Resultats de la cerca
Es mostren 724 resultats
Càlcul aplicat (Johan –i John, Jean– Bernoulli); geometria (Giovanni Ceva); òptica, geometria (David Gregory)
Càlcul aplicat Johan –i John, Jean– Bernoulli geometria Giovanni Ceva òptica, geometria David Gregory
Teoria de nombres, nombres de Mersenne (Mersenne); àlgebra, simbolisme, regle de càlcul, taula de logaritmes naturals (Oughtred); òptica, geometria (Mydorge); àlgebra, geometria esfèrica (Albert Girard)
Teoria de nombres, nombres de Mersenne Mersenne àlgebra, simbolisme, regle de càlcul, taula de logaritmes naturals Oughtred òptica, geometria Mydorge àlgebra, geometria esfèrica Albert Girard
Tangents, teorema fonamental del càlcul (Barrow); òptica, teorema del binomi, sèries, astronomia (James Gregory); quadratura del cercle, probabilitat, evolutes, rellotges de pèndol, òptica (Huygens); arquitectura, astronomia, física, ...
Tangents, teorema fonamental del càlcul Barrow òptica, teorema del binomi, sèries, astronomia James Gregory quadratura del cercle, probabilitat, evolutes, rellotges de pèndol, òptica Huygens arquitectura, astronomia, física, longitud d’arc de cicloide Christopher Wren
Càlcul aplicat, formes indeterminades (L’Hôpital); astronomia, taules de mortalitat i assegurança de vida (Halley); corbes isòcrones, clotoide, espiral logarítmica, probabilitat (Jakob –i James, Jacques– Bernoulli); corbes, quadrats màgics, ...
Càlcul aplicat, formes indeterminades L’Hôpital astronomia, taules de mortalitat i assegurança de vida Halley corbes isòcrones, clotoide, espiral logarítmica, probabilitat Jakob –i James, Jacques– Bernoulli corbes, quadrats màgics, mapes de la Hire òptica, corbes, teoria d’equacions Tschirnhausen
volum
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Grandor o mesura de la porció de l’espai ocupada per un cos.
El volum és una mesura que a tota regió de l’espai de tres dimensions assigna un nombre real positiu, de manera que es compleix la propietat additiva, és a dir, que el volum d’un cos és igual a la suma dels volums de qualsevol partició que hom hagi fet en el cos divisió del cos en parts disjuntes Prenent com a base que el volum assignat a un cub de costat a és a 3 , el volum de qualsevol altre cos pot ésser calculat com l’ínfim de la suma dels volums dels cubs disjunts que plegats cobreixen el cos Així, el volum d’una figura plana és zero El volum dels cossos geomètrics simples pot ésser…
integració
Matemàtiques
Càlcul d’una integral.
Per a calcular integrals indefinides són útils, sovint, el mètode d’integració per substitució i el mètode d’integració per parts Segons el primer, hom fa x = φ t , i substitueix aquest valor a la integral ∫ f x dx = ∫fϕ t ϕ´ t dt , a fi de resoldre aquesta darrera més fàcilment El mètode d’integració per parts es basa en la relació → u dv = uv - que sigui de fàcil resolució Trobada la funció primitiva F x , la solució és ∫ f x dx = F x + C , on C és una constant La regla de Barrow proporciona un mètode general per a calcular integrals definides a partir de les corresponents…
àbac
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Aparell simple de càlcul digital que permet de fer totes les operacions aritmètiques bàsiques.
Consisteix, normalment, en un tauler o marc proveït de filferros parallels, amb boles foradades que corren al llarg d’aquests Cada enfilall representa un lloc decimal unitats, desenes, centenes, etc, i llur nombre pot ésser variable Les operacions s’efectuen canviant de posició unes boles en relació amb les altres, i, amb una manipulació complicada, hom pot aconseguir fins l’extracció d’arrels L’àbac fou usat a l’antic Egipte i probablement a Babilònia, d’on passà a Grècia i a Roma L’àbac romà consistia en una taula amb diverses ranures paralleles per on hom feia córrer pedres o botons, amb…
renormalització
Física
Tècnica de càlcul emprada en teoria quàntica de camps i en mecànica estadística.
Consisteix, essencialment, a substituir els valors teòrics o arbitraris d’algunes constants físiques com la massa o la càrrega elèctrica, que poden esdevenir infinites en el decurs d’un càlcul, pels valors realment observables La redefinició d’aquestes constants és realitzada mitjançant l’anomenat grup de renormalització , el qual elimina els infinits, sense significat físic, dels càlculs
algorismista
Matemàtiques
Partidari de les xifres aràbigues com a signes de càlcul en contraposició als abacista
.
Aquesta nova modalitat de càlcul donà lloc, al s XII, a l’escola anomenada algorismista, que es basava en les teories de l’astrònom persa al-Hwārizmī, conegudes a Europa a través de la traducció llatina del llibre Algorithmi de numero indorum
connectiva
Lògica
En lògica formal, partícules que relacionen unes proposicions amb unes altres i fan possible el càlcul proposicional.
D’entre les considerades principals, n'hi ha cinc de binàries , que relacionen dues proposicions p, q Cadascuna d’elles requereix una combinació específica dels valors de veritat de p i q perquè la proposició resultant del càlcul sigui veritable Comprenen la conjunció p∧q , la disjunció p∨q , el condicional p→q , el bidireccional p↔Q i la disjunció exclusiva p↮q> r> Cadascuna d’elles requereix una combinació específica dels valors de ceritat de p i q perquè la proposició resultant del càlcul sigui veritable Així, la conjunció serà veritable si i només si p i…