Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià filosofia i dret a la Universitat Literària de Mallorca 1816-18, i posteriorment ingressà al noviciat dels caputxins a Palma Allí entrà en contacte amb erudits com Juan Cean, Mariano Ferrer, Miguel Juan de Padrinas, el Pare Colom, Josep Barberí, Vidal, Guasp, Sebastià Serra, Antoni Esteva i Joan Lluís Mestre, i fou condeixeble de Lluís de Vilafranca Josep Mestre i Oliver, conegut erudit i historiador caputxí Aquells anys s’interessà per la història local i la història de Mallorca el 1820, mentre segurament encara residia al convent dels caputxins, publicà Memorias para…

Desenvolupament enciclopèdic Malgrat que ha estat atribuïda tradicionalment a fra Miquel Comalada , del monestir de la Vall d’Hebron Barcelona de l’orde de sant Jeroni, hi ha molts indicis que permeten pensar en una autoria franciscana De fet, l’edició barcelonina consisteix en un abreujament d’una obra més extensa que devia dur pròpiament el títol d’ Espill de la vida religiosa , que cal considerar perduda L’obra finalment impresa incorpora el pròleg escrit per a l’original més extens i que és d’autor diferent del del cos del relat Una nota al final de l’imprès aclareix l’operació editorial…

Vida i obra El seu nom abans d’ingressar a l’orde caputxí 1788 era Joan Mestre i Oliver Estudià al Collegi de Randa i cursà retòrica a la Universitat de Palma A divuit anys ingressà en l’orde dels caputxins i rebé l’hàbit a l’octubre del 1788 Dins l’orde cursà filosofia i història sagrada, a més d’estudiar història i dedicar-se a la lectura d’autors clàssics Era aficionat a la numismàtica i a les antiguitats i dominava diverses llengües llatí, francès, anglès i italià Exercí com a bibliotecari dels caputxins i catalogà de nou el fons de la seva biblioteca, a més d’enquadernar i copiar a mà…

No identificat amb seguretat, passa per ser autor de nombroses composicions poètiques de caràcter popular, inèdites, i cinc edicions vuitcentistes i Joaquim M Bover li atribuïren l’ Entremès d’en Roegó Florit i na Faldó  1846 del glosador setcentista  Rafael Sastre del Puigderròs

Hom el considerava fill de Crisàor i Callírroe Regnava sobre l’Hespèria i habitava a l’illa Erítia Hèracles, que també matà el seu bover Euritió i el seu gos de dos caps Ortre, el matà i li arrabassà el ramat de bous

Dirigit per Joan Guasp i Pujol, hi collaboraren, entre d’altres, Jeroni Rosselló, Joaquim M Bover, Tomàs Aguiló, Josep MQuadrado i Antoni Montis Publicà textos de creació poesia i prosa i tingué seccions de crítica literària i dramàtica, de notícies biogràfiques, etc

Vida i obra Fill de Magí Verdaguer i Callís i germà de Màrius Verdaguer i Travesí Conegut com “don Xim”, fou professor de llengües i publicà mètodes d’estudi de l’anglès i del francès Escriví diversos articles a La Nostra Terra  i Almanac de les Lletres , que són, gràcies a l’humorisme i al rebuig dels tòpics postromantics i avantguardistes, una de les mostres més brillants de la prosa mallorquina d’abans del 1936 Autor d’una obra escrita majoritàriament en castellà, publicà Dues històries ferestes 1950, que, premiada als Jocs Florals de Perpinyà, inclou dues narracions humorístiques plenes…

És d’origen bacterià i fúngic, bé que hom el troba també en el suc hepaticopancreàtic del cargol bover Helix pomatia Els herbívors degraden i digereixen la cellulosa per mitjà d’aquest enzim de llurs bacteris intestinals, gràcies als quals la cellulosa té una importància cabdal en la nutrició d’aquests animals

Desenvolupament enciclopèdic D’argument mitològic, refà, mitjançant una prosa arcaïtzant, el vell mite de la deessa Diana, convertida en pedra com a càstig per la seva ingratitud amorosa Hom constata un sòlid coneixement per part d’Alegre d’autors com Ovidi, Boccaccio i Petrarca Bibliografia Pacheco, A i Bover, A 1982 Turró, J 1994 Vegeu bibliografia