Resultats de la cerca

“L’Esquella de la Torratxa”, Barcelona, 23-7-1937 Coll part / GS Durant el període comprès entre el febrer del 1931 i el juliol del 1936 es produí un creixement en el nombre de capçaleres informatives diàries, que va representar una renovació en els continguts i també una voluntat de penetració en la societat i d’incidència en el camp econòmic i en l’opinió pública, per mitjà de campanyes que afavorien opcions polítiques concretes La presentació i el disseny també van evolucionar, sobretot per la incorporació de la fotografia com a element informatiu primordial Prova d’això és la…

Pertany a l’àrea metropolitana de Dallas És el mercat ramader i cerealista més important de l’oest de Texas i un dels centres petrolífers més actius, els productes de refineria del qual surten pels ports del golf de Mèxic Té també indústria aeronàutica i mecànica de transformació Hi ha aeroport internacional a Arlington Centre d’ensenyament superior Texas Christian University, fundada el 1873 i Texas Wesleyan University, el 1891 Importants museus Kimbell Art Museum i Fort Worth Art Museum

 El procés de traducció d’adreces es duu a terme en encaminadors IP, i és necessari quan les adreces IP d’una xarxa són només d’ús intern privades i no són vàlides fora d’aquesta, on es fa necessari l’ús d’adreces IP públiques Existeixen dos tipus de traductors el bàsic i el NAPT traductor d’adreça de xarxa i port El primer manté una relació d’una a una entre les adreces privades i les corresponents adreces públiques Per contra, NAPT relaciona una mateixa adreça pública amb un conjunt d’adreces privades i diferencia entre elles gràcies a la utilització de ports

Adoptà la marca comercial Vocente Té el seu origen l’any 1910 amb l’aparició del diari “El Pueblo Vasco”, que posteriorment es fusionà amb “El Correo” L’empresa anà adquirint diferents diaris, entre els quals el “Diario Vasco” el 1948 Amb l’adquisició del “Diario Montañés” 1984 inicià l’expansió fora del País Basc que emprà la societat Corporación de Medios de Comunicación Social COMECOSA per tal d’emparar-se successivament de capçaleres d’àmbit provincial “La Verdad”, “Hoy” i “Idealn 1988 “Sur” 1990 “La Rioja” 1993 “El Norte de Castilla” 1994 “El Comercio” 1995 i “Las Provincias…

Forma, amb el de Pessons, un circ compost, migpartit per un llindar lateral Conté un sol estany, i resta clos a llevant i xaloc pel port d'Envalira, els pics Blanc i Negre d’Envalira 2 816 m alt i el bony d’Envalira 2 645 m, i al nord pels relleus al peu dels quals hi ha el refugi d’Envalira Només a ponent resta badat cap al grau Roig, planell de 2 100-2 200 m alt, solcat per la Valira, procedent del circ de Pessons A causa de la seva altitud 2 200-2 400 m, roman despoblat Repartit entre la parròquia d’Encamp i el terreny de Concòrdia, conté bones pastures i és accessible des del Pas de la…

D’origen turc, ha estat usada a occident des del s XVIII, a conseqüència de la moda de les turqueries

Aquest fenomen intervé fonamentalment a les zones fredes de tots dos hemisferis i a l’alta muntanya, en els quals indrets específics s’origina l’anomenat relleu periglacial , les formes del qual són degudes en realitat a l’alternança del glaç i del desglaç i a l’existència de la neu i de la seva fusió Durant la primavera i part de l’estiu la neu de les altes muntanyes de les zones de clima temperat es fon en grans quantitats aleshores les capçaleres dels rius augmenten notablement de cabal, i hom parla, en aquest cas, de rius de règim nival, és a dir, que depenen de la fusió de…

Estès a la vall baixa de l’Isàvena, des del riu límit septentrional del terme fins a la serra del castell de Llaguarres 1150 m alt i, més enllà, a les capçaleres del riu Guard i del barranc de Puigverd tributari de l’Éssera Aquesta serra, al cim de la qual hi havia l’important castell de Llaguarres , forma part d’una de les darreres alineacions dels Prepirineus, estesa en direcció W-E, des de Graus a la serra de l’Ametllera, des d’on segueix vers el SE, fins al Montsec d’Estall La zona forestal rouredes, alzinars, boixars i matollars ocupa 2669 ha Hi ha 92 ha…

Hom pot distingir-hi una zona pirinenca estricta, integrada per la Baixa Cerdanya, la Vall d’Aran i els sectors septentrionals de l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça i una de prepirinenca, integrada per la resta de les darreres comarques i, a més, el Pallars Jussà i la Baixa Ribagorça Hidrogràficament coincideix amb la conca alta fora de la capçalera, corresponent a l’Alta Cerdanya, i la conca alta i mitjana de la Valira, a Andorra i part de la mitjana del Segre i amb les capçaleres de l’Éssera Alta Ribagorça i la Garona Vall d’Aran Als Països…