Resultats de la cerca

No existeixen referències biogràfiques seves Escriví un Tractatus de tonis i possiblement un altre sobre polifonia Se li atribueix el desenvolupament de la notació mensural més enllà dels principis establerts per Francó de Colònia, en especial en allò que fa referència a la subdivisió de la brevis fins en set semibreves , en lloc de les dues o tres en què la dividia el sistema franconià Per diferenciar els diversos grups de semibreves introduí l’anomenat "punt de separació" Jacques de Lieja, que en el seu Speculum musicae fa referència als avenços proposats per Cruce en el terreny de l’…

Era a Barcelona el 402 i hi corregí un còdex de Noni i de les Sàtires de Persi, quan tenia 30 anys d’edat i en feia quatre que era militar Continuà la seva obra a Tolosa, al Llenguadoc

Eclesiàstic, el 1334 inicià, per encàrrec de Jaume III de Malloca, la transcripció dels Privilegis dels reis de Mallorca en un magnífic còdex miniat En una de les miniatures que li han estat atribuïdes és representat assegut davant un escriptori

Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 74 Liber glossarum et e timologiarum , foli 5v, amb la representació d’una capçalera “P”, dibuixada amb uns elements fitomòrfics molt senzills Arxiu Mas Liber glossarum et e timologiarum , meitat superior del foli 5v, amb un fragment del petit tractat de música que té el còdex Arxiu Mas Segons l’opinió de Beer * , aquest és un dels manuscrits del segle X sorgits del taller de Ripoll, o potser adquirits durant l’abadiat de Guidiscle 970-979 o de Sunifred 979-1008 Consta de 158 folis en pergamí, escrits en lletra Carolina la seva decoració, extremadament…

Són coneguts els facsímils del còdex principal de la Crònica de Jaume I s XIV, dels Costums de Tortosa s XIII, de la gramàtica de Mates 1468, etc Algunes editorials hi han dedicat colleccions Lletra Menuda, de Sueca Base i Curial, de Barcelona Ripoll, de Mallorca

Llibre en pergamí de 265 × 173 mm * La caixa d’escriptura és de 171 × 104 mm i és ocupada per 20 línies de text Segons E Bayerri el llibre té 193 folis * , però en realitat en té 199 aquesta discordança es deu al fet que el qui numerà per primera vegada el còdex, amb xifres aràbigues, en va deixar sis sense foliació * A part d’aquesta rectificació, cal afegir que, entre els folis 29 i 30, en manca un que fou arrencat abans de fer la numeració En realitat, el sacramentari no comença fins al foli 22 Des de l’1 fins al 15v trobem tot de folis desaparellats el primer…

Ha estat considerat com un dels primers artistes coneguts pel seu nom a Catalunya hom li ha atribuït els dibuixos a tota plana i les inicials amb color que ornen el còdex 20 de la catedral de Tortosa, que conté la Ciutat de Déu de sant Agustí Sembla clar, però, que no són obra seva

En el primer cas, solen ésser petites llacunes d’algun o de pocs mots, que hom supleix conjecturalment entre u v Si la manca és en un còdex únic o el que hom edita és un document mancat o corcat, hom supleix segons el context el que hi manca i ho inclou en general entre uv o uuvv

Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 105, aquest manuscrit procedent de la catedral de Vic consta de 85 folis en pergamí 213 x 142 mm, de lletra carolina fou datat dels segles XI i XII per Josep Gudiol, el qual també assenyala l’existència de diverses mans al llarg de l’escrit * Un detall del foli 68, amb una caplletra Aquest foli potser formava part d’un fragment que fou integrat a aquest còdex Museu Episcopal de Vic Les seves inicials són d’una simplicitat extrema, sense elements figuratius a resseguir Solament potser sigui convenient fer allusió a una caplletra en el foli 68 * , el qual…

Un detall del foli 30v, amb una caplletra “M” Igual com totes les d’aquest còdex, aquesta caplletra es caracteritza per la seva extrema senzillesa Museu Episcopal de Vic Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 20 es tracta d’un manuscrit de 161 folis de 25 x 17 cm, escrit en lletra Carolina de mides petites * , la decoració del qual consisteix en un grup de caplletres traçades amb tinta de color vermell i realçades en tons grocs El còdex apareix esmentat en l’inventari de l’any 1368 J Gudiol i Cunill el considera fruit del final del segle XII, procedent de la catedral de Vic L’estat de…