Resultats de la cerca
Es mostren 280 resultats
la Costa Vermella
Nom aplicat dins la terminologia turística (des del 1912) a la part muntanyosa de la costa del Rosselló, la Marenda
.
Comença al sud d’Argelers i arriba fins al cap de Cervera, a la frontera estatal francoespanyola Té uns 15 km en línia recta i uns 25 seguint la carretera que uneix Argelers a Cotlliure, Portvendres, Banyuls de la Marenda i Cervera Correspon al límit est de la serra de l’Albera, la qual s’esfondra bruscament la mar, a 100 m de la costa, té una profunditat superior als 1 000 m Els torrents l’han retallada i una darrera ofensiva de la mar ha creat una gran quantitat de golfs i de calanques El color fosc, rogenc, de les penyes, que contrasta amb la blavor de l’aigua, en justifica el…
fàcies
Geologia
Conjunt de dipòsits contemporanis els caràcters litològics i faunístics dels quals permeten de deduir l’ambient en què es formaren.
Els dipòsits no han d’ésser necessàriament idèntics litològicament i faunísticament, sinó que, al llarg de llur extensió, poden canviar gradualment o bruscament llur composició mineralògica i biològica, segons l’ambient en el qual s’han format Aquests canvis són anomenats canvis de fàcies El concepte de fàcies fou enunciat la primera vegada, el 1838, per Gressly, el qual s’oposà a les doctrines anteriors —com la d’Abraham Gottlob Werner, segons la qual en cada estrat persisteix, al llarg de tota la seva longitud, el mateix tipus de roca, que hom suposa dipositat en un oceà…
Otel·lo
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC0047957_COREL375030.jpg)
Donald Sinden en el paper d’Otel·lo
© Corel
Tragèdia de W.Shakespeare.
El personatge central, Otello, assassina per motius de gelosia la seva muller Desdèmona, en la qual tenia dipositada una confiança absoluta que perd, bruscament, davant les pèrfides insinuacions de Iago Hom assisteix, doncs, al canvi que una ànima noble i un esperit valerós, quasi llegendari, experimenta pel fet de creure fatalment el calumniador, i també al final inevitable —el suïcidi estoic, amb clares influències senequistes— que l’error d’aquesta creença cega comporta Obra molt celebrada, ha inspirat altres drames teatrals els de Jean-François Ducis, del 1792, i d’Alfred de…
assaltar
Escometre, atacar bruscament (especialment una fortalesa, un vaixell, etc), per apoderar-se’n.
el Montgrí
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Montgri_el.jpg)
Vista del massís del Montgrí, amb les restes del Mas Reguinell
© Vincent van Zeijst
Massís
Massís calcari, vora la costa, que separa l’Alt Empordà i el Baix Empordà, dins el terme de Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Residu d’un relleu cretaci primitiu, constitueix un bloc aïllat enmig de la plana i culmina prop dels 310 m alt Aplanat i inclinat vers el N, cau bruscament damunt la plana del Ter i a la costa, amb espadats de més de 100 m Les màximes alçades d’W a E són la muntanya d’Ullà 308 m, el Montgrí 301 m, el Montplà 311 m, la Torre Moratxa 218 m i Roca Maura 226 m Dins el mar, les illes Medes , són la prolongació més oriental del massís Al cim del Montgrí, Jaume II ordenà de bastir el 1294 el castell de Montgrí , del qual queden restes Al vessant nord-occidental hom bastí vers el 1392…
el Caro
![](/sites/default/files/media/FOTO/A028378.jpg)
Repetidors de comunicacions a Caro, cim culminant dels ports de Beseit
© Fototeca.cat
Cim
Cim culminant (1 442 m) dels ports de Beseit, a l’extrem S del massís, dins el terme de Roquetes (Baix Ebre).
A llevant té per límit, bruscament, el bloc esfondrat de la vall de l’Ebre Per aquest aspre vessant s’enlaira la pista del Caragol, vorejant-lo fins a abastar, a ponent, entre el cim i la mola de Catí, la vall Figuera, antic plec anticlinal esventrat per l’erosió, que continua per la conca de la vall de Cervera fins a la plana, delimitant el massís al nord i fent de pas natural entre el Baix Ebre i el Matarranya Pel sud, la vall de la Galera i la serra de Serrissoles 1 330 m tanquen la carena Al relleu estructural se superposa un carst ben desenvolupat Les precipitacions hi són…
arrencar
Començar bruscament (una acció que exigeix un esforç considerable, que costa de produir-se).
Montitxelvo
Montitxelvo
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al límit amb el Comtat.
El sector nord, més planer, és travessat pels afluents de capçalera del riu de Vernissa, mentre que el sud s’eleva bruscament fins a 656 m alt, accidentat pels vessants nord-orientals de la serra de Benicadell La zona forestal una tercera part del terme és ocupada en bona part per pinedes El regadiu es limita a 33 ha hortalisses i blat, mentre que el secà és destinat sobretot a la vinya 370 ha, en bona part per a raïm de taula i a cereals, ametllers i garrofers El poble 608 h agl 2006, montitxelvans 267 m alt és al sector pla del terme L’…
catapulta
![](/sites/default/files/media/FOTO/CATAPULTA.jpg)
Elements d’una catapulta
© Fototeca.cat
Militar
Antiga màquina de guerra emprada per a llançar tota mena de projectils (pedres, objectes incendiaris, etc).
Era formada per un marc o bastiment horitzontal que suportava un braç llançador, el qual hi anava fixat mitjançant uns torrillons que constituïen l’eix de gir del braç Aquest portava una cullera al seu extrem per a collocar-hi els projectils La força de llançament era obtinguda per torsió d’una corda o un feix de cordes o, més rarament, per deformació d’un arc La catapulta quedava parada en portar el braç a la posició horitzontal per mitjà d’una corda que s’enrotllava al voltant d’un torn En alliberar instantàniament l’energia emmagatzemada, el braç s’aixecava bruscament, fins a…
Rugat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al peu dels contraforts septentrionals de la serra de Benicadell, a l’extrem sud-oriental de la comarca.
És drenat per barrancs afluents al riu Vernissa El relleu, suau i ondulat, s’alça bruscament al sector meridional, pròxim a la serra de Benicadell Els conreus ocupen tres quartes parts del terme predomina el secà vinya, oliveres, arbres fruiters, cereals el regadiu 24 ha, destinat a hortalisses i tarongers, aprofita l’aigua de fonts i pous L’augment demogràfic, accelerat des del començament del s XX, s’estancà a partir de l’any 1940 El poble 154 h agl 2006, rugatins 296 m alt és al sector més pla, a la vora de la carretera d’Almansa a Gandia L’església és dedicada a la Mare de…