Resultats de la cerca

Estudià a Oxford, on es féu catòlic, i més tard a Lausana 1753-58 es reconvertí al protestantisme A Suïssa entrà en contacte amb els enciclopedistes francesos Escriví l' Essai sur l’étude de la littérature 1761, però la seva obra més important fou The History of the Decline and Fall of the Roman Empire 1776-88, en sis volums Sostenia la teoria del progrés constant de la humanitat, però admetia retrocessos transitoris Criticà el cristianisme i les guerres santes, per la qual cosa fou combatut per l’Església, i la seva actitud política conservadora el menà a elogiar l’autoritarisme…

Als setze anys s’uní a la guerrilla anticolonial d' Ho Chi Minh , i posteriorment fou reclutat per l’exèrcit del govern profrancès, que el formà com a pilot Després de la divisió del Vietnam, passà a la República del Vietnam del Sud i fou cap suprem de la força aèria sota la dictadura de Ngo Dinh Diem i, després de l’assassinat d’aquest i d’una sèrie de cops i contracops, prengué el poder com a primer ministre 1965-67 i vicepresident de la República de Vietnam del Sud 1967-71 Governà sostingut pels EUA i fou un dels caps més importants de la lluita política contra el Vietcong Allunyat…

Es formà a Düsseldorf, Ginebra, París i Roma, on, impressionat per la cultura italiana, sojornà 1850-57 La seva fama s’inicià quan Lluís I de Baviera adquirí el seu discutit Pan Exercí el seu magisteri a Weimar 1860-62 i posteriorment s’establí a Itàlia Gran admirador d’Il Veronese i de Rubens, fou un romàntic retardat, amant de paisatges misteriosos i de mitologies, i la seva obra és tan aviat malenconiosa com macabra i caricaturesca Bé que fou combatut, influí molt en el seu temps i sovint representà la volguda síntesi germanollatina La seva Illa dels morts , de la qual féu…

Fill de família carlina, anà a Barcelona a 16 anys i s’incorporà aviat a la lluita sindical Romangué desterrat a Osca el 1920 i després féu el servei militar a Melilla 1921, d’on fugí per exiliar-se a França Allí, implicat en un atracament social, fou empresonat i condemnat a treballs forçats a les Guaianes, on romangué sis anys Tornà a Barcelona el 1931 i inicialment es mantingué força relacionat amb la FAI el 1932, en ésser empresonat Felipe Alaiz, passà a dirigir “Solidaridad Obrera” Intentà tanmateix d’evitar l’escissió trentista, i en deixar collaborar els caps d’aquesta tendència en el…

Fou advocat de l’estat i inicià la carrera política al costat d’Antoni Maura, que el nomenà governador civil de València 1921-22 Durant la Dictadura de Primo de Rivera ocupà els càrrecs de director general d’administració local 1923-25 i ministre de finances 1925-30, des dels quals redactà l’Estatut Municipal 1924, introduí el sistema de “pressuposts extraordinaris”, creà el monopoli de petrolis i, durant la crisi del 1929, intentà de mantenir la paritat internacional de la pesseta per la qual cosa fou combatut, entre altres, per Francesc Cambó Instaurada la república 1931, s’…

Fou construït pel govern francès el febrer del 1939, i inicialment serví per a internar-hi soldats republicans que havien combatut en la Guerra Civil Espanyola, especialment soldats de les Brigades Internacionals Després de l’ocupació alemanya i la implantació del règim de Vichy , al maig-juny de 1940, hi foren empresonats també membres de la resistència, opositors als règims de Hitler, de Mussolini i de Pétain, un dels quals, l’escriptor Arthur Koestler 1939-40, en descriví les condicions infrahumanes Definit el 1941 explícitament com a camp de concentració per les autoritats…

Fill d’Amintes III i germà de Perdiques III, el qual el nomenà tutor del seu fill Amintes IV Aprofitant la guerra social de Grècia 357-355 aC, estengué la dominació macedònia fins a la mar Egea presa d’Amfípolis, Pidna i Portidea i el 356 aC s’apoderà de les mines d’or tràcies del Pangeu Aquell mateix any 356 aC fou proclamat rei D’altra banda, la guerra contra els foceus 356-346 aC votada pel consell amfictiònic li permeté d’intervenir d’una manera directa en els afers grecs, i, bé que durament combatut per Demòstenes, aconseguí un gran èxit en prendre Olint, aliada d’Atenes, la…

Després d’haver estudiat a l’Acadèmia i haver combatut a l’exèrcit revolucionari, el 1919 anà a París, on trobà Rivera, amb qui anà a Itàlia El 1921 publicà a Barcelona, a la revista Vida Americana , l’article Tres elementos de orientación actual a los pintores y escultores de la nueva generación americana La seva pintura, que mostra a partir de morfologies neorealistes el triomf de la revolució, uneix a l’eficàcia dramàtica aspiracions monumentals De la mateixa manera que Rivera i Orozco, el 1922 es dedicà a la pintura mural Los elementos Escuela Nacional Preparatoria, Mèxic,…

El president Idriss Déby Itno va acceptar al novembre la dimissió del primer ministre, Joseph Djimrangar Dadnadji, criticat per bona part dels diputats del seu partit, el Moviment Patriòtic de Salvació MPS Per evitar una moció de censura, anunciada per 74 diputats de l’MPS, Déby Itno va substituir Djimrangar Dadnadji per l’economista Kalzeubet Pahimi Deubet, considerat un home de consens Al primer ministre destituït l’acusaven de no ser capaç de mantenir l’estabilitat política, ja que havia fet cinc canvis de Govern en deu mesos no haver combatut l’augment dels preus, que han…

François Bozizé el tercer per l'esquerra va ser reelegit president de la República Centreafricana © Consell de la Unió Europea El president, François Bozizé, va derrotar els candidats opositors en la consulta celebrada el 23 de gener i va ser reelegit per a un nou mandat de cinc anys Bozizé, en el poder des del 2003, va obtenir el 64% dels vots, mentre que l’expresident Ange-Félix Patassé va aconseguir-ne el 21%, i l’exprimer ministre Martin Ziguélé, el 6% En les legislatives, celebrades el 23 de gener i el 27 de març, la formació de Bozizé, Kwa na Kwa ‘El treball, només el treball’, va…