Resultats de la cerca
Es mostren 216 resultats
pannicle
Anatomia animal
Teixit adipós que s’acumula al conjuntiu subcutani.
Té una gran importància com a aïllant i com a reserva En alguns animals mamífers marins, per exemple és especialment desenvolupat
volapük
Lingüística i sociolingüística
Llengua artificial creada el 1880 pel sacerdot alemany Johann Martin Schleyer, a base d’elements de llengües modernes.
Utilitza sobretot l’anglès i les llengües romàniques, bé que canviant-ne i simplificant-ne considerablement les radicals, fins al punt de fer-les sovint pràcticament irrecognoscibles per exemple, volapük < anglès, world i speak , lol < anglès rose, nim < animal, Melop < Amèrica, etc D’altra banda, la gramàtica és tan complexa com la llatina quatre casos de declinació, sis pronoms amb formes plurals, sis persones i sis temps verbals indicatiu, passiu, infinitiu, aorist, condicional-conjuntiu, imperatiu i les formes participials A desgrat de la dificultat intrínseca, el…
ovari

Secció frontal de l’ovari i dels principals òrgans genitals interns femenins
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Glàndula femenina dotada de la doble funció de formació dels òvul
i de la secreció endocrina dels estrogen
i de la progesterona
.
N'hi ha un a cada banda de l’úter, a la cavitat pelviana i en un plec del peritoneu denominat lligament ample Cadascun d’ells resta connectat amb l’úter mitjançant la trompa de Fallopi, l’extremitat fimbriada de la qual el recobreix parcialment Sota un epiteli simple, denominat germinal , l’ovari pròpiament dit comprèn dues zones l’una, la zona cortical o germinativa , és disposada perifèricament i integrada per un teixit conjuntiu denominat estroma i pels follicles ovàrics en diversos estadis de maduresa primordial, primari, secundari, terciari i madur o follicle de Graaf i l’…
orella

Orella de nen
© Delphine - Fotolia.com
Anatomia animal
Estructura pròpia de l’orella externa dels mamífers, que serveix per a percebre amb una més gran eficàcia els sons.
És formada per teixit cartilaginós i conjuntiu, a manera d’embut de forma més o menys ovalada i amb la superfície interna solcada de replecs, els quals són orientats de tal manera que en rebotar les ones sonores contra ells es dirigeixen cap a l’orifici auditiu extern En molts animals les orelles poden moure's, a causa de la presència de músculs elevadors En alguns animals desèrtics o tropicals la grandària de l’orella és molt considerable a fi d’augmentar la superfície d’evaporació, i en alguns altres, com els quiròpters, ho és per l’extraordinària importància que té aquesta…
trombe
Patologia humana
Tumor constituït per sang infiltrada en el teixit conjuntiu.
reticulina
Bioquímica
Escleroproteïna constitutiva de les fibres reticulars del teixit conjuntiu.
Hipoderma
Anatomia humana
L’ hipoderma , anomenat també teixit cellular subcutani o subcutis , és la capa més profunda de la pell, la qual uneix als teixits subjacents Aquesta unió és laxa i permet el lliscament de la pell sobre els òrgans que recobreix L’hipoderma no es diferencia clarament del derma, i la transició és gairebé imperceptible, continuada amb feixos de fibres collàgenes i fibres elàstiques El gruix de l’hipoderma varia molt d’una persona a una altra i també depèn de les diverses zones del cos Hom considera que no n’hi ha en algunes àrees de pell, com ara les parpelles, l’escrot i el prepuci L’hipoderma…
proposició concessiva
Gramàtica
Proposició subordinada que expressa una asseveració oposada d’alguna manera a la de la principal (generalment, un obstacle al seu acompliment), però que serveix en definitiva per a afirmar l’asseveració de la principal: encara que sigui car, ho comprarem.
És un tipus una mica imprecís, perquè tendeix a fondre's, d’una banda, amb el de les adversatives adversatiu em sembla que te'n pots fiar, però ja saps com és , i, d’altra banda, amb el de certes condicionals condicional el seguiré si se'n va a la fi del món En català, en general, si el fet afirmat per la concessiva és proposat com a hipotètic, s’ha d’expressar en subjuntiu, però si és donat com a real són viables tant l’indicatiu com el subjuntiu El procediment normal en català és d’introduir la concessiva mitjançant un mot o locució conjuntius, però és freqüent també l’ús del gerundi…