Resultats de la cerca
Es mostren 372 resultats
Robert I de la Pulla
Història
Comte (1057-59) i duc de la Pulla, Calàbria i Sicília (1059-85).
Fill de Tancred d’Hauteville, conquerí Calàbria als bizantins i derrotà el papa Lleó IX 1053 Participà en la conquesta de la Pulla i n'obtingué el títol de comte en morir el seu germà Unfred Obtingué el de duc del papa Nicolau II, que en temia el poder i volia tenir-lo com a aliat contra l’Imperi Expulsà Bizanci del sud d’Itàlia 1071 i, juntament amb el seu germà Roger, conquerí Sicília als sarraïns L’any 1073 s’apoderà d’Amalfi i el 1076 de Salern Agressiu amb la Santa Seu, fou excomunicat pel papa Gregori VII 1075, al qual se sotmeté el 1080 Féu una campanya contra Illíria 1080…
Ferran d’Aragó
Història
Fill primogènit del darrer rei de Nàpols, Frederic II, i, com a tal, duc de Calàbria.
Destronat el seu pare, passà, el 1502, a la cort de Ferran II de Catalunya-Aragó El 1506 fou designat com a lloctinent del Principat, sota la custòdia del bisbe d’Urgell, Pere de Cardona 1506-07 Per evitar cap possible reivindicació a la corona napolitana, fou retingut, primer al castell d’Atienza, a Castella, i després al de Xàtiva 1512-23 Durant la guerra de les Germanies es negà a posar-se al capdavant dels agermanats Alliberat el 1523 per Carles V, passà a la cort, fins que el 1526 fou concertat el seu casament amb la reina vídua Germana de Foix Designada aquesta com a lloctinent de…
Ermengol Amill i Moliner

Signatura d’Ermengol Amill
Història
Militar
Militar.
Feu estudis a Tarragona, fou mestre a Agullana i després seguí la carrera militar Coronel del regiment de fusellers de muntanya Sant Ramon durant la guerra de Catalunya contra Felip V, actuà els anys 1713 i 1714, sobretot al Vallès, al Maresme i al Llobregat Els seus esforços conjuminats amb els de Josep de Moragues i el marquès de Poal per aixecar el país contra els exèrcits ocupants foren contrarestats per l’estratègia dels mariscals Bracamonte, Vallejo i González Després de la capitulació de Cardona setembre 1714, en la qual fou amnistiat, es posà al servei del coronel Vallejo…
Enric VII de Germània
Història
Duc de Suàbia (1216), rei titular de Sicília (1212), de Romans (1220) i de Germània (1222-35), de la dinastia Hohenstaufen, fill de l’emperador Frederic II i de Constança d’Aragó.
El seu pare el deixà a Alemanya com a regent sota la tutela del bisbe de Colònia, Engelbert, i després, de Lluís, duc de Baviera El 1228 Enric es rebellà contra el seu pare i prengué plens poders 1229 Cercà suport en la burgesia de les ciutats per fer front a l’Església i a la noblesa Negocià un acord secret amb la Lliga llombarda 1234 però, abandonat per tothom, sollicità el perdó del seu pare, fou empresonat i s’emmetzinà
Elisabet d’Aragó
Història
Princesa de França, filla de Jaume I de Catalunya-Aragó.
Es casà a Clarmont, Alvèrnia 1262, d’acord amb el tractat de Corbeil 1258, amb Felip l’Ardit, després rei de França Felip III Elisabet l’acompanyà a la croada de Tunis 1270, i morí en el viatge de tornada Fou mare de Felip IV de França
Mattia Preti
Pintura
Pintor italià de gènere històric, anomenat Il Cavalier Calabrese.
El seu estil és proper al d’Il Caravaggio, a través de GBCaracciolo Conreà la pintura mural Hom destaca les obres realitzades per a l’església de Sant'Andrea della Valle, a Roma, i la decoració de la catedral de Malta
Guglielmo Pepe
Història
Militar
Militar italià.
Lluità a Nàpols per la República Partenopea 1799 Exiliat, s’uní a l’exèrcit napoleònic i combaté a Marengo 1800 i en la guerra contra Espanya 1811 Cap de les forces napolitanes, fou derrotat per Àustria a Rieti 1821 —això l’exilià fins el 1848— i a Venècia 1849
Tommaso Campanella
Filosofia
Literatura italiana
Cristianisme
Nom de religió amb què és conegut el filòsof, teòleg, teòric polític i poeta renaixentista italià Giovanni Domenico Campanella
.
A 14 anys ingressà a l’orde dominicà Influït per les teories naturalístiques de Telesio, s’oposà 1591 a la filosofia aristotèlica, motiu pel qual fou acusat d’heretgia El 1592 anà a Roma, a Florència i a Pàdua, on es posà en contacte amb Galileo Galilei Per diversos motius, entre els quals el de defensar les doctrines animístiques neoplatòniques i el materialisme de Demòcrit, fou processat tres vegades i finalment portat presoner a Roma Alliberat el 1595, es retirà a Stilo, on planejà una conjura contra la dominació hispànica, amb el fi d’instaurar una república teocràtica Descoberta la…
Francesco Leonetti
Literatura italiana
Escriptor italià.
Un dels fundadors de la revista Officina 1955, conjuntament amb Roberto Roversi i Pier Paolo Pasolini , amb el qual collaborà com a actor en diverses pellícules Agitador cultural, fou collaborador assidu de la revista Il Menabò di letteratura 1958-66, fundada per Elio Vittorini i Italo Calvino, cofundador i collaborador de la revista marxista Che fare 1967, i el 1979 d’ Alfabeta juntament amb altres intellectuals, entre d’altres Umberto Eco Autor dels reculls de poesia Sopra una perduta estate 1942, La cantica 1959, Percorso logico del 1960-75 1975, In uno scacco 1979, Palla di filo 1986 i Le…
Salvador Ranieri
Música
Compositor i clarinetista argentí d’origen italià.
Arribà a l’Argentina l’any 1947 Rebé encàrrecs de diverses institucions argentines Orquestra Filharmònica i Fundación del Teatro Colón i del Conservatori Juan José Castro Algunes de les obres encarregades foren estrenades al Teatro Colón i en festivals internacionals Fou president de l’Asociación de Compositores Unidos de la Argentina 1986-1998 Guanyà el Gran Premio de la Comisión de Música Sinfónica y de Cámara de la Sociedad Argentina de Autores y Compositores SADAIC 1989 i el Premio Nacional 1998, entre d’altres Algunes de les seves obres més destacades són Autos , per a flauta i piano,…