Resultats de la cerca

Capella castellerà amb la clàssica denominació de la majoria de capelles de castell El castell de Montagut és documentat al final del segle XIII i va passar molt aviat a domini del monestir de Sant Pere de Galligants Cal suposar que la capella, de la qual es coneixen els vestigis dins les àmplies ruïnes del castell, es devia erigir abans del 1300

Fredeluga originària de les estepes àrides de l’E d’Europa i l’W d’Àsia, és una divagant molt escassa a gairebé tots els països europeus Als Països Catalans només es coneixen fins ara dues observacions un exemplar amb 2 fredelugues comunes el 040479 a Roses i un altre, també amb fredelugues, el gener de 1985 al delta del Llobregat

El crani i les mandíbules eren comprimides dorsiventralment i recobertes d’un estoig o bec corni, semblant al bec d’un ànec Tenien moltes dents fins a 3 000, arrenglerades en diverses fileres Habitaren, durant el Cretaci superior, els pantans de l’Amèrica del Nord, on es nodrien de plantes aquàtiques Els hadrosàurids més antics i primitius s’han trobat en roques del Cenomanià de Texas EUA, de fa uns 93 milions d’anys Cretaci superior basal, i se'n coneixen espècies ancestrals al Cretaci superior asiàtic El centre d’origen d’aquests animals és encara incert i tant Àsia com Amèrica…

El becadell gros és un migrador molt rar als Països Catalans, tant a la primavera com a la tardor i, així mateix, es coneixen algunes dades excepcionals durant els mesos hivernals La població europea d’aquesta espècie ha minvat molt durant els segles XIX i XX, per la qual cosa cada vegada és més rara a les nostres latituds Fins ara hom coneix 14 observacions 8 a la primavera, 5 a la tardor i un a l’hivern Vayreda 1889 el cita com a migrador i hivernant rar a la província de Girona A més, hi ha les citacions següents un ocell caçat el 070973 a Guils de Cerdanya Baixa Cerdanya, un…

Probablement emigraren de l’Àfrica central vers la fi del segle XVII Practiquen la cria del bestiar i l’agricultura i coneixen la fosa de metalls Són també comerciants i caçadors Tenen una religió monoteista, amb un ritual de purificacions molt elaborat Als anys noranta eren uns 750000, la major part dels quals habitaven al territori sud-africà de l’antic bantustan de Venda

Estudià amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Exercí com a director de la banda de la Casa de la Caritat de Barcelona És autor d’obres simfòniques i corals, i sobretot de sardanes, de les quals se’n coneixen una vintena Cal destacar-ne L’aplec de la sardana , Aplec de Farners , La platja de Riells , La torre de Montgó , Flor nevada i la sardana revessa Endevina endevineta 1907

Els cultes afrocubans es coneixen sota el nom vulgar de santería A Cuba les religions afroamericanes s’han conservat, sobretot, a les ciutats Durant l’època colonial l’Església Catòlica fomentà la creació de fraternitats religioses per tal d’intensificar el culte als sants, les quals , a més d’associacions d’assistència mútua, aplegaren els membres de les antigues tribus i permeteren que es conservessin millor les tradicions africanes

Té lloc mentre es fan les diligències tendents al descobriment de la veritat dels fets i normalment dura fins al tancament del sumari El secret s’estén també als vots reservats dels tribunals llevat del cas que la sentència sigui recorreguda en cassació i a tots els judicis celebrats a porta tancada Estan obligades a guardar secret totes aquelles persones que, per una causa o altra, coneixen dels fets del sumari

S'afilià al POSDR el 1905 Participà en la guerra civil a la part del Caucas i de Transcaucàsia Fou ambaixador de la Rússia soviètica 1920 i membre del Comitè Central 1923 Collaborador pròxim de Stalin, el 1926 aquest el féu secretari del partit a Leningrad per depurar-lo El seu assassinat, del qual no es coneixen els veritables inspiradors, fou escollit per Stalin per justificar els processos de Moscou

Se'n coneixen diverses còpies parcials contemporànies, amb lleugeres variants de redacció, dues de les quals inclouen unes breus relacions de fets esdevinguts entre el 1746 i el 1769 Fou donat a conèixer per Manuel Ros i de Càrcer 1908 i publicat fragmentàriament per diversos autors, sobretot per Alexandre Galí 1954 N'hi ha una còpia manuscrita moderna en 52 volums a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona