Situació
Capçalera d’un edifici dels darrers moments de l’art romànic, avui utilitzat com a magatzem agrícola.
F. Tur
L’església de Sant Bartomeu, unida al mas homònim i destinada a pallissa, és situada al sud del terme parroquial del Sant Sadurní de Vilavenut.
Mapa: L39-12(295). Situació: 31TDG848636.
S’hi accedeix per la carretera de Vilavenut i Bàscara, a uns 4,5 km al NE de Banyoles; cal arribar al capdamunt d’una pujada, on es troba el trencall de la pista que en 1 km mena a la masia. (MLIR)
Història
Monsalvatje recull la tradició popular que afirmava que aquesta església havia estat un priorat benedictí, malgrat que la documentació no permet confirmar-ho. — Aquesta, però, en fa esment el 1253 i més tard, el 1347, on consta que hi havia fundada una confraria popular dedicada a Sant Bartomeu. En els nomenclàtors del bisbat de Girona del 1364 en endavant, és esmentada, dins l’ardiaconat de Besalú, com a “Capella Sancti Bartholomeu de Turribus in parrochia de Villavenuto”. (ASA-APF)
Església
Planta de la capella.
J. Moner i J. Riera
L’església de Sant Bartomeu de Torres és una església d’una nau coberta amb volta apuntada, capçada a llevant per un absis semicircular. Resta adossada a un mas que l’utilitza com a magatzem.
L’aparell és fet de carreus organitzats en filades molt regulars i ben tallats, generalment de pedra de Banyoles mentre l’absis i la portada són de pedra sorrenca. Les seves dimensions varien segons les filades i van des dels 18/20 × 30/35 cm per la sorrenca fins als 20/25 × 30/40 cm per la de Banyoles.
La portada és un senzill arc de mig punt adovellat i té una petita finestra a sobre i una altra al costat, aparedada, amb un arquet monolític com a llinda.
Una imposta de cavet volta l’interior de l’absis mentre que a la nau és convexa. A l’exterior s’inverteixen els termes.
L’època de construcció d’aquesta església s’ha de situar a la meitat del segle XIII. (JMC-JRM)
Bibliografia
- Constans, I, 1985, pàg. 79; Pons i Guri, 1964-65, pàg. 74.