Resultats de la cerca

Ordenat de sacerdot el 1928, fou degà de la seu de Mallorca 1961-68 i biògraf de Costa i Llobera, sobre el qual publicà, entre altres obres, Mn Costa i Llobera Assaig biogràfic 1936, Una vocación tardía Don Miguel Costa y Llobera 1944, Aspectos de la espiritualidad de Costa y Llobera 1955, Apología de Costa y Llobera a través de su epistolario 1956, Miguel Costa y Llobera 1854-1922 Itinerario espiritual de un poeta 1971, Epistolari de Miquel Costa i Llobera amb Ramon Picó i Campamar 1975 i El Pi de Formentor Edició poliglota commemorativa del centenari de la seva redacció 1975

Vida i obra Conegut bàsicament com a pintor Fill de mare uruguaiana i pare natural de Mataró Estudià art a l’Escola Oficial de Belles Arts de Barcelona 1892 i ingressà i freqüentà el Cercle Artístic de Sant Lluc 1894 Començà a treballar en la illustració de llibres Collaborà com a dibuixant en les revistes “Revista Popular” 1896-97, “Barcelona Còmica” 1887-99, “Gato Negro” 1898 i “Pèl & Ploma” 1901 i 1903, entre d’altres, i, posteriorment, com a teòric, a “Un Enemic del Poble”, “Arc-Voltaic” i “Trossos” Freqüentà la tertúlia artisticoliterària d’Els Quatre Gats, amb Casas, Picasso i…

La seva biografia, escrita pel seu deixeble Rechung, pot ésser considerada com un relat fidel dels fets, bé que amb elements trets del folklore i la mitologia tibetans, i constitueix una obra interessant Empès pel desig de venjança de la seva mare, Milarepa estudià la màgia negra i es convertí en un seguidor de la “senda de les tenebres” Una segona part de la biografia explica la seva conversió a la senda budista de la Llum, en la qual és guiat pel guru Marpa, després de fer-lo passar per proves i penitències severes, fins a atènyer la “victòria més gran que pugui escaure a un mortal”, segons…

S'especialitzà en patologia equina Creà una unitat d’assegurança de bestiar equí, qualificada de modèlica, i desenvolupà una tasca docent notable Fou president de la secció de patologia de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona 1960-70 És autor de Veterinaria práctica 1963 El seu germà Josep Martí i Morera Llorac 1898 — Barcelona 1987, metge especialitzat en hidrologia París 1933, dirigí el Balneari de Vallfogona de Riucorb 1934-35, i posteriorment exercí a Granyena de Cervera i a Barcelona Fora del camp mèdic, difongué la figura i l’obra de Francesc Vicent Garcia, el Rector de…

Important polígraf, periodista, professor de literatura castellana, rector de la Universitat de Buenos Aires 1926-30, Premio Nacional de literatura S'inicià com a poeta de caràcter romàntic però aviat es decantà cap al Modernisme Poesías , arreplega de l’any 1923 Més interessants són els seus contes sobre la seva terra natal El país de la selva , 1907 el seu teatre Ollantay Elelín , 1929 La casa colonial , 1932 La salamandra , 1944, etc, i la seva labor d’erudit i d’assagista Historia de la literatura argentina La argentinidad , 1916 El Cristo invisible , 1928, etc, així com de biògraf…

Fill de jornalers, emigrà a Barcelona l’any 1929 A setze anys s’afilià a la CNT i les Joventuts Llibertàries Amb l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya, es refugià a Tolosa de Llenguadoc, havent passat pels camps de concentració El 1942 retornà a territori espanyol i s’enrolà a l’oposició antifranquista, motiu pel qual fou detingut i empresonat fins el 1953 novament en territori francès, fins que retornà el 1977 a Barcelona Fou biògraf de Buenaventura Durruti i autor d’estudis sobre la història del moviment anarquista com Durruti el proletariado en armas 1972, Crónica de la Columna…

Professora de literatura catalana a la Universitat de Girona El seu principal centre d’interès ha estat la figura literària de Santiago Rusiñol, sobre el qual ha publicat els llibres Santiago Rusiñol vida, literatura i mite 1997 —un referent ineludible per al tema—, Santiago Rusiñol i el teatre per dins 1999 i Els noms de Rusiñol 1999, a més de múltiples edicions o lacoordinació dels catàlegs Els jardins de l’ànimade Santiago Rusiñol 1999 i Pla, biògraf de Rusiñol 2007 També ha treballat sobre altres temes i autors Rodoreda, la premsa d’exili, els premis literaris, entre d’altres Els seus…

Morts la muller i els fills, tancà el seu comerç de teixits de llana i reprengué, a la Universitat de València, els estudis d’humanitats 1568-70 Allà entrà a la Companyia de Jesús com a germà coadjutor el 1571 i fou enviat tot d’una al collegi de Monti-sion de Mallorca, on fou porter fins a la mort Entre els qui cercaren la seva direcció espiritual cal esmentar Pere Claver i el lloctinent Carles de Coloma i de Melo Cregué que Déu li havia revelat que el seu rector pare Joan Rico 1592-95 havia desmerescut davant seu perquè, essent valencià, havia predicat en castellà a l’església de la…

Membre del Consell Nacional Català dirigit per Josep M Batista i Roca, ha dedicat diferents estudis a la figura i obra d’aquest dirigent polític, com Homenatge a Batista i Roca 1993, Batista i Roca Una vida al servei de la reconstrucció nacional 1995 i Caràcter i Nació Escrits de JM Batista i Roca 1996, que el converteixen en el seu principal biògraf La temàtica de bona part de la seva obra històrica ha estat influïda per l’exili que visqué en diferents països d’Europa i de l’Amèrica Llatina i el contacte amb l’emigració catalana Catalans d’Amèrica per la independència 1986 Ha escrit també…

Fou, amb Èsquil i Eurípides, el principal exponent de la tragèdia grega De la seva obra en resten només un drama satíric gairebé sencer i set tragèdies completes Segons un biògraf seu, Sòfocles mostrà de molt jove un gran talent musical, i és presentat com un bon intèrpret de cítara Sembla, no obstant això, que en l’obra del poeta, les intervencions musicals, reduïdes a les formes monòdica i coral, se circumscriuen a subratllar moments de dolor o d’alegria inconscient Nombrosos compositors s’han basat en les tragèdies de Sòfocles Pel que fa a les òperes, cal esmentar les versions d' Antígona…