Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
Andreu Vidal i Llimona
Música
Editor, compositor i pianista català.
Fill de l’editor Andreu Vidal i Roger Barcelona, aprox 1804 – 1889, inicià els estudis musicals amb Joan Sariols i tingué B Boisselot com a mestre de piano Posteriorment, ingressà al Conservatori del Liceu, on més tard exercí també la docència i estrenà una Simfonia per a gran orquestra Amplià estudis a París i, segons algunes fonts, a Berlín Compongué obres líriques, com Rosa y Felisa 1867, el sainet El barbero de mi calle 1898, l’òpera còmica El estudiante endiablado 1895, el vodevil La mujer de papá i l’opereta El Húsar 1892 També feu arranjaments i adaptacions de música d’…
Magí Torruella i Jubal
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida A divuit anys entrà a l’Escola Oficial de Cinematografia de Madrid i obtingué la titulació el 1966 Debutà com a segon operador en curts i en els llargs En Baldiri de la costa 1968, Josep Maria Font i Espina i De picos pardos a la ciudad 1968, Ignasi F Iquino Fou director de fotografia a TVE, on realitzà sèries com Tauromaquia 1969, Benito Alazraki El 1971 es traslladà al Canadà i feu la illuminació del film Peter and Laura 1971, Raphaël Lévy i la telesèrie La Feuille d’érable 1972, a banda de treballs publicitaris i collaboracions per a l’Oficina Nacional del Film Tornà el 1973 i…
Mal Pelo
Dansa i ball
Companyia de dansa fundada el 1989 a Barcelona pels ballarins i coreògrafs Pep Ramis i Maria Muñoz.
El grup ha basat el seu treball en una recerca constant de llenguatges, i algunes propostes escèniques estan arrelades en una transversalitat neta, senzilla i profunda Durant els seus primers anys, el grup feu nombroses gires Europa, Orient Mitjà i Amèrica, activitat combinada amb períodes de creació en diversos països Aquesta itinerància provocà un intercanvi d’idees, tècniques i mètodes de treball amb altres creadors que feu que el grup reforcés la seva investigació artística L’any 1997 Pep Ramis i Maria Muñoz impulsaren el projecte L’animal a l’esquena , un centre de creació, intercanvi i…
Joan Josep Guillén i Zambrano
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Teatre
Dibuixant, escenògraf i pintor.
L’any 1970 començà a publicar dibuixos en la premsa catalana i alhora inicià estudis de direcció teatral i escenografia a l’ Institut del Teatre , on ha exercit com a professor d’aquesta especialitat 1973-2003 Com a escenògraf, ha collaborat amb diversos grups de teatre i s’ha dedicat a la realització de màscares per a espectacles de carrer, d'entre els quals cal esmentar la comparsa Visca Picasso 1981 Destaca també la collaboració amb el grup Els Comediants durant més de vint anys i la realització d'escenografies per a espectacles molt diversos, des d' El Llibre de les bèsties de Ramon…
Rafael Bardem i Solé
Cinematografia
Actor.
Vida El 1909 entrà a la companyia teatral de Rosario Pino i treballà també amb José Tallaví, Enric Borràs, María Guerrero i Carmen Díaz, fins que formà companyia pròpia amb la seva dona, l’actriu Matilde Muñoz Sampedro, amb qui es casà el 1918 El matrimoni inicià una de les sagues més famoses del cinema espanyol, encapçalada pels seus fills, l’actriu Pilar i el director Juan Antonio, i continuada pels nets, Mónica i Javier actors, María secretària de rodatge, Juan músic, Rafael productor i Miguel director Debutà en el cinema el 1940 en el darrer film que dirigí l’escriptor Enrique Jardiel…
La última cita
Cinematografia
Pel·lícula del 1928; ficció de min., dirigida per Francesc de Borja Gargallo i Catalán.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Editora Nacional Film Gaumont Barcelona ARGUMENT La peça teatral homònima de FGargallo GUIÓ FGargallo FOTOGRAFIA Jaume Piquer blanc i negre i escenes acolorides en Pathécolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Burgos INTERPRETACIÓ Elvira de Amaya Elvira, Luisita Gargallo Marujita, Rafael de Murcia Eduardo de Arteaga, Paquita Arroyo, Teodor Busquets Santiago Moreno Joaquín Bergia, Josep Acuaviva Trinquete, Teresa Calle, Eduardo Hugo Heusch el xofer ESTRENA Barcelona, novembre del 1928 sessió de proves 31121928, Madrid, 22041929 Sinopsi Eduardo,…
Arturo Pérez-Reverte Gutiérrez

Arturo Pérez-Reverte
© Carmelo Rubio / Arturo Pérez Reverte
Literatura
Novel·lista murcià.
Periodista, del 1974 al 1994 fou corresponsal i reporter de guerra en nombrosos conflictes internacionals, amb cròniques per a ABC i altres diaris, i posteriorment continuà la trajectòria periodística com a columnista Escriptor molt orientat vers el relat d’intriga i també el d’aventures d’ambientació històrica, influït especialment per l’obra d’Alexandre Dumas, ha publicat, entre d’altres, El húsar 1986, El maestro de esgrima 1988, La tabla de Flandes 1990, El club Dumas 1993, Grand Prix de literatura policíaca de França, Territorio Comanche 1994, La piel del tambor 1995, premi Jean Monnet…
Maruja Torres

Maruja Torres
Literatura
Periodisme
Nom amb què és coneguda la periodista i escriptora María Dolores Torres i Manzanera.
Vida i obra Filla del barri del Raval, començà la carrera periodística en el diari La Prensa de Barcelona 1964 i poc després treballà per a Garbo 1965, fins que al mateix any entrà com a collaboradora a Fotogramas , on escriví tota mena d’articles, reportatges i entrevistes Posteriorment treballà per a Tele-exprés L’any 1981 es traslladà a Madrid, on treballà per a El País on desenvolupà una ingent tasca com a reportera i columnista amb reportatges com Hogueras de agosto el 1995 i Nosotros a lo nuestro el 1998 i El Mundo També ha collaborat en El Papus , Por Favor , La Calle…
,
cinema veneçolà
Cinematografia
Cinema desenvolupat a Veneçuela.
El 1913 E Zimmerman inicià la producció autòctona amb La dama de las cayenas Superant la temàtica folklòrica, la producció millorà els anys quaranta amb la creació de la productora Avila Films i la realització de films com Juan de la calle 1941, de R Rivero o La balandra Isabel llegó esta tarde 1949 de Carlos Hugo Christensen, guardonat a Canes per la seva fotografia Els anys setanta l’estat inicià una tímida participació en la producció local, que es materialitzà entre 1976 i 1978 amb l’estrena d’uns vint llargmetratges realitzats per cineastes com Mauricio Wallerstein Cuando…
Max Aub
Literatura alemanya
Escriptor en llengua castellana d’origen alemany.
Fou educat a França i, traslladat a València el 1914, es naturalitzà espanyol Viatjà per Europa El 1920 començà a escriure, sobretot teatre, i féu la primera estrena el 1927, amb El desconfiado prodigioso , en versió catalana feta per Josep M Millàs i Raurell Integrat dins els corrents d’avantguarda i influït pel barroc espanyol, destaquen d’entre la producció d’aquesta primera etapa les novelles Fábula verde 1933 i Luis Álvarez Petreña 1934 i les peces dramàtiques Narciso 1928, Espejo de avaricia 1935 i Pedro García López 1936, en les quals es lliga al teatre clàssic burlesc…