Resultats de la cerca

Bé que ja als segles XII i XIII hom troba alguns Margarit — Pere Margarit 1145 i Guillem Guerau Margarit 1150, templers, Berenguer Margarit segle XII, cavaller de l’Hospital, Vicenç Margarit , que acompanyà Jaume I a la conquesta de València—, no fou fins el 1346 que aparegué un membre pertanyent amb seguretat a aquest llinatge Bernat I Margarit mort el 1366, ciutadà, que posseïa, al barri del Mercadal de Girona, una ferreria, i diversos béns a la parròquia de Sant Gregori, a la qual els seus successors restaren íntimament vinculats fou reboster de l’infant Joan Un probable germà seu,…

En arribar a la culminació el procés de feudalització de la societat europea occidental segona meitat del segle XI i crear-se la petita noblesa, és a dir, els milites o cavallers que tenien per missió servir de mà d’obra guerrera a l’alta noblesa, s’originà també una ideologia per a fonamentar l’ordre establert, basada en mentalitat cavalleresca, delerosa de glòria militar i de proeses, i més o menys sacralitzada pel cerimonial d’accés a la cavalleria La glòria i les proeses —i també el poder i les riqueses— s’assoliren combatent en països estrangers a Terra Santa, per exemple, o lluitant…

Fou reconegut pel papa Alexandre III el 1175 i un any abans el rei Alfons VII li concedí la vila d’Uclés, on fou installat el centre de l’orde, des d’on estengueren les seves propietats Es requerien proves de noblesa per a ingressar-hi i hi havia cavallers seculars i religiosos El 1493, en morir el mestre Alonso de Cárdenas, els Reis Catòlics se’n declararen administradors Per mort de Ferran V de Castella, el 1516, el seu net el rei Carles I en fou elegit mestre El papa Adrià VI incorporà el mestrat als reis de Castella, que des d’aleshores han estat mestres de l’orde Les principals dignitats…

L’orde adoptà la regla del Cister, fou aprovat pel papa Alexandre III el 1164 i el 1187 s’afilià a l’abadia de Morimond Perduda Calatrava 1195, els cavallers de l’orde conqueriren la fortalesa de Salvatierra prop de Calzada de Calatrava, a Castella la Nova, on s’establiren i tocant a la qual fundaren posteriorment el convent i castell de Santa María la Real de Calatrava la Nueva, actualment arruïnat L’orde posseí enormes dominis, especialment al Campo de Calatrava , i assolí el període de màxima esplendor al s XIII Una branca femenina, fundada el 1219, ha perdurat fins a l’època…

Té per genearca conegut Jaume d’Olesa , procurador del rei Jaume I, el qual acompanyà a la conquesta de Mallorca i a la de València amb el seu fill Jaume d’Olesa i Cerdà i els seus parents Bernat, Arnau i Ferrer d’Olesa A Mallorca tots reberen béns en el Repartiment que el rei hi feu Jaume d’Olesa i Cerdà s’establí a l’illa, on fou procurador del rei Jaume II fou pare de Bernat d’Olesa i Martí , doctor en lleis, que sembla que passà a Barcelona, on radicà, i de Jaume d’Olesa i Martí , que anà de capità 1330 en una expedició contra els genovesos Aquest fou pare de Bernat d’Olesa i Torrebadal…

Tenien com a finalitat de socórrer els pelegrins que anaven a visitar els Llocs Sants i que sovint eren objecte de pillatges per part dels lladres sarraïns Al principi prengueren el nom de pauperes comilitones Christi professaren la regla canonical de sant Agustí, a la qual afegiren el quart vot de defensar els pelegrins El rei Balduí II de Jerusalem els installà en un palau situat dins el recinte de l’antic Temple de Salomó i per això adoptaren el nom d’ Equites Militiae Templi Salomonis El nou orde obtingué el reconeixement canònic al concili de Troyes 1128 i se li concedí una regla…

Els representants més coneguts foren Guillem Sesplanes , veguer i castellà d’Atenes que, el 1321, confirmà un acord amb Venècia, i Jaume Sesplanes , que rebé, del rei Frederic II de Sicília, donacions a Atenes que foren confirmades al seu fill Joan Sesplanes pel duc Joan II

La branca de Lleida adquirí una certa importància amb Tomàs de Santcliment mort després del 1292, que comprà el 1249 a Guillem de Cardona el castell d’Alcarràs Segrià i rebé potestat del rei, com a recompensa de la seva participació a la campanya de València, sobre els castells d’Albalat de Cinca, Maldà i Maldanell Urgell Al segle XIV els Santcliment residien al carrer Major de Lleida i posseïen, a més de la senyoria d’Alcarràs i Montagut, Sarroca de Lleida, Llardecans, Vilanova de Remolins i grans latifundis a Flix i la Palma Ribera d’Ebre, aquests darrers venuts a la ciutat de Barcelona el…

El 1248 un Ramon Llull es casà amb Elisabet de Malla Un Bernat Llull mort el 1348, fill de Berenguera, fou el primer ardiaca de Santa Maria del Mar on fundà la capella del Santíssim Cos de Crist, canonge i vicari general de Barcelona Foren consellers en cap Guillem Llull 1306, 1320, Joan Llull 1467, Joan Llull 1489 i Joan Llull 1508 Llur fortuna era considerable rendes, cases i terres, la torre d’Horta, les vinyes de Montjuïc, etc Establerts a la Vilanova de la Mar, donaren nom al pla d’en Llull ara, el Born, i llur sepulcre era a la capella de Santa Agnès de l’església del convent de Santa…

El nom es generalitzà a partir del s XIV, i des del s XV alternà amb el de gentilhome Rebien també el nom d' escuder quan estaven al servei del rei o d’un noble Eren donzells els fills de cavallers o magnats que no havien estat armats, i així podien arribar a la vellesa, tot i que ja els Usatges els obligaven a armar-se abans de trenta anys Eren equiparats en honors i prerrogatives als cavallers cavaller, i des de la segona meitat del s XIV hom començà a convocar-los a corts separadament d’aquests Durant el regnat de Joan I intentaren, infructuosament, de…