Resultats de la cerca
Es mostren 3278 resultats
Ales

Capçalera de la revista Ales
Biblioteca de l’Esport
Esports aeris
Publicacions periòdiques
Revista d’aviació publicada a Barcelona a partir del desembre del 1933.
Editada per Palestra, duia per subtítol Portantveu d’aeronàutica Fou l’òrgan de Falciots, secció de Palestra que pretenia interessar els joves en l’aviació En els primers números sovintegen les notícies sobre vol a vela Se’n coneixen 3 números, el darrer de 28 de febrer de 1934
Sant Joan Sesrovires

Capçalera de l’església de Sant Joan Sesrovires
© MPG
Església
Antiga església sufragània de la parròquia de Sant Pere de Subirats, des del 1930 nova església parroquial de la demarcació, situada a la Torre-ramona (o Subirats de Baix), dins el municipi de Subirats (Alt Penedès).
Sant Pere de Galligants
Capçalera i campanar de Sant Pere de Galligants
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina situada en un raval septentrional de la ciutat de Girona (raval de Sant Pere), a la dreta de la riera de Galligants.
Primerament era extramurs de la ciutat, però el nou cinyell de muralles, construït en temps de Pere IV, a partir de l’any 1362, la inclogué en la ciutat, passant la muralla per la ratlla dels seus absis la porta de Sant Pere era al peu del campanar S'ignora el moment de la fundació fou, però, a la fi del segle X El 992 el comte Ramon Borrell vengué a l’abat el domini i la jurisdicció del raval de Sant Pere, que el rei Pere III recuperà el 1339 mitjançant la permuta amb els drets reials a la vila i castell de Palafrugell El 1117 el comte Ramon Berenguer III l’uní al…
estanys de Pessons

Estanys de Pessons
© Fototeca.cat
Estany
Conca lacustre d’Andorra (parròquia d’Encamp), capçalera de la Valira.
És situada en el circ de Pessons , ampli amfiteatre morènic que té per respatller la cresta de Pessons , que s’estén dels pics de Pessons , a llevant 2782 m alt, límit amb la Baixa Cerdanya segons la cartografia espanyola, i es prolonga fins al pic de Montmalús 2751 m alt, que domina el circ de Colells, tributari de Pessons Els estanys, que conserven bé l’aspecte de circ, es desgranen, de 2680 a 2180 m alt, en tres brancs que formen la Valira L’occidental, constituït per quatre estanys un sense riu emissari, molt petit és al vessant est del pic d’Ensagens 2824 m alt El del SW, capçalera…
estany Gento

Estany Gento, a la Torre de Cabdella
© Fototeca.cat
Estany
Estany (2170 m) de la capçalera de la vall Fosca (Pallars Jussà), damunt Cabdella.
És el regulador de l’aigua de vint-i-sis llacs de la capçalera del Flamisell inclosa la conca de Rus, que a través d’un canal subterrani desguassa a l’estany Gento Gràcies a una resclosa, té una capacitat de 3,3 hm 3 Hi ha una estació meteorològica L’aigua de l’estany alimenta les centrals hidroelèctriques de Cabdella i la d’estany Gento-Sallente aquesta última, acabada el 1985, té una potència de 415 MW i és la primera central de bombament pur central reversible —i la més potent de totes les hidràuliques— installada als Països Catalans
trama de dades
Estructura per a la transmissió de dades, formada per un encapçalament o bandera (capçalera), el camp d’informació i un darrer camp de proteccions.
La capçalera informa del tipus de contingut de la informació i del seu destí dins dels diferents nodes d’una xarxa de comunicacions, i, a vegades, també aporta dades que faciliten la sincronització dels missatges Les proteccions són informacions addicionals per fer correccions d’errors en recepció CRC El camp d’informació, al seu torn, pot estar format per altres subtrames, que reprodueixen l’estructura en tres parts de la primera, fins arribar al nivell més bàsic, on la capçalera és un bit que indica l’inici d’un byte , seguida d’aquest byte i acabada amb uns bits…
El productor
Capçalera d’un número d' El productor (13-VII-1901)
© Fototeca.cat
Setmanari
Publicació que aparegué a Barcelona primer com a òrgan de les societats obreres i diari (1 de febrer — 8 de març de 1887) i després com a setmanari anarquista (març del 1887 — setembre del 1893).
Dirigit inicialment per Antoni Pellicer Paraire i Pere Esteve, tingué la collaboració regular de R Farga i Pellicer, Joan Montseny, Anselmo Lorenzo, Josep Llunàs i Pujals, Cels Gomis, Ricardo Mella, etc Assolí una gran importància teòrica, puix que presidí el pas de l’anarcocollectivisme català polèmica amb “Le Revolté” de Ginebra a “l’anarquisme sense adjectius” i la revisió de l’obra de la FTRE Arribà a fer de 6 000 a 7 000 exemplars Posteriorment Joan Baptista Esteve Leopoldo Bonafulla en féu aparèixer una segona època 1901-06, amb Josep Prat, Teresa Claramunt, Llorenç Pahissa, Ricardo…
La Campana de Gràcia

Capçalera del primer número del setmanari 'La Campana de Gràcia'
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari satíric, republicà i anticlerical.
Fou fundat per Innocenci López i Bernagosi el 8 de maig de 1870, i amb el títol, suggerit per Valentí Almirall, recordava els disturbis provocats per una lleva de minyons, dos mesos abans, a la vila de Gràcia, durant els quals la campana de la parròquia no cessà de tocar Fou editat durant més de 64 anys 3 403 números, anomenats “batallades” Nascut com a setmanari bilingüe, només emprà el castellà en algun escrit dels primers anys Políticament, primer fou afecte a Pi i Margall, republicà moderat durant la Primera República, i seguidor de Castelar durant la restauració monàrquica Més interessat…
gorgs de Noedes
Estany
Estanys de capçalera de la riera de Noedes, afluent (amb la riera d’Orbanyà) de la Tet per l’esquerra.
El gorg Blau 2 130 m alt, el més petit, desguassa per una conducció al naixement de la riera, a la sortida del gorg Estelat 2 110 m alt És considerat també pertanyent a aquest grup el gorg Negre, a la capçalera de la veïna vall d’Évol Han donat origen a moltes llegendes
vall dels Ivons
Vall de capçalera de la vall de Grist, dins el municipi de Saünc (Ribagorça), a la vall de Benasc.
És limitada per la serra de Llardana 2905 m alt i els pics de Posets 3375 m, Bardamina 3079 m, Vaticielles 2848 m i Escorbets 2902 m L’ampla capçalera constitueix un circ lacustre, des de l’ivó de Posets 2570 m alt al llac de les Alforges Llur emissari, el barranc dels Ivons , forma, al forat de Llardana, en l’aiguabarreig amb el torrent de Llardaneta, l’aigüeta de Grist, afluent de l’Éssera per la dreta