L’hipoderma, anomenat també teixit cel·lular subcutani o subcutis, és la capa més profunda de la pell, la qual uneix als teixits subjacents. Aquesta unió és laxa i permet el lliscament de la pell sobre els òrgans que recobreix. L’hipoderma no es diferencia clarament del derma, i la transició és gairebé imperceptible, continuada amb feixos de fibres col·làgenes i fibres elàstiques. El gruix de l’hipoderma varia molt d’una persona a una altra i també depèn de les diverses zones del cos. Hom considera que no n’hi ha en algunes àrees de pell, com ara les parpelles, l’escrot i el prepuci.
L’hipoderma es compon principalment d’unes cèl·lules del teixit conjuntiu anomenades cèl·lules grasses o adipòcits. Aquestes cèl·lules es caracteritzen per la capacitat de sintetitzar i emmagatzemar greixos. El greix sintetitzat és acumulat a l’interior de l’adipòcit, tot desplaçant lateralment el nucli i altres components de la cèl·lula. Per aquesta raó, els adipòcits tenen una forma semblant a un anell.
Els adipòcits són agrupats en forma d’acumulacions de cèl·lules anomenades lòbuls, cadascun dels quals és delimitat per septes, una mena d’envans, formats per teixit conjuntiu que es continua amb el del derma. A través d’aquestes parets passen els vasos sanguinis i les fibres nervioses que solquen l’hipoderma.
El greix contingut en els adipòcits constitueix la reserva energètica principal de l’organisme. Així, el cos pot obtenir energia per combustió dels greixos dels adipòcits quan els aliments ingerits no en cobreixen les necessitats energètiques. En canvi, quan les substàncies nutritives que hom ingereix aporten una quantitat d’energia superior a la que l’organisme necessita, les substàncies excedents són transformades en greixos en els adipòcits i queden emmagatzemades a l’interior. En les persones que habitualment ingereixen una quantitat d’aliments molt superior a la que l’organisme necessita, les cèl·lules grasses hipodèrmiques es desenvolupen de manera exagerada, com ara és el cas de l’obesitat. El desenvolupament excessiu de les cèl·lules grasses genera la formació d’un hipoderma d’uns quants centímetres de gruix, soretot en unes zones determinades, com ara l’abdomen o les cuixes.
A més de constituir una reserva energètica, l’hipoderma actua com a encoixinat de la superfície del cos i com a aïllant tèrmic que contribueix a mantenir la temperatura corporal.