mort de Pere…

És situat a 929 m alt, a la dreta del riu de Rubiols afluent, per l’esquerra, del Millars, aigua amunt d’Olba, que en els límits del Regne de València establerts per Jaume I el 1238 restà inclòs dins aquest regne, fins que aquest fou desplaçat, pocs anys després, més cap a l’E Havia estat conquerit el 1204, en temps de Pere I de Catalunya-Aragó Pere III, el 1366, li concedí el títol de vila Foren famoses al s XV les bandositats entre les famílies Bonfill i Xiró El 1808 el bisbe d’Osca Sánchez de Cutanda, fill de la vila, hi formà una junta de defensa Durant la primera guerra…

Fill de Guillem Ramon de Cervelló i d’Elisenda de Queralt Era coper de l’infant Martí quan aquest el féu alcaid de Sogorb 1387 Fou també coper de la reina Violant Prengué part en l’expedició de Sicília en ajut de Martí el Jove 1393 i li foren donats els béns, confiscats, que tres sicilians rebels tenien a Vilafranca, donació que li fou confirmada essent ja majordom del rei Martí 1396 Lluità encara com a capità a Sicília el 1398 Fou protagonista de diverses qüestions cavalleresques, entre les quals una lluita amb Ponç de Perellós, a França, i una altra amb Guillaume du Chestel, probablement a…

Llicenciat en decrets i resident a Barcelona, diverses vegades fou síndic de la ciutat Formà part dels parlaments de Catalunya en l’interregne del 1410 al 1412 i fou comissionat per a prendre mesures per a la defensa del Principat de Catalunya i pacificar les bandositats de València Intervingué en les sessions de Casp com a informador del parlament de Catalunya i assessor El 1413 fou nomenat pel nou rei al consell on es decidí la repressió armada contra el comte d’Urgell El 1416, en representació de la ciutat de Barcelona, actuà per exigir de Ferran I el pagament dels vectigals…

Primogènit de l’infant Pere d’Aragó , comte de Prades Intervingué en la guerra dels Dos Peres  fou fet presoner pels anglesos a la batalla de Nájera el 1367, en l’entronització d’Enric II Trastàmara, en les bandositats valencianoaragoneses, en la tutoria d’Enric III de Castella i en la lloctinència reial a Aragó A la fi de la seva vida fou pretendent de la corona de Catalunya-Aragó, després de la mort de Martí l’Humà, bé que morí abans de la reunió del compromís de Casp, i fou el seu fill qui en recollí els drets De geni viu i violent, desheretà el primogènit Alfons a favor de…

Aquesta facció, com la seva antagònica dels cadells cadell, apareix ja al s XIII Totes dues bandositats tenien l’origen en les lluites de les cases nobiliàries dels Cadell, senyors d’Arsèguel, i els Banyuls, senyors de Nyer, a la Cerdanya s’aguditzaren i ampliaren el radi d’acció a la plana de Vic arran de la pretensió dels Montcada, feudataris del bisbe de Vic per la senyoria de Torelló, d’alliberar-se d’aquest vassallatge 1296 Les tensions desembocaren en una guerra, en la qual Bernat Cadell destacà com a cap dels partidaris dels Montcada i Gilabert de Nyer fou capitost de la gent del bisbe…

Anà amb l’infant Martí a Sicília 1392, i després fou conseller i camarlenc seu Fou testimoni de la confirmació de la pau amb Gènova 1403 La reina Maria li permeté de residir a Alaquàs si no feia bandositats 1404 En morir Berenguer de Vilaragut i de Boïl, li fou concedida, pro indiviso amb el seu germà Ramon, una part de les baronies de Corbera i Albaida 1406, però Carrossa de Vilaragut reclamà, i el plet continuà Amb el bastard Joan de Vilaragut, combaté en torneig contra Pere Pardo de la Casta, en defensa de l’antiguitat dels llinatges respectius 1407 Acatà les treves dels…

Primera muller de Martí l’Humà , era filla de Lope de Luna, primer comte de Luna, i de Brianda de Got Heretà del seu pare el comtat de Luna i la senyoria de Sogorb El 1361 el rei Pere concretà les esposalles del seu fill segon, l’infant Martí, comte de Xèrica, amb ella, estipulant que des de vuit anys es criaria a la cort de la reina Elionor Les noces se celebraren el 1372, a Barcelona En morir, sobtadament, el seu cunyat Joan I, el maig del 1396, sense descendència masculina i trobant-se absent el seu marit a Sicília, hagué de fer-se càrrec de la successió i de la regència Afrontà, amb èxit…