Resultats de la cerca

Vida i obra Cursà estudis eclesiàstics al monestir de Montserrat i, en professar, canvià el seu nom de Joaquim pel d’Anselm Després feu la llicenciatura de teologia a l’Anselmianum de Roma Interessat per la història dels monestirs catalans, es preparà intensament a l’Escola Vaticana de Paleografia i Diplomàtica amb el cardenal Ehrle i, a Friburg de Brisgòvia, amb Heinrich Finke 1921-24 Fou responsable de la impremta de Montserrat i fou nomenat arxiver del monestir de Montserrat, on fundà les dues colleccions de documents i estudis Analecta Montserratensia 1917 i Catalonia Monastica  1926 Ben…

Es doctorà en història a Madrid 1915 Dirigí la biblioteca de la Universitat d’Oviedo, la Biblioteca Nacional de Madrid 1917, la del palau reial de Madrid 1931 i la provincial de Tarragona 1942-63 La seva obra és fonamental per a l’estudi de la miniatura medieval a la península Ibèrica Catálogo de la exposición de códices miniados españoles 1929, Catálogo de los manuscritos catalanes de la Biblioteca Nacional 1931, La miniatura española 1930, Manuscritos con pinturas 1933, El escritorio y la primitiva biblioteca de Santes Creus 1952, La biblioteca del virrey don Pedro Antonio de Aragón 1948 i…

Administrador en cap de la Bibliothèque Nationale de París, s’ocupà sobretot de la secció de manuscrits, de la qual refeu la història Le Cabinet des Manuscrits , 4 volums, 1868-81 La seva producció científica fou molt extensa i variada A més de colleccions diplomàtiques importants, començà els catàlegs sistemàtics dels riquíssims fons de la Bibliothèque Nationale, en els quals donà a conèixer molts manuscrits d’origen català, alguns del papa Luna Estudià també els manuscrits de l' Apocalipsi de Beatus 1880 En l’obra Rouleaux des morts 1867 publicà les encícliques mortuòries dels comtes…

Vida i obra Ingressà a la Companyia de Jesús 1893, i fou ordenat de sacerdot el 1908 D’ençà de l’any 1911 exercí com a professor d’història eclesiàstica als collegis de Tortosa, Sarrià Barcelona i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Les seves recerques històriques s’orientaren, d’una banda, envers la història del seu propi orde religiós El restaurador de la Companyia de Jesús Beato José Pignatelli y su tiempo 1935-36, i, de l’altra, envers l’estudi de la figura de Lluís de Requesens, la seva família i la seva època Niñez y juventud de Felipe II Documentos inéditos sobre su…

El 1953 es diplomà en arxivística a l’escola de paleografia i diplomàtica de l’Arxiu Vaticà i es llicencià 1954 en història eclesiàstica a la Pontifícia Universitat Gregoriana El 1965 es doctorà a la mateixa universitat amb la tesi Intervención de la Santa Sede en la Causa Luliana També es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid 1965 Entre el 1957 i el 1965 exercí com a professor al Seminari Conciliar de Sant Pere i a la Facultat de Filosofia i Lletres de Palma Des del 1969 fou director de la Biblioteca Bartomeu March, de Palma Fou membre de la Maioricensis Schola…

Professà al monestir de jerònims d’El Escorial 1825, d’on fou mestre de cerimònies, professor de grec i segon bibliotecari fou també confessor de Ferran VII Després de l’exclaustració 1835 continuà al servei d’El Escorial, d’on Isabel II el féu primer bibliotecari 1847 Després fou canonge i professor del seminari de Badajoz 1852, arxipreste d’Astorga i ardiaca de València 1867 Traduí del llatí El movimiento de España o sea historia de las Comunidades de Castilla de Juan Maldonado 1840, i és autor de diversos treballs sobre El Escorial 1849-59 i d’un catàleg dels…

Llicenciada en filologia clàssica 1966 i diplomada en biblioteconomia i documentació 1974 Restablerta la Generalitat de Catalunya, fou cap del Servei de Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic entre el 1980 i el 1983 Durant aquest període, i amb la collaboració de Pilar Llopart, contribuí decisivament a posar les bases de l’actual sistema bibliotecari de Catalunya, a partir de la creació de l’Institut Català de Bibliografia, la promulgació de la Llei de biblioteques, l’adaptació i la traducció al català de la normativa de catalogació internacional i l’inici del mapa …

Es llicencià en dret 1857, i el 1864 aconseguí el títol d’arxiver bibliotecari Fou bibliotecari de l’Institut de Castelló i, des del 1862 fins a la seva mort, de la UV, on inicià la catalogació del seu fons 1883-84 Succeí a Vicent Boix en el títol de cronista oficial de la ciutat de València 1880-84 Interessat per la història i per la bibliografia, escriví Memoria sobre la introducción de la imprenta en València , que li valgué el premi de l’Ateneu Mercantil d’aquesta ciutat el 1874 L’esborrany d’aquesta obra l’original s’ha perdut fou utilitzat després per Serrano i…

Es funda l’Associació Wagneriana Joaquim Pena en serà nomenat president, i Geroni Zanné bibliotecari i, més tard, vice-president

A la cúria romana, a partir del s XI, el càrrec fou assumit pel canceller-bibliotecari i aviat centralitzat a la Cambra Apostòlica