Resultats de la cerca
Es mostren 131 resultats
CMOS
Electrònica i informàtica
Conjunt constituït per un transistor d’efecte de camp de metall-òxid-semiconductor de canal n muntat en sèrie amb un de canal p.
Constitueixen una família de circuits lògics que es caracteritzen per tenir un consum molt baix de potència, perquè només en consumeixen quan canvien d’estat La seva velocitat i densitat d’integració són intermèdies entre les assolides per les tecnologies NMOS i PMOS És el més utilitzat actualment La raó del seu gran èxit és que aquests xips consumeixen molta menys potència que els basats en altres tecnologies Això els fa especialment aptes per a dispositius que funcionen amb bateries, com els ordinadors portàtils En particular, utilitzen aquesta tecnologia la memòria dels…
Billy Higgins
Música
Bateria nord-americà.
Començà la seva carrera amb grups de rhythm-and-blues i rock and roll , amb músics com Amos Milburn i Bo Diddley Més endavant collaborà amb Dexter Gordon i Thelonious Monk 1959-60 El 1960 gravà Free Jazz amb Ornette Coleman A partir de llavors esdevingué un dels bateries de jazz més enregistrats Es destaquen els discos fets amb Sonny Rollins, Lee Morgan, Cedar Walton, Tete Montoliu, Milt Jackson, Pat Metheny i Joshua Redman, entre molts altres Actiu fins al final del anys noranta i sempre amb el seu estil aparentment senzill i restringit, Higgins es compenetrà còmodament amb…
Centrino
Electrònica i informàtica
Tecnologia per al disseny de microprocessadors per a portàtils patentada per la companyia Intel.
La tecnologia mòbil Centrino està pensada per a facilitar la mobilitat tot conservant la connectivitat i augmentar l’autonomia de les bateries És per això que a part del processador i la gamma de chipsets d’Intel, també s’inclou la connexió de xarxa sense fils PRO/Wireless Els portàtils Centrino estan basats en una microarquitectura optimitzada per a la mobilitat, amb característiques pròpies com ara la Micro-Ops fusió, que combina dues microoperacions en una la predicció d’instruccions, que millora les prestacions i redueix el consum, i el gestor de pila dedicat, que redueix el…
The Allman Brothers’ Band
Música
Grup de rock del sud dels EUA.
Després de tocar en diverses bandes, l’any 1968 els germans Duane guitarra i Gregg Allman veu i teclats crearen, amb quatre músics professionals més, The Allman Brother’s Band, grup que va acabar essent clau en l’evolució del rock als EUA En tres anys enregistraren tres discos molt importants, que identificaren definitivament la figura d’un guitarrista brillant i creatiu com Duane -el qual va saber mesclar el seu country natal amb el rock - amb l’èxit del rock del sud dels EUA els anys setanta Per donar més contundència al seu so tocaven amb dues bateries Després de la mort de…
Zutty Singleton
Música
Nom amb què és conegut el bateria nord-americà Arthur James Singleton.
Fou el bateria de diverses bandes de Nova Orleans El 1925 es traslladà a Chicago, on treballà amb Jimmie Noone 1927, Carrol Dickerson 1927-30 i Louis Armstrong, amb el qual collaborà en diversos enregistrament entre el 1928 i el 1929 Muggles , When You’re Smiling , etc Més endavant treballà a Nova York i Chicago amb Jelly Roll Morton, Roy Eldridge, Mezz Mezzrow i Sidney Bechet Durant la dècada dels quaranta residí a Califòrnia, i al principi dels anys cinquanta feu una gira europea amb Mezz Mezzrow Més endavant treballà a Nova York amb els seus propis conjunts o acompanyant músics de l’estil…
Idris Muhammad
Música
Bateria nord-americà.
A vuit anys comença a tocar la bateria Cap a la meitat dels anys cinquanta tocà i enregistrà amb Fats Domino A la dècada següent feu gravacions amb artistes de soul , com ara Sam Cooke, i de jazz , com per exemple Lou Donalson, mostrant-se com un dels bateries més innovadors en els ritmes funk , que desenvolupà basant-se en la tradició de Nova Orleans Del 1969 al 1973 treballà a Broadway, al cèlebre musical Hair , de G MacDermot, i alhora enregistrà com a bateria contractat per la discogràfica Prestige Més endavant collaborà amb músics de jazz com Johnny Griffin i Randy Weston…
Friburg
Vista de la ciutat de Friburg
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del cantó de Friburg, a l’est de Suïssa, sobre l’altiplà que separa els Alps de Friburg del llac de Morat (Murtensee) i de la plana de Vaud.
Emplaçada en un alt esperó rocallós vorejat per un meandre del Saane Sarine La part antiga Bourg, que conserva característiques típiques medievals, és sobre la mateixa vora convexa del riu, on era més fàcil la defensa, mentre que la part moderna s’ha construït sobre les terrasses fluvials, on era més factible l’establiment de comunicacions El nucli primitiu conté els barris de la Planche i Auge L’expansió urbana produïda des de la segona meitat del s XIX ha creat nous barris pels turons de Gambach, Châtelet i Pérolles Friburg és el centre intellectual catòlic de Suïssa L’ensenyament és…
Bill Stewart
Música
Bateria nord-americà.
Estudià a Iowa i Nova Jersey L’any 1988 s’installà a Nova York, on tocà amb diversos músics, com ara el guitarrista Peter Bernstein i el pianista Larry Goldings, amb els quals formà un trio A partir del 1990 tocà amb el guitarrista John Scofield i també amb els saxofonistes Joe Lovano i Maceo Parker Aviat es convertí en un dels instrumentistes més sollicitats per músics dels estils més diversos, com ara els saxofonistes Lee Konitz i Michael Brecker i el guitarrista Pat Metheny Bill Stewart és considerat un dels bateries més importants de la seva generació i ha dut a terme…
Jo nathan Jones
Música
Bateria nord-americà.
Es crià a Alabama, on, d’adolescent, treballà com a instrumentista i ballarí de claqué Al final dels anys vint s’incorporà als Blue Devils de Walter Page, i el 1934 entrà en l’orquestra de Count Basie, on romangué fins el 1948 Després prosseguí la seva carrera com a independent, fent força gires per Europa fins a la meitat dels anys setanta, amb músics com Coleman Hawkins, Milt Buckner i Teddy Wilson, entre molts d’altres Participà en nombroses gravacions d’altres artistes i algunes en nom propi, entre les quals cal destacar l’àlbum The Jo Jones Trio 1959 Jones, conegut com a ’Papa Jo', fou…
Enrique Rivera Bonizovich
Música
Compositor i pianista xilè.
Estudià composició amb el mestre Juan Orrego-Salas i amb Gustavo Becerra Posteriorment continuà perfeccionant els seus estudis al Centro de Altos Estudios Musicales, fundat a Buenos Aires per Alberto Ginastera amb el finançament de la Fundació Rockefeller, i també a l’Instituto Di Tella Inicià la seva presència creativa a Xile a la dècada del 1960 al costat de Sergio Ortega, on rebé la influència del dodecatonisme Les seves obres més destacades són Suite Sine Nomine , per a piano 1962, dues sonates per a piano 1963 i 1965, La Ausencia , cicle de cançons 1962, El Hombre Acecha i Los Refranes…