Resultats de la cerca

Fou organista de Saint-Gervais de París 1653 i estigué al servei de la música de cambra del rei Entre les seves obres es destaquen tres simfonies per a instruments melòdics amb baix continu, fantasies, preludis, carillons, peces per a clavecí, per a orgue i per a viola, una xacona, etc

Establert a París al servei del príncep de Conti com a clavicembalista, es destacà com a compositor pel seu domini modern i imaginatiu de la melodia, influït per l’escola de Mannheim, i influí molt en el jove Mozart Deixà concerts per a clavecí i orquestra, sonates, música de cambra, etc

Fou un dels principals virtuosos del seu temps en l’ús de les dobles cordes i del procediment anomenat scordatura Actuà a les corts d’Olmütz, de Salzburg i de Baviera Escriví sonates per a violí sol o amb clavecí, set partite per a tres instruments de corda, titulades Harmonia artificiosa-ariosa, dues òperes i música d’església

Deixeble de Johann Bernhard Bach i HButtstett, fou organista de la Thomaskirche d’Erfurt 1702-07 i organista i mestre de capella dels prínceps de Weimar 1707-20 De la seva obra es conserven diverses peces per a orgue i clavecí, corals i el Musicalisches Lexikon 1732, primer diccionari musical en alemany que dóna notícies biogràfiques

Els principals instruments són els de cordes fregades amb arquet viola da gamba , violí, viola, violoncel i contrabaix, els de cordes pinçades, sigui amb mànec viola de mà, llaüt, guitarra, mandolina, etc o sense lira, cítara i arpa, els de teclat espineta, clavecí, etc els de cordes percudides clavicordi i piano En la classificació segons criteris organològics, coincideixen amb els intruments cordòfons

Pertanyent a una dinastia de músics francesos, es donà a conèixer amb diverses cantates, sobretot Le soleil vainqueur des nuages 1721, dedicada a Lluís XV Té també un oratori, Historie de la femme adultère , cants i motets, peces d’orgue i de clavecí Introduí a França la cantata i la sonata italiana i procurà de fusionar el gust italià i el francès

La seva tècnica fou decisiva en el perfeccionament de la mecànica de petits martells que percudeixen les tecles i permeten d’obtenir els matisos piano i fort, en el seu Gravecembalo col piano e forte 1709, que reunia les característiques del clavicordi i del clavecí Els instruments que construí a partir del 1720 eren ja perfectes i contenien tots els elements del pianoforte modern

Fou organista de Saint-Gervais 1685 i de la capella reial De la seva obra es destaquen quatre llibres de peces per a clavecí 1713, 1717, 1722, 1730, dues misses per a orgue 1690, concerts reials 1722, Les goûts réunis 1724, Apothéose de Corelli 1724 i Apothéose de Lully 1725 Compongué també música vocal, profana i religiosa, i el llibre didàctic L’art de toucher le clavecin , dedicat a Lluís XV 1716-17

S'assembla al clavecí, però té la caixa més petita i és de forma poligonal Té un sol registre de vuit peus i el teclat és de quatre octaves i mitja d’extensió Habitualment no tenia potes i hom el collocava damunt una taula Amb el nom d’espineta hom designava, al s XVI, tota mena d’instruments de teclat i de cordes pinçades per becs de ploma de corb muntats sobre martinets, i a vegades era emprat com a sinònim de virginal

Professà al monestir dels jerònims d’El Escorial 1756 Publicà Arte de canto llano 1778 i és autor d’una Missa per a vuit solistes, un Miserere a quatre veus i orquestra, cinc Lamentationes de dues a vuit veus amb acompanyament de clavecí i contrabaix i dos Benedictus per a quatre veus solistes El seu germà Pau Galí i Ramoneda Terrassa,1743  — El Escorial, 12 de maig de 1792 fou mestre de capella del monestir dels jerònims i hi organitzà l’arxiu musical