Resultats de la cerca
Es mostren 1634 resultats
Ocupació bizantina de les costes hispanes
Ocupació bizantina de les costes hispanes des de la Bètica fins al Xúquer, que es perllonga fins el 621
zona militar de costes i fronteres
Militar
Espais dins els quals és indispensable la intervenció tècnica del ram de guerra amb referència a vies de comunicació en projectes que puguin afeblir o inutilitzar la defensa del territori nacional.
serrat de les Costes de Montiberri
Serra
Serra dels municipis del Pont de Suert (Alta Ribagorça) i Tremp (Pallars Jussà).
Màrmara i Costes de l’Egea
Divisió administrativa
Regió administrativa de Turquia, formada per nou iller.
cap de les Costes de l’Huguet
Cim
Cim dels municipis d’Alp (Baixa Cerdanya) i Castellar de n’Hug (Berguedà).
Primera croada valenciano-mallorquina contra les costes nord-africanes
Primera croada valenciano-mallorquina contra les costes nord-africanes
Hàbitat pastoral de les Costes (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Ruïnes d’un dels habitatges d’aquest jaciment situat a la carretera que porta a l’estació d’esquí de Boí-Taüll ESG Les restes d’aquest hàbitat pastoral es troben a l’indret de les Costes o de les Costanes, a una altitud de 1 900 m, al peu del serrat dels Hortons, dominant pel NE el pla de l’Ermita de Sant Quirc, situat més amunt de Taüll seguint el barranc de Boí Pel vessant de solell, apareixen una vintena d’estructures rectangulars, la major part molt malmeses Mapa 33-9 181 Situació 31TCH247089 Per a arribar-hi, cal agafar la carretera que des de Taüll puja cap a l’…
Gaspar de Portolà assoleix les costes de San Francisco de Califòrnia
Un grup de mariners catalans entre els quals Pere Fages comandats per Gaspar de Portolà assoleix les costes de la badia avui coneguda com a San Francisco de Califòrnia i es converteixen en els primers europeus de la història que posen els peus en aquella regió Els expedicionaris retornen pensant que no han assolit l’objectiu inicial de localitzar la badia de Monterrey Hi tornaran el 1770
Les costes baixes de litorals amb marees: platges, manglars i estuaris
Frec a frec amb l’oceà Al medi intermareal, aquesta frontera llarga i estreta entre oceans i continents, s’intercalen ambients molt diferents, que es veuen afectats pel que passa a tots dos costats, tant a l’oceà com a la terra ferma, en grau diferent segons el tipus de costa En general l’impacte de l’oceà és més gran que el de terra ferma, i els seus efectes es fan sentir ininterrompudament per les oscillacions de les marees, el moviment de les ones, l’aspersió salina que produeixen les gotes diminutes que s’evaporen en trencar l’ona i els materials que remou En ocasió de tempestes i ciclons…
Les costes baixes dels litorals sense marees: platges, aiguamolls i deltes
La distribució dels hàbitats Tal com ja s’ha dit, parlant amb propietat, no existeixen mars sense marea Tanmateix, com que la intensitat de la marea depèn de la massa d’aigua que es consideri, de la seva situació geogràfica i de fenòmens locals relacionats amb la forma dels litorals, hi ha mars on la marea té una feble amplitud Al voltant d’aquestes mars tancades, la frontera entre el medi terrestre i el medi marí és molt estreta Quan la costa és poc elevada, el límit és constituït per una platja, una fila de dunes més o menys desenvolupada o, a la desembocadura dels cursos d’aigua, zones d’…