Resultats de la cerca
Es mostren 154 resultats
Final de la missió Rosetta
La missió espacial Rosetta de l’Agència Espacial Europea arriba a la seva fi amb la collisió controlada contra el cometa 67P/ChuryumovGerasimenko La sonda va ser llançada a l’espai el 2 de març de 2004, i després d’un viatge de deu anys, va fer aterrar el vehicle explorador Philae sobre el cometa el 13 de novembre de 2014 Cinquanta-set hores després d’aterrar, el Philae va entrar en un estat d’inactivitat fins al juny del 2015, quan va reprendre les seves funcions El 13 d’agost va tenir lloc l’aproximació màxima de la sonda Rosetta al Sol uns 186 milions de quilòmetres El Philae ha enviat…
Enrique Fernández Sánchez
Física
Físic.
Catedràtic de física atòmica molecular i nuclear a la Universitat Autònoma de Barcelona Des del 1992 és director de l’Institut de Física d’Altes Energies El 1994 rebé la Medalla Narcís Monturiol pel mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya per les seves contribucions a la física de collisió electró-positró i per la seva tasca de desenvolupament de la física experimental d’altes energies a Catalunya Des del 1999 és membre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals Des del 2005 és president del Particle and Nuclear Astrophysics and Gravitational Waves…
Quiró
Astronomia
Cos celeste descobert per Charles Kowal des de l’observatori de Mount Palomar pel novembre del 1977.
L’òrbita d’aquest cos és situada entre les de Saturn i Urà, en un pla molt pròxim al de l’eclíptica En la seva màxima separació del Sol es troba a 2,8 T10 9 km, mentre que en l’aproximació més gran és a 1,3 T10 9 km El seu període de revolució sideral és aproximadament de 51 anys i hom creu que el diàmetre és comprès entre 300 i 400 km És de natura desconeguda encara, però pot tractar-se d’un asteroide que s’ha allunyat molt del conjunt dels altres asteroides, amb motiu d’alguna collisió amb un altre cos celeste però també podria ésser un nucli cometari inactiu, és a dir, que no forma cua ni…
L’impacte dels parcs eòlics marins en els ocells
Àrea de distribució del xatrac comú Sterna hirundo al delta de l’Ebre agost del 2005 Es tracta d’una espècie força abundant a les aigües del delta durant els mesos d’agost i setembre Amb els censos des d’avioneta la major part dels exemplars es van detectar a l’hemidelta nord, especialment al voltant de la desembocadura de l’Ebre Aquesta distribució probablement està lligada a la influència de la ploma d’aigua dolça del riu i a l’alta productivitat associada Isadora Christel / Albert Cama La producció d’energia eòlica marina genera un gran interès, ja que els objectius del Consell Europeu…
encreuament
Construcció i obres públiques
Intersecció de dues o més vies públiques (carrers, camins, carreteres, autopistes, etc).
Hom ha d’adoptar, per als encreuaments, les disposicions necessàries per a garantir la seguretat del trànsit en tots dos sentits L’encreuament al mateix nivell sense cap disposició particular solament pot ésser adoptat en el cas de carreteres secundàries En les carreteres principals hom pot construir illots centrals o vies complementàries que canalitzin el trànsit dels vehicles i disminueixin el nombre de punts de collisió En el cas d’autopistes, els encreuaments han d’ésser sempre a diferents nivells i poden adoptar diverses formes, segons les necessitats del trànsit i la topografia del…
via d’aigua
Transports
Cletxa o forat pel qual entra indegudament aigua en un vaixell.
Les causes de la seva aparició poden ésser múltiples abordatge, construcció deficient, mal temps, explosió, encallament, etc La importància depèn del lloc on és localitzada i de la quantitat d’aigua que hi penetra Aquesta quantitat és mesurada en funció de la velocitat amb què augmenta el nivell d’aigua a la sentina, i és considerada perillosa a partir dels 12 cm/hora En els vaixells moderns, especialment en els de guerra, la possibilitat de fer estanc el compartiment afectat, gràcies a les portes estanques, fa possible la limitació de la inundació, cosa que no impedeix, però, la variació de…
Fermilab
Física
Laboratori de física de partícules d’altes energies a Batavia, Illinois.
Fundat el 1967 amb el nom de National Accelerator Laboratory, el 1974 canvià el seu nom per l’actual en honor al físic Enrico Fermi El 1977 s’hi descobrí el mesó èpsilon, fet que constituí la primera evidència de l’existència del quark b, el primer dels sis predits pel model estàndard, i el 1995 s’hi descobrí l’últim dels sis, el quark t El 2000 s’hi obtingué la primera evidència directa del neutrí de la tau ντ Entre d’altres, ha allotjat el Tevatró 1983-2011, un sincrotó de 6,28 km de circumferència que ha proporcionat energies de fins 0,98 TeV a cada raig de protons o antiprotons circulant…
Étude Continentale et Océanique par Réflexion et réfraction Sismique
Geologia
Programa d’investigació de l’escorça terrestre profunda de França per mitjà de sísmica de reflexió i de refracció.
El programa començà el 1983, sota l’organització de l’Institut National des Universités INSU, l’Institut Français du Pétrole i diverses companyies petrolieres S'han fet perfils sísmics a terra i en mar obert, entre d’atres llocs a la conca del Rin, al golf de Biscaia, als Alps i als Pirineus perfils ECORS-Pyrénées i ECORS-Arzacq en aquest cas, que han aportat informació valuosa per a la comprensió de l’estructura profunda de l’escorça fins a fondàries de 30-50 km El perfil sísmic de reflexió ECORS-Pyrénées es féu en collaboració amb organismes de l’Estat espanyol ITGE, CICYT, REPSOL i IGN, i…
forat negre
![](/sites/default/files/media/FOTO3/forat_negre_foto.jpg)
La primera imatge d’un forat negre, situat en el centre de la galàxia M87 (10-04-2019)
Event Horizon Telescope
Astronomia
Darrer estadi de la vida d’un estel de gran massa.
El material que compon un estel és generalment en equilibri sota l’acció de dues forces antagòniques la força de la gravetat, que tendeix a condensar la matèria cap al centre de l’estel, i la força de la pressió, que tendeix a expansionar-lo Hom pot demostrar que per a estels d’una massa superior a tres masses solars aquest equilibri no pot subsistir, car la matèria de l’estel s’esfondra sobre ella mateixa i l’estel es contreu indefinidament collapse gravitacional Els fenòmens que tenen lloc a l’interior de l’objecte resultant poden ésser descrits únicament per la relativitat general i les…
tectònica de plaques
![](/sites/default/files/media/FOTO/212882.jpg)
Mapa de les grans plaques litosfèriques (la llargària de les fletxes és proporcional a la velocitat de desplaçament de les plaques)
© Fototeca.cat
Geologia
Hipòtesi segons la qual la part superficial de la Terra (litosfera) és formada per plaques rígides, d’un centenar de quilòmetres de gruix, que ‘‘suren’’ damunt l’astenosfera, més plàstica.
Aquestes plaques poden tenir escorça oceànica i continental o totes dues alhora Hi ha zones on apareix material nou zona d’acreció i d’altres on la placa s’enfonsa zona de subducció Aquest fet produeix un moviment de les plaques, que es tradueix en la unió o la separació dels continents Les primeres teories sorgiren de l’observació que la forma de la costa W d’Àfrica corresponia bastant perfectament amb la de l’E de l’Amèrica del Sud, la qual cosa féu pensar en una remota unió d’ambdós continents Wegener 1912 enuncià la teoria de la deriva dels continents, que comparava el…