Resultats de la cerca

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa, amplià coneixements a Barcelona a l’Escola de Belles Arts, amb JCalvo i Verdonces i al taller de Salvador Alarma, de qui es convertí anys més tard en collaborador i soci, amb la firma Alarma i Mestres 1939 En morir aquell 1942, li foren encarregades les decoracions per a diverses obres wagnerianes del Teatre del Liceu, al taller escenogràfic del qual s’installà Les seves decoracions destaquen pel realisme i per la perspectiva Conreà també la pintura de cavallet i féu diverses exposicions a Barcelona i Madrid Del 1947 al 1969 fou…

Deixeble de Josep Planella, és un dels grans pintors de l’escenografia romàntica catalana S'especialitzà en decoracions de paisatges, que tenen un encís especial, amb ombres i clarors matisades Durant un cert temps es dedicà només a la pintura de cavallet Participà en les exposicions nacionals de belles arts de Madrid 1871, 1876 i 1878 Guanyà medalles en les dues darreres esmentades, a Girona 1878 i a Barcelona 1870 El 1911 li fou concedida una medalla d’or Les possibilitats de les grans dimensions de les teles escenogràfiques el temptaren a tornar a la pintura teatral, i del…

Començà com a pintor de cavallet amb natures mortes i retrats femenins i com a dibuixant Realitzà aiguaforts, xilografies, puntes seques i litografies per a edicions de bibliòfil Féu grans figures de paper retallat i enganxat d’una notable corporeïtat L’any 1911 exhibí, amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Nèstor Martín Fernández de la Torre, al Faianç Català, pintures, dibuixos i esmalts, entre aquests el relleu amb tres figures de grans dimensions anomenat L’orb Com a escenògraf treballà copiosament a França i a Anglaterra La seva pintura és altament decorativa, d’inspiració…

Començà estudis a Tarragona amb Pere Ferran Nebot de Salvador Alarma, sentí com ell la crida de l’escenografia Anà a Barcelona, on estudià a l’escola de Belles Arts amb Josep Mongrell Fou professor de l’Escola Massana 1962-67 Collaborà en setmanaris infantils i, més tard, en illustració de llibres Conreà la pintura de cavallet, especialment la figura, el paisatge i la marina Exposà individualment per primer cop a Barcelona, a les Galeries Laietanes, el 1949, i l’any següent a les Galeries Argos i a Tarragona Projectà i realitzà un fresc representant l’ Assumpció per a la…

Estudià a Barcelona, a Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1949-55 i fou deixeble de Francesc Labarta Molt influït per aquest, les seves primeres obres són decoracions murals per a diverses esglésies de la plana de Vic 1956 S'interessà aviat per les possibilitats decoratives de la ceràmica, que explotà amb plenitud en els plafons del seminari de Vic 1958 Anys més tard l’aplicà, també, fora de l’àmbit religiós En aquest camp es mostrà molt més barroc i abstractiu que no pas en les pintures de cavallet i els dibuixos, que exposà per primera vegada l’any 1974 Aquestes…

Malgrat que ja se'n troben mostres a l’edat mitjana el miniaturista Florenci de la Bíblia de sant Isidor de Lleó, del 960 l’escultor Arnau Gatell al claustre de Sant Cugat, s XII l’anònim del cadirat del cor de Pohlde, a Hannover, 1284, etc, els trets fisiognòmics són encara poc individualitzats, i l’artista sol incorporar-se a l’obra exercint el seu ofici La gran època de l’autoretrat començà al Renaixement gràcies a la perfecció tècnica assolida i al sentit d’autovaloració de l’artista com a creador individual Giorgione, Dürer, Tizià, etc Anthonis Moor adoptà l’actitud, posteriorment molt…

Es formà a l’escola de San Fernando de Madrid, i fou pensionat a Roma 1864 gràcies a la seva obra Darrers moments de Felip II de Castella Madrid, Museo de Arte Moderno, d’idèntica composició que el Testament d’Isabel la Catòlica del seu rigorós coetani Rosales Concorregué amb un cert èxit a diverses exposicions oficials amb pintures d’història Dedicat també al quadre de cavallet, produí molt per a l’Amèrica Llatina Pintà també al fresc a la cúpula de la capella de Sant Antoni de Cadis i a la de San Francisco el Grande de Madrid Artista de formació romàntica, adquirí —induït pel…

Format a Reus i a l’escola de Llotja de Barcelona més tard fou deixeble d’Eugène Carrière a París i treballà la pintura mural a Roma Fou amic íntim de Gaudí, amb qui collaborà al palau Güell aprox 1889-90 amb el fresc  Hèrcules a la recerca de les Hespèrides , a la Pedrera 1909-10, on decorà els vestíbuls amb Xavier Nogués a les seves ordres Isolat i adust —sembla que morí dement—, s’enemistà amb bona part del món artístic català, especialment dels noucentistes La seva pintura, tant de cavallet Museu d’Art Modern de Barcelona com mural, és d’un expressionisme tenebrós i personal…

Fou acadèmic de mèrit i tinent de director honorari de l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual fou alumne i pensionat a Roma Director de l’Academia Mexicana 1794, fou admirador, i sembla que deixeble, d’AR Mengs, de qui pintà un retrat, i executà pintura mural Decorà, a la manera neoclàssica, la cúpula destruïda per un incendi el 1967 de la catedral de la ciutat de Mèxic, construïda pel seu conterrani Tolsà, autor també del Palacio de la Minería, la capella de la qual Ximeno decorà amb temes relatius a la Verge de Guadalupe actualment restaurada Pintà també la cúpula del temple del…

Noël Coypel París 1628 — 1707, academicista, collaborà en la decoració de les Tulleries i de Versalles Dirigí l’Acadèmia de França a Roma i l’Académie Royale de París i esdevingué famós pels seus quadres d’història El seu fill, Antoine Coypel París 1661 — 1722, fou el més important de la dinastia A Itàlia fou aconsellat i protegit per Bernini 1673-76 Tornà a França i treballà per al gran delfí i per al regent Decorà la galeria del palau reial 1702 i el sostre de la capella de Versalles 1709 Hom en destaca els quadres de cavallet Demòcrit, Musée du Louvre Fou director de l’…