Resultats de la cerca

Representant de l’escola veneciana del s XVIII, obrí el camí a JBTiepolo amb obres com la Glòria de sant Domènec 1727, església de San Tanipolo, Venècia Pintà escenes de gènere influït pel caravaggisme, però amb contrasts atenuats d’ombra i llum i amb lluminositat en els colors blaus i roses La seva millor etapa se situa entre el 1740 i el 1750 L’endevinadora Galleria dell’Accademia, Venècia, Eliezer i Rebeca Pinacoteca di Brera, Milà Fou també un dibuixant excellent Fundà una acadèmia de pintura reconeguda oficialment 1750 per la república veneciana

Fou, amb Rafael Monleón, un dels marinistes més autèntics, tot i que hi ha qui ha dit d’ell que era més manierista que marinista i que abusava dels blaus Participà en diverses exposicions nacionals de Madrid i en altres de caràcter internacional 1892 i 1910 Condecorat amb la creu d’Isabel la Catòlica 1897, fou director de l’Escola de Sant Carles a la fi de la seva vida Autor de Salvament d’un nàufrag, Xoc a alta mar, Platja de cabanyal i Sense rumb Museu de Belles Arts, València

Format a Barcelona, a l’escola de Llotja i a l’Acadèmia Baixas, collaborà en un gran nombre de revistes, entre les quals Forma i La Illustració Catalana , l’alemanya Jugend i la francesa Le Rire Mentre residí a París formà grup amb Cappiello, Sem i Steinlen El seu estil, que subordina la forma al color, càlid al principi i de gammes fredes —blaus, violetes i verds— en la maduresa, té punts de contacte amb el de Gosé i el d’Anglada i Camarasa La seva temàtica se centra en l’element femení

Vida Dibuixant, pintor, caricaturista i dissenyador gràfic, s’especialitzà en pintura decorativa i escenografia, art que aprengué al costat dels mestres Josep Calvo i Verdonces i Salvador Alarma i Tastàs Cofundà i fou director artístic del Centre Excursionista Els Blaus de Sarrià a la dècada del 1920 També creà elencs teatrals Queraltó i Queraltó - Torrents, feu figurins i decorats en teatres del Parallel i locals públics com ara el Parc d’Atraccions Apolo - Autopark i la Sala Mercè Es prodigà també en fotografia i cinema amateur El 1928 presentà una tirallonga de vistes…

Presenta les plomes escapulars, els flancs i el dessota de color blanc, i la resta del plomatge és negre amb reflexos verds, blaus i morats És molt sociable i gregari a l’hivern S'alimenta d’insectes, cargols, llimacs, sargantanes, ous i culotis d’altres ocells, carn morta, cireres, nous, raïm, fruita en general, patates i pastanagues Nia generalment en arbres alts i la posta és de 6 a 8 ous Habita a tot Europa, excepte Islàndia, Còrsega, Sardenya i les Balears, a la zona temperada d’Àsia, l’Àfrica septentrional i l’oest de l’Amèrica del Nord

El 1947 participà en el moviment Jeune peinture belge A partir del 1948 s’integrà en el grup COBRA El 1955 anà al Japó i s’interessà per la calligrafia japonesa, sobre la qual realitzà un film A partir del 1957 s’establí a París La seva obra es caracteritza per la repetició d’elements biomòrfics, els quals, distribuïts en la tela, es repeteixen amb poques variants i s’interaccionen Les teles donen un ambient de desintegració Sovint les seves pintures són monocromes, i els colors vermells, verds, blaus, blancs no tenen la violència acostumada en altres obres d’artistes del COBRA

Fill i successor de Lluís II , deixà a la seva mare Violant d’Aragó el govern de Provença, puix que la seva màxima preocupació fou de realitzar els seus drets a la corona de Nàpols En vida del seu pare portà el títol de duc de Calàbria Malgrat l’ajut de l’important partit angeví, l’actitud contradictòria de la reina Joana II i la forta oposició d’ Alfons IV de Catalunya-Aragó feren fracassar els seus projectes Morí en combat contra Jaume dels Blaus, el principal partidari d’Alfons IV Fou succeït pel seu germà Renat

És produïda per polimerització de la indolecinasa, la qual prové de l’oxidació de la tirosina La síntesi s’esdevé en les cèllules anomenades melanòcits , que són presents especialment en els teixits esmentats La manca de color de pèl i de la pell en l’albinisme és deguda a l’absència de melanina, i els ulls blaus són també conseqüència de l’absència de pigment L’enfosquiment de la pell quan és exposada al sol és degut a l’acció dels raigs ultraviolats sobre l’oxidació de la tirosina La seva funció consisteix a fer de pantalla protectora del derma contra les radiacions solars

Pioner de la natació catalana i collaborador directe de Bernat Picornell, l’any 1907 fou un dels cofundadors del Club Natació Barcelona Tingué el carnet de soci número 2 S’integrà als seus primers equips de waterpolo i el 12 de juliol de 1908 jugà el primer partit oficial de la història d’aquest esport a Espanya El 1912 formà part de l’equip dels “Blaus”, que guanyà el que es considera el primer Campionat d’Espanya de waterpolo Formà part de la junta directiva del club, assumint els càrrecs de comptador 1910 i tresorer 1910-13 A títol pòstum rebé la medalla extraordinària al…