Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
teoria de la transició demogràfica
Sociologia
Demografia
Descripció esquemàtica atemporal que explica el procés en el qual es troba sotmesa una societat, en passar d’ésser dominada per un règim demogràfic basat en elevades taxes de mortalitat i natalitat a un nou règim caracteritzat per la reducció d’aquestes taxes.
La teoria de la transició és una situació lògica establerta en tres fases La primera fase, o període pretransicional, es caracteritza per unes elevades taxes de natalitat i mortalitat i una baixa esperança de vida En aquest període, que hom anomena també antic règim demogràfic o règim demogràfic tradicional, la mortalitat afecta més els infants i es poden apreciar crisis de subsistència ocasionades per grans fams, epidèmies i guerres, les quals es representen com a pics recurrents en la línia de les taxes de mortalitat, que s’esdevenen per sobre de les taxes de natalitat i són causa de…
Desenvolupament de l’embaràs normal
Fisiologia humana
La fecundació , o concepció , és el punt inicial de l’embaràs i correspon a la fusió d’una cèllula germinal femenina, o òvul , amb una cèllula germinal masculina, o espermatozoide d’aquesta unió resulta la denominada cèllula ou , o zigot , que constitueix el punt de partida de la formació del nou ésser L’òvul i l’espermatozoide que s’uneixen en aquest procés provenen de les glàndules germinals dels progenitors, és a dir, de l’ovari femení i del testicle masculí, respectivament, l’estructura i la funció dels quals són descrits amb detall en el volum 6, en el capítol corresponent a l’aparell…
Flux sanguini renal
Fisiologia humana
L’elaboració d’orina per part del ronyó depèn, en primer lloc, del fet que aquest òrgan rebi una aportació de sang suficient, ja que la sang que circula pels ronyons és precisament la que se sotmet al procés de filtració i de regulació El flux sanguini renal , és a dir, la quantitat de sang que arriba al ronyó en una determinada unitat de temps, és molt elevat, ja que en condicions normals representa del 20% al 25% del total de la sang impulsada pel cor Com a mitjana, això representa que pels ronyons d’una persona adulta circulen uns 1200 ml de sang cada minut Tota la sang que arriba al ronyó…
tub urinífer
Medicina
Cadascun dels tubs que formen els lobels del ronyó; tenen llur origen prop d’un corpuscle de Malpighi i acaben en un dels orificis de l’àrea cribrosa de la papil·la.
Tenen una longitud de 6 a 8 cm, i en aquest trajecte canvien de direcció, d’estructura i de nom Després d’una estrangulació esdevenen flexuosos tubuli contorti , formen la nansa de Henle i els tubs intermedis, i van a un conducte collector que descendeix en línia recta
Els estudis cromosòmics
Genètica
Són denominats estudis cromosòmics els procediments per a la determinació de les característiques cromosòmiques d’un subjecte Hi ha diferents procediments que permeten un estudi cromosòmic més o menys detallat, però tots es basen en l’obtenció d’una mostra de cèllules de l’individu objecte d’estudi, una preparació especial d’aquestes cèllules en què s’apliquen colorants que tenyeixen els cromosomes, i la visualització amb el microscopi Pràcticament qualsevol cèllula, de qualsevol teixit, que tingui nucli serveix per a realitzar un estudi cromosòmic Per la facilitat d’obtenció, hom sol emprar…
Herència lligada al sexe
Genètica
Hom parla d’ herència lligada al sexe quan una característica de l’individu o una malaltia es transmet als descendents a través d’un gen dels cromosomes sexuals La particularitat distintiva d’aquest tipus d’herència és que, atès que les dones tenen un parell de cromosomes X homòlegs i els homes tenen un sol cromosoma X i un cromosoma Y, les possibilitats de presentar un caràcter o una malaltia determinada per un gen situat en aquests cromosomes, o de transmetre-la als descendents, depenen considerablement del sexe Un individu de sexe masculí posseeix un cromosoma Y heretat del pare i un…
grànul
Biologia
Corpuscle del cloroplast, més o menys cilíndric, de 0,3 a 2μ de diàmetre i de 0,15 a 1,5μ de gruix, constituït per una pila de 5 a 20 sacs discoides aplanats, formats com a prolongació dels tilacoides, la membrana dels quals és formada per un mosaic de quantosomes.
Els grànuls o grans contenen la major part de la clorofilla del cloroplast, i al microscopi òptic tenen l’aspecte de teques arrodonides d’un color verd més fosc A les fulles, arriben a haver-n'hi de 40 a 60 per cloroplast
El nanoplàncton calcari
Morfologia d’una coccosfera recoberta de coccòlits A i detall d’un coccòlit A’ en visió proximal 1 disc distal, 2 disc proximal, 3 àrea central Amadeu Blasco, a partir de fonts diverses Els coccolitoforis, els discoàsters i els nanoconus constitueixen un grup d’organismes informalment anomenat pels micropaleontòlegs nanoplàncton calcari, fent referència a les seves petites dimensions, la seva forma de vida i el seu tipus d’esquelet Els coccolitoforis són organismes constituïts per una única cèllula que té la superfície externa recoberta de petitíssimes d’1 a 30 µ plaques calcàries…
Els àcids nucleics
Genètica
Els àcids nucleics són unes substàncies de diversos tipus encarregades d’emmagatzemar la informació genètica, i de desxifrar-la, segons correspongui a cada cas, per tal de dirigir el funcionament cellular i el de l’organisme en conjunt Aquestes substàncies, la composició química de les quals correspon als àcids, es qualifiquen d’àcids nucleics perquè és al nucli de la cèllula on se centra l’activitat que desenvolupen hi ha un tipus d’àcid nucleic que emmagatzema la informació genètica al nucli cellular, i d’altres que s’encarreguen de recollir aquesta informació al mateix nucli, passen…
Els criptòfits
Característiques del grup Organització cellular dels criptòfits, en concret d’una espècie del gènere Cryptomonas a flagels b vacúol contràctil c invaginació faríngica d citofaringe e plast f pirenoide g grànuls de midó h nucli i grànuls lipídies j corpuscle basal k membrana Assumpció Cañadas, a partir de fonts diverses facilitades pels autors Els criptòfits són algues, en general unicellulars, lliures, nedadores, que viuen a les aigües continentals i a les marines costaneres Molt poques espècies tenen cèllules sense flagels, agrupades en formes coccoides o palmelloides Llur color…