Resultats de la cerca
Es mostren 212 resultats
Emilio Pérez Touriño

Emilio Pérez Touriño
© Xunta de Galicia
Política
Polític gallec.
Doctor en ciències econòmiques, amplià estudis a l’Institut d’Investigació i Planificació de Grenoble Autor d’estudis sobre l’economia gallega, participà en els governs socialistes de 1985 a 1994, i fou subsecretari del ministeri de Transports i, posteriorment, secretari general d’infraestructures del ministeri d’Obres Públiques El 1997 renuncià a l’escó de diputat per a concórrer a les eleccions gallegues, i fou elegit diputat Portaveu socialista al parlament gallec i secretari general del Partit Socialista de Galícia des del 1998 reelegit el 2000 i el 2004, al juliol del 2005 fou elegit…
Demòcrates per Andorra
Política
Partit polític andorrà de centredreta.
Sorgí de la coalició electoral integrada pel Partit Reformista i, sobretot, per Liberals d’Andorra per a concórrer a les eleccions al Consell General de l’abril del 2011, en les quals s’imposà a totes les parròquies, obtenint 20 dels 28 escons del Consell General Aquesta victòria possibilità l’elecció del seu cap de llista, Antoni Martí , com a cap de Govern d’Andorra Al setembre es convertí en partit polític En les eleccions del 2015 tornà a ser la força més votada 15 consellers, i Martí confirmat en el càrrec Després de les eleccions de l’abril del 2019 continuà com a força més votada tot…
Ascensió Figueres i Górriz
Lingüística i sociolingüística
Filòloga i política.
Llicenciada en filologia hispànica per la Universitat de València 1985, ha estat professora de llengua i literatura castellanes i de valencià a l’educació secundària, i ha presidit els congressos d’Història i Filologia de la Plana de 1990, 1992, 1994, 1996 i 1998 Membre del Partido Popular , n’ha estat regidora de l’Ajuntament de Nules 1991-95, i membre de la Diputació de Castelló del 1987 al 1995, on ha ocupat diversos càrrecs L’any 1995 fou elegida diputada a les Corts Valencianes , on del 1995 al 1999 presidí la Comissió de Política Social i Ocupació i fou portaveu d’Educació del Grup…
Sam Nujoma
Política
Nom amb què és conegut el polític namibi Shafiihuma Nujoma.
D’ètnia ovambo, treballà com a obrer ferroviari a Windhoek i el 1959 creà el Moviment d’Alliberament d’Ovamboland, precedent de l’Organització Popular del Sud-oest d’Àfrica SWAPO, del qual esdevingué el líder indiscutit Exiliat el 1960, retornà al seu país, on el 1963 fou arrestat per agents sud-africans i deportat a Zàmbia el 1969 President del país ja en l’assemblea constituent del 1990, revalidà el càrrec en les successives eleccions El seu mandat, lloat per l’estabilitat i per una relativa prosperitat, fou, tanmateix, acusat de tendències autoritàries el 1999 esmenà la constitució per tal…
Partido Social Regionalista
Partit polític
Partit fundat a l’octubre de 1976 a Castelló quan l’associació política Frente Institucional esdevingué un partit.
És conegut també com a Partido Social Regionalista Unión Institucional Es declarà monàrquic, popular, social i democràtic, sense amagar les seves arrels carlines En el seus inicis tingué certa ressonància com a articulador d’un gran pacte de la dreta catalana Al novembre de 1976 participà en una temptativa d’entesa conservadora el Pacte Català o d’Hostalrich amb Reforma Democrática de Cataluña, Unió Catalana i el Partit Democràtic Català Fracassada aquesta iniciativa, participà en una nova aliança electoral, Concòrdia Catalana amb el Partit Conservador de Catalunya i Catalònia-Partit Polític…
Catalunya Sí que es Pot
Política
Coalició electoral de l’esquerra alternativa.
Creada a partir del model de Barcelona en Comú , fou constituïda amb l’objectiu de concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015 i presentada en públic el 19 de juliol A més d’un gran nombre d’independents d’esquerra, és integrada per Podemos , Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Unida i Alternativa Se’n desmarcà poc després Procés Constituent, liderat per Teresa Forcades El líder veïnal Lluís Rabell en fou designat cap de llista per Barcelona En aquestes eleccions obtingué 11 escons sobre 135 Aconseguí 12 dels 71 diputats al Congrés de Podemos en les…
Batasuna
Política
Formació política basca fundada el 23 de juny de 2001.
Liderada per Arnaldo Otegi Mondragón , fou successora d’ Euskal Herritarrok que, al seu torn, ho fou de Herri Batasuna des de l’octubre del 1998 Batasuna no incorporà, però, el corrent crític i antietarra Aralar de les dues organitzacions anteriors Acusada d’associació amb ETA i d’organitzar la violència al carrer, el Congrés de Diputats n’aprovà la illegalització, l’agost del 2002, amb els vots del PP i del PSOE i el mes següent fou suspesa al parlament de Navarra El Tribunal Suprem dictà la dissolució del seu grup parlamentari al parlament basc, Sozialista Abertzaleak, el març del 2003, bé…
Unitat del Poble Valencià
Política
Partit polític valencià creat al desembre del 1984.
Prové de la coalició electoral de les forces nacionalistes d’esquerra Agrupament d’Esquerra del País Valencià, Partit Nacionalista del País Valencià i Esquerra Unida del País Valencià, formada per concórrer a les eleccions valencianes del 1983, que la situaren com a quarta força política uns 60 000 vots i arran de les quals s’inicià un procés que desembocà en la seva unificació El 1986 obtingué només 40 000 vots En les eleccions a les Corts Valencianes del 1987 es presentà en coalició amb Esquerra Unida i assoliren sis escons La coalició es trencà, però, el 1988 En les eleccions del 1991 i el…
Andrzej Duda
Política
Polític polonès.
Llicenciat el 1997 i doctorat en dret per la Universitat de Cracòvia el 2005, aquest any esdevingué assessor legal de Lech Kaczyński , líder del partit conservador polonès Llei i Justícia PiS Els anys que aquest partit ocupà el poder 2005-07 fou subsecretari d’estat del Ministeri de Justícia Els anys 2007-08 fou membre del Tribunal Constitucional, i en 2008-10, subsecretari d’estat de la presidència ocupada per Kaczyński El 2011 fou elegit diputat al Parlament, i el 2014, membre del Parlament Europeu pel PiS, càrrec que abandonà també per concórrer a les eleccions presidencials de Polònia…
responsabilitat penal
Dret penal
Responsabilitat jurídica en virtut de la qual hom és afectat pels efectes legals derivats de la comissió, dolosa (intencionada) o culposa (per imprudència o negligència), d’un delicte.
Perquè hom sigui criminalment responsable cal que hagi estat investigada i demostrada l’existència d’una acció humana que fonamenti la imputabilitat és a dir un acte conscient, la voluntat del resultat previst i la plena consciència del valor d’aquest això no es dóna, per exemple, ni en els transitòriament trastornats ni en els forçats i que el resultat corresponent estigui recollit en la llei penal, és a dir que es trobi tipificat legalment tipus i que, consegüentment, sigui antijurídic en altres paraules que no sigui justificat, per exemple, ni per legítima defensa, ni pel…