Resultats de la cerca
Es mostren 1196 resultats
Sant Cebrià de Fogars (Fogars de Tordera)
Art romànic
La primera notícia referent a l’església de Sant Cebrià i Sant Just de Fogars apareix en la butlla atorgada per Benet VI a favor de l’abat Hildesind de Sant Pere de Rodes, el 974 Trobarem més dades en el precepte del rei Lotari, del 977, a favor també de Sant Pere de Rodes, i el 1185 en la butlla de Luci III, confirmant les possessions de Breda A partir del segle XIII quedà emmarcada dins la batllia de n’Orri, del vescomtat de Cabrera L’“ Ecclesia parrochialis Sancti Cipriani de Falgariis ” apareix també en els nomenclàtors del bisbat de Girona, del segle XIV
Sant Andreu de Ramió (Fogars de Tordera)
Art romànic
Les primeres notícies d’aquesta església, situada a la capçalera de la riera de Ramió, daten de l’any 1185, en la butlla del Papa Luci III a favor del monestir de Sant Salvador de Breda També consta en la butlla del 1246 atorgada pel Innocenci IV a favor del mateix monestir, i en el Llibre verd del capítol de Girona, el 1362 Formà part dels dominis del castell de Montsoriu i fou integrada, a partir del segle XIII, a la batllia de n’Orri del vescomtat de Cabrera En els nomenclàtors del bisbat de Girona, del segle XIV, apareix com a “ Ecclesia parrochialis Sancti…
Sant Joan del Consell (la Pobla de Mafumet)
Art romànic
L’antiga església parroquial de Sant Joan del Consell, també dita de Lledó, avui desapareguda, era situada al terme de la quadra del Vilar del Baró Aquesta església, juntament amb la del Codony, eren les dues parròquies que existien en aquella contrada a mitjan segle XII, ja que figuren esmentades en la butlla que el papa Anastasi IV atorgà a l’església de Tarragona el 1154 concretament, en el text de la butlla, l’església que tractem figura esmentada com a ecclesiam Sancti Iohannis de Concilio De ben segur, així com l’església de Sant Pere del Codony…
Pasqual II
Cristianisme
Nom que adoptà Raniero di Bieda en esdevenir papa (1099-1118).
Monjo cistercenc, fou creat cardenal per Gregori VII Intervingué en la lluita de les Investidures amb sort diversa a Anglaterra i a Alemanya Concedí butlla de croada als pisans per a la conquesta de les Balears 1113 Ramon Berenguer III n'encapçalà l’expedició, que conquerí Eivissa i Mallorca Concedí també butlla de croada al comte català per l’ocupació de Tortosa i Tarragona 1116, on posà com a bisbe Oleguer, que ho era ja de Barcelona El privilegi atorgat el 2 de maig de 1100 formula per primera vegada la idea que el bisbat de Roda era simple translació de la seu visigòtica de…
Dudum siquidem
Butlla papal atorgada a Castella per Alexandre VI el 26 de setembre de 1493.
Segons aquest document, tots els territoris de les Índies Orientals no ocupats pertanyien a Castella, i eren rebutjades les decisions, favorables als portuguesos, de Martí V 1454 i de Calixt III 1456
Sunyer
Cristianisme
Monjo de Cuixà.
És conegut pels seus viatges a la recerca de privilegis per als monestirs catalans Així, el 950 era a Roma, on recaptà una butlla del papa Agapit II, que exemptava el monestir de Cuixà de la subjecció al bisbe, privilegi que l’any anterior havia obtingut Cluny Aquesta era la primera butlla que obtenia un monestir català L’any següent hi tornava probablement per aconduir-hi una caravana de nobles i jerarquies catalanes que també reclamaren privilegis pontificis Encara, pel febrer del 952 anava a Reims a la cort del rei Lluí IV de França, per a obtenir-ne altres…
Sant Estève de Pesilhan de Conflent
L’actual parròquia del poble de Pesilhan, dedicada a sant Esteve, tal vegada, encara que no és del tot segur, es correspon a l’església de Sant Andriu de la vall de Pesilhan que pertanyia al monestir de Sant Pere de Rodes segons recull una butlla de l’any 974 Aquesta propietat és confirmada a l’esmentat cenobi posteriorment, en un precepte del rei Lotari de l’any 982 i en una butlla del papa Joan XV de l’any 990 La parròquia de Pesilhan amb l’actual titular apareix documentada l’any 1395 Segons es comprova en el cadastre antic, al seu redós es formà el primitiu nucli…
Santa Maria de l’Ametlla (Camarasa)
Art romànic
El castell de l’Ametlla fou conquerit vers mitjan segle XI per Arnau Mir de Tost, en el mateix moment que els castells d’Oroners i de Sant Oïsme, que a l’origen foren considerats del terme de la vall d’Àger Tanmateix, una de les primeres referències documentals de l’església parroquial de Santa Maria la proporciona una butlla de confirmació de béns del papa Alexandre III, atorgada l’any 1162 a la canònica de Sant Pere d’Àger entre les propietats de l’esmentada abadia, hi figura l’ecciesiam de Mindula , la possessió de la qual tornà a ser ratificada en una altra butlla…
Sant Dalmai (Vilobí d’Onyar)
Art romànic
L’any 1019 apareix l’església de Sant Dalmai, com a “ Sancti Dalmatii de Tornavels ”, en una dotació feta per a la canònica gironina El 10 de maig de 1185, una butlla del papa Luci III confirmà, entre d’altres coses, tots els drets que el monestir de Sant Salvador de Breda tenia sobre l’església parroquial de Sant Dalmai L’any 1246, una nova butlla a favor del monestir de Breda, aquesta vegada del papa Innocenci IV, torna a citar l’església de Sant Dalmai entre les seves possessions Com a confirmació de la seva dependència territorial del castell de Brunyola, l’any…
Santa Maria dels Turers (Banyoles)
Art romànic
L’església de Santa Maria era edificada en el lloc conegut aleshores com “ Turario ”, probablement un indret pantanós situat a la part més elevada de la vila El temple fou edificat al segle X pels monjos benedictins del monestir de Sant Esteve amb la intenció que fos la parròquia de la població Sembla que des d’un principi fou administrada per dos sacerdots amb els títols de capellà major i domer, als quals va afegir-se l’any 1265 un tercer sacerdot amb el títol de sagristà L’església és esmentada en una butlla papal de Benet VIII de l’any 1017 com a donació al monestir de Sant…