Resultats de la cerca

Fou escalat per primera vegada per ECivís, JCerdà, GRoca, JPons i JMAnglada el 31 de juliol de 1969, formant part de l’Expedició Barcelona 1969 a l’Hindūkush Himàlaia

Fou el resultat de la catalanització de l’entitat Acció Popular Defensava, sovint polèmicament, allò que considerava la doctrina de l’Església, però era refractari a la uniformitat dels catòlics en política N'era director Josep M Gich, i redactor en cap, JCivera i Sormaní hi collaboraven Ramon Rucabado, Jaume Raventós, Manuel de Montoliu, Josep M Llovera, Lluís Carreras, Ferran Valls i Taberner i Antoni Griera, entre altres

Dirigida per Miquel Laporta, seguí la línia de l’antic Partit Federal, però era partidària de l’aproximació al catalanisme polític Subsistí fins a la creació del Centre Nacionalista Republicà el 1906

Dirigit per Jaume Serrats i Ollé, assajà una fórmula sensacionalista anglesa, que no reeixí Afectat per la crisi econòmica del grup Mundo, deixà de publicar-se

Bé que la programació comprèn un ventall molt ampli de gèneres, estils i èpoques, des de la música simfònica fins al jazz , la música experimental, la tradicional, etc, la genèricament coneguda com a música clàssica conforma el gruix del repertori Inicià les emissions el 10 de maig de 1987 El director del projecte i responsable de la seva posada en marxa fou Oleguer Sarsanedas, i el primer director Jesús Rodríguez Picó Entre el 1990 i el 2006 participà en la redacció i edició de la Revista Musical Catalana A part de la seva programació regular també duu a terme una intensa activitat en l’…

Es subtitulava “Periòdic d’acció del separatisme català a Sud Amèrica” Fundada per Manuel Massó i Llorens, s’edità a Montevideo, entre el 1928 i el 1930, impresa en català i castellà i en sortiren 40 números El contingut era de caràcter independentista i antiamericanista En la primera etapa, fins el número 24 del 1929, fou un periòdic més aviat de combat polític en la segona, a partir de la mort de Josep Abril i Llinés, es convertí en un magazín d’informació i articles culturals Arran de la retirada del dictador Primo de Rivera i de l’etapa política que s’obrí, deixà de publicar-se Entre els…

Sorgí gràcies a la collaboració de la Secretaria General de l’Esport i la Federació Catalana de Ciclisme amb l’excorredor professional italià Fiorenzo Aliverti La seva plantilla inclogué dotze ciclistes catalanes, entre les quals cal destacar Marta Vilajosana, Anna Ramírez i Montserrat Alonso, acompanyades de ciclistes d’altres nacionalitats com la sueca Susanne Ljungskog vigent campiona del món Disputà la Copa del Món, el Tour de França i el Giro d’Itàlia

Pensat com a substitut de l’antic Circuit de Montjuïc de Barcelona, la construcció s’anà endarrerint fins el 1986, amb l’arribada de Sebastià Salvadó a la presidència del RACC, quan el projecte va rebre l’impuls decisiu La primera pedra fou collocada el 24 de febrer de 1989 L’any 1991 fou inaugurat, amb el nom de Circuit de Catalunya, amb una carrera dels Campionats d’Espanya de velocitat, una setmana abans del bateig internacional, el Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1 Des d’aquell any el circuit no ha deixat de formar part del calendari anual de la Fórmula 1 L’any 1992 acollí el primer Gran…

Propugna el socialisme i la democràcia Al gener de 1991 s’incorporà a Iniciativa per Catalunya , que abandonà el 1997 per les diferències existents entre aquesta federació i Izquierda Unida Participà en la plataforma Unitat d’Esquerres, que al maig de 1998 donà lloc a Esquerra Unida i Alternativa El secretari general és Antoni Martorell i Viader Edita Acción Socialista des de 1981