Resultats de la cerca

Resultats per municipis Resultats de les eleccions generals celebrades a Catalunya entre el 1931 i el 1936 als municipis de la província de Barcelona Notes 1 Municipis on altres candidats o els vots blancs i nuls suposen més del 4% afecta a la segona elecció constituent del 12 de juliol de 1931 2 Pertany a la circumscripció de Barcelona ciutat afecta a les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936 3 Municipis amb el 100% de vots en blanc afecta a la segona elecció constituent del 12 de juliol de 1931 4 Són votants estimats

Els ciutadans de Veneçuela ratifiquen el suport al president Hugo Chávez en les eleccions per a designar els 131 membres de l’Assemblea Constituent Amb una abstenció del 52,9% del cens, el Front Patriòtic de Chávez aconsegueix el 66,4% dels vots i 20 dels 24 assembleistes que s’elegien en la circumscripció d’abast nacional els 5 restants són per al Front Democràtic, ara a l’oposició Pel que fa als altres 107 assembleistes, elegits pels estats veneçolans, Chávez obté 101 escons, 3 l’oposició i 3 els grups indigenistes L’Assemblea Constituent neix amb l’encàrrec de redactar una nova constitució

Durant la governació de Cumaná, presidida per Diguja 1761, hi havia una província de Barcelona, amb una delimitació precisa, que mantingué sovint una actitud de rebellia contra la seva administració Finalment, en formar-se la Junta sota el comandament de Gaspar de Cajigal, la tendència autonomista d’aquesta província es traduí en la proclamació de la República de la Barcelona Colombiana, de la qual Francisco Espejo fou l’artífex principal Existí des de l’abril de 1810 fins el 12 d’octubre del mateix any, data en la qual la seva circumscripció passà a la jurisdicció de Caracas Més tard, el…

Llicenciat en filologia clàssica 1945 i doctor en filologia romànica 1968, fou professor de llengua i literatura catalana i castellana a la Universitat d’Amsterdam Membre fundador de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, organitzà el segon colloqui internacional sobre el català Amsterdam, 1970 Traduí prop d’un centenar de llibres de caràcter literari i d’assaig, i es dedicà especialment a les literatures catalana, castellana i anglesa contemporànies, dins la tradició crítica d’inspiració marxista Militant del Partit dels Socialistes de Catalunya, el 1977 fou elegit…

Estudià dret a la Universitat de València Membre del Comitè del País Valencià i del Comitè Nacional del PSOE fou diputat al Congrés per Alacant a les legislatures del 1977, el 1979 i el 1982 Titular de la conselleria d’obres públiques i urbanisme amb el govern socialista de la primera etapa del Consell preautonòmic valencià, formà part de la comissió encarregada de redactar un avantprojecte d’Estatut d’Autonomia per al País Valencià Fou president del PSPV-PSOE i president de la mesa del Plenari de Parlamentaris del País Valencià Elegit diputat autonòmic el 1983, també per la seva…

Als Països Catalans, abans de la utilització sistemàtica del títol principat per a designar Catalunya, el primer i únic títol nobiliari i senyorial amb aquesta designació fou el principat de Girona Aplicat a Catalunya, el títol té tot un altre sentit Començat a utilitzar en llatí principatus pels juristes catalans del s XV per influència del dret romà, indicava simplement que el territori no depenia d’un rei pel fet que no existia el regne de Catalunya ni d’un comte pel fet que el comtat de Barcelona no comprenia tot Catalunya, sinó d’un sobirà en llatí, princeps , tot i que, des del s XII…

A l’època carolíngia el vescomtat no constituïa una divisió territorial dins el comtat, car aquest era subdividit en castells termenats Tanmateix, en fer-se hereditaris els vescomtes, llurs possessions acabaren generalment formant vescomtats amb entitat pròpia Durant l’època comtal foren creats dos vescomtats, el del Baix Urgell que després esdevingué vescomtat d’Àger i l’efímer vescomtat de Tarragona Cal no confondre aquests vescomtats de la primera època feudal amb els erigits posteriorment, mitjançant privilegi, pels comtes reis fent ús de llur sobirania Illa, Canet, Évol, Jóc, Hostoles,…