Resultats de la cerca
Es mostren 148 resultats
Solutrià
Jaciment arqueològic
Fàcies cultural de mitjan Paleolític superior europeu, que ha pres el nom del jaciment francès de Solutré (Saône-et-Loire), descobert l’any 1866.
Succeeix el Gravetià , i la seva indústria lítica és una de les més ben definides tipològicament del Paleolític, a causa de l’aparició del retoc pla i parallel, fet amb tècnica de pressió, que ocupa de vegades tota la superfície de l’utensili i que no té continuació en les indústries posteriors Cronològicament ocupa l’espai comprès entre els anys 20000-18000 a 15000 aC, i es divideix en tres fases, caracteritzada cadascuna per l’aparició de nous tipus d’instruments les puntes de cara plana, les fulles de llorer i les de salze i les puntes d’osca, respectivament, que conviuen amb els…
lent

Paràmetres d’una lent prima
© Fototeca.cat
Física
Sistema òptic format per dues superfícies refringents amb un eix comú (anomenat eix principal), una de les quals, almenys, és corba.
Els raigs de llum que, procedents d’un objecte, travessen la lent són desviats de llur trajectòria original refracció i donen lloc a una imatge les característiques de la qual depenen del tipus de lent i de la posició relativa de l’objecte i la lent El sistema òptic de la lent Atenent a la forma de llurs superfícies, hom classifica les lents en biconvexes , planoconvexes , concavoconvexes , planocòncaves i bicòncaves atenent a la manera de desviar els raigs de llum, hom les classifica en convergents , que són les de focus imatge real i, normalment, més gruixudes del centre que de la…
ventre
Part més ampla i convexa d’una ampolla, d’una gerra, d’un alt forn, etc.
convexat | convexada

Creu convexada
Heràldica
Dit de la peça o figura, generalment la creu, amb els extrems acabats en forma convexa.
encanyador
Oficis manuals
Martell de cabota convexa per a donar forma còncava o acanalada a les peces de ferro.
g
Escriptura i paleografia
Setena lletra de l’alfabet català, anomenada ge [pl ges].
La G majúscula llatina deriva gràficament de la C amb un afegitó inferior que es retreu endins La G clàssica de les inscripcions romanes consta, doncs, d’un semicercle a l’esquerra lleugerament tancat per dalt i que té l’extrem inferior corbat endins El ductus de la G capital rústica elegant consta de tres traços, l’ordre dels quals era primer, el semicercle que comprèn l’esquena i la base segon, el traç complementari que baixa tangent cap a la dreta i tercer, la part superior, lleument convexa, amb tendència, però, a l’horitzontalitat Amb la cursivització hom tendí sovint a unir…
onda
Porció elevada o convexa d’una línia o superfície que té alternatives d’elevació i de depressió.
plegament
Geomorfologia
Deformació dels estrats sedimentaris, en forma de plecs.
Si es tracta de grans ondulacions tectòniques donen lloc a vasts sistemes muntanyosos plecs alpins, plecs pirinencs, etc Els plecs tenen forma convexa anticlinal o còncava sinclinal Els cavalcaments i mantells de corriment constitueixen estructures més complicades en funció directa de la intensitat de les forces tectòniques Hi ha una gran varietat de plecs drets, inclinats, etc Hom intenta d’explicar els plegaments per tota una sèrie de teories orogèniques basant-se en la teoria de Laplace, és a dir, refredament de l’escorça terrestre, contracció posterior i, per tant, creació de les arrugues…
Sant Bartomeu de Torres (Fontcoberta)
Art romànic
Situació Capçalera d’un edifici dels darrers moments de l’art romànic, avui utilitzat com a magatzem agrícola F Tur L’església de Sant Bartomeu, unida al mas homònim i destinada a pallissa, és situada al sud del terme parroquial del Sant Sadurní de Vilavenut Mapa L39-12295 Situació 31TDG848636 S’hi accedeix per la carretera de Vilavenut i Bàscara, a uns 4,5 km al NE de Banyoles cal arribar al capdamunt d’una pujada, on es troba el trencall de la pista que en 1 km mena a la masia MLIR Història Monsalvatje recull la tradició popular que afirmava que aquesta església havia estat un priorat…
oloide
Matemàtiques
Envolupant convexa de dues circumferències ortogonals d’igual radi que passen l’una pel centre de l’altra.