Resultats de la cerca

Estudià a l’Institut Curtis de Filadèlfia amb David Saperton i Joseph Hofmann i a Nova York amb Leopold Godowsky L’any 1940 guanyà el Premi Walter W Naumberg als Estats Units i debutà professionalment a Nova York Aquest fou l’inici d’una carrera pianística plena d’èxits que el portà a actuar als cinc continents Fou professor de la Juilliard School i també exercí la docència a la Universitat d'Indiana i a la Universitat de Houston Texas La seva discografia comprèn totes les obres pianístiques de F Chopin —per a solista i concertant — , la de piano sol de M Ravel i nombroses peces de R Schumann…

Es formà amb el seu pare, Enrique García Marco, violinista de l’Orquestra Nacional d’Espanya Continuà els seus estudis al Reial Conservatori de Música de Madrid amb Luis Antón, i es perfeccionà al Royal College of Music de Londres, on fou deixeble d’Antoni Brosa L’any 1960 obtingué el primer premi en el Concurs Pablo de Sarasate i el 1967 s’erigí en guanyador de la Medalla Harriet Cohen També estudià direcció d’orquestra amb Sergiu Celibidache Durant molts anys residí a Londres, on fou violí concertino de l’English Chamber Orchestra, formació que dirigí en nombroses ocasions Fou…

Fill de pares alemanys, començà estudis musicals l’any 1871 a la Royal Academy of Music, de la qual es convertí en professor l’any 1876 El 1880 debutà a Londres en una carrera concertística que es prolongà fins el 1895 A partir d’aquest moment es dedicà absolutament a la pedagogia, tasca que fins el 1925 exercí a la Royal Academy of Music, centre docent on havia estudiat Depurà un nou sistema pedagògic que bandejava els postulats tradicionals per tal de descobrir les correspondències entre l’execució i les condicions físiques de l’intèrpret Fou professor de bona part dels pianistes britànics…

Fundat el 1944, Jacques Parrenin n’és el primer violí des dels inicis de la formació Marcel Charpentier 1944-70, Jacques Ghestem 1970-80 i John Cohen des del 1980 han ocupat successivament el lloc de segon violí Serge Collot 1944-57, Michel Walès 1957-64, Denes Marton 1964-70, Gérard Caussé 1970-80 i Jean-Claude Dewaele des del 1980, el de viola, i Pierre Penassou 1944-80 i René Benedetti des del 1980, el de violoncel Integrat inicialment per alumnes de Joseph Calvet, fou el quartet de corda de la Ràdio de Luxemburg 1944-49 Ha estat membre del Conjunt Internacional de Música…

Fill del cèlebre violoncellista Pierre Fournier , estudià piano amb Madame Obolenska, pianista russa exiliada a París i amiga de la família També es formà amb Nikita Magaloff a Ginebra i amb Alfred Cortot, però mai no arribà a inscriure’s en un centre d’estudis oficial El 1958 debutà com a solista a Alemanya, però guanyà fama com a intèrpret de música de cambra, formant duos amb el seu pare i trios amb aquest i el violinista Pierre Amoyal També actuà amb Jean-Pierre Wallez, i el compositor hongarès Janos Sólyom li dedicà el seu Concert per a piano i orquestra Convidat habitual d’alguns dels…

Basant-se en la gran sensibilitat dels éssers humans a la radiació nuclear, si aquest tipus de bomba es fa esclatar a una altitud a la ratlla dels 1000 m sobre el terreny, s’obté una arma que destrueix els éssers vius i deixa intacta una bona part de la matèria inorgànica de la superfície afectada Així, per exemple, una bomba de neutrons d’1 kilotó feta esclatar a 1 km d’altura pot neutralitzar les persones en una superfície de 2 a 3 km 2 A diferència d’altres armes nuclears, la bomba de neutrons produeix menys escalfor i efectes de xoc, i allibera més quantitat de neutrons i radiacions…

De família jueva emigrada a França el 1956, es graduà a la Universitat de París 1967 El 1971 obtingué el doctorat per la Universitat de París VI, sota la direcció de Claude Cohen-Tannoudji, i l'any següent féu estudis postdoctorals a la Universitat de Stanford amb Arthur L Schawlow Investigador al Centre National de la Recherche Scientifique CNRS del 1967 al 1975, des d'aquest darrer any fins al 2001 fou professor titular de la Universitat París VI, i des d'aleshores al Collège de France, del qual fou nomenat administrador el 2012 Ha estat també professor visitant en diverses…

Fundat el 1946, el primer violí fou Robert Mann 1946-97, a qui succeí Joel Smirnoff des del 1997 El lloc de segon violí ha estat ocupat per Robert Koff 1946-58, Isidore Cohen 1958-66, Earl Carlyss 1966-86, Joel Smirnoff 1986-97 i Ronald Copes des del 1997 Rafael Hillyer fou viola del 1946 al 1969, any en què fou substituït per Samuel Rhodes Arthur Winograd 1946-55 i Claus Adams 1955-74 n’han estat els violoncellistes, lloc que avui ocupa Joël Krosnik des del 1974 Impulsat per professors de la Juilliard School de Nova York, el grup disposa d’un enorme repertori en el qual…

De família jueva benestant i d’un elevat nivell cultural, es graduà en medicina a la Universitat de Torí l’any 1936, però el 1938 es veié impedida d’exercir a causa de les prohibicions imposades als jueus per Mussolini en el camp professional Com a alternativa, establí a casa seva un petit laboratori, on començà a estudiar el desenvolupament cellular en embrions de pollastre Durant la Segona Guerra Mundial visqué en semiclandestinitat amb la seva família Al final del conflicte anà als EUA, on treballà a la Washington University, a Saint Louis, sota la direcció de Viktor Hamburger, on descobrí…

El 1983 es graduà en interpretació a la Universitat de Boston Actuà també en telefilms i en sèries de televisió El 1990 debutà en el cinema com a secundària en diverses pellícules, entre d’altres,  Vanya on 42nd Street 1994, de Louis Malle, i el 1995 en un paper protagonista a Safe , de Todd Haynes Posteriorment ha actuat a Nine months 1995, de Chris Columbus  Assassins 1995, de Richard Donner  Surviving Picasso  1996, de James Ivory  Boogie Nights 1997 i Magnolia 1999, de Paul Thomas Anderson la seqüella de Jurassic Park , The Lost World 1997, de Steven Spielberg  The Big Lebowski 1998, dels…