Resultats de la cerca

Per a una certa configuració del sistema donada per λ i d , hom pot anar variant l’angle φ fins aconseguir una figura de difracció palesa Aleshores, hom pot esbrinar, bé la distància d entre plans del cristall si coneix λ, o bé la longitud d’ona incident si coneix d La llei de Bragg és útil en cristallografia, per tal com permet de determinar els paràmetres d’un cristall difracció de raigs X

Hom observa en el diagrama de Laue, anomenat també lauegrama , una distribució de taques clares, com a conseqüència del fet que el cristall difracta solament les longituds d’ona per a les quals existeix, en el cristall, un conjunt de plans reticulars parallels, separats una distància d i inclinats un angle θ tals, que es compleixi la llei de Bragg L’estudi de la distribució de les taques del lauegrama permet de fer determinacions ràpides de l’orientació i la simetria dels cristalls i estudiar-ne les imperfeccions

Aquesta relació és possible gràcies a la simetria interna que presenta la matèria cristallina Donades tres cares o plans de referència, s’intersequen entre elles en tres arestes, les quals són els tres eixos d’un sistema de coordenades o eixos cristallogràfics aquests formen tres angles, que són les constants angulars del cristall Qualsevol cara fonamental que no sigui parallela als tres plans de referència, si és traslladada parallelament a ella mateixa, talla tots tres eixos cristallogràfics a unes distàncies a,b,c, fixes La relació entre aquests tres paràmetres a b c és…

Hom distingeix dues classes de dislocacions les de tascó , en què la distorsió de la xarxa cristallina és produïda per la introducció parcial d’un pla d’àtoms extraordinari, i la màxima pertorbació de la regularitat de la xarxa, és a dir, la dislocació pròpiament dita, és a les proximitats del pla extraordinari, o sia allà on acaba bruscament la intromissió d’aquest pla a l’interior del sòlid, i les helicoidals , per a descriure les quals hom acostuma a donar un procediment imaginari de produir-les Així, hom suposa que dins un cristall real es produeix un tall parcial i que el…

Es caracteritzen pel seu contingut variable d’aigua, que desapareix en escalfar el cristall i es torna a recuperar en atmosfera humida Hom pot agrupar les zeolites en zeolites cúbiques o pseudocúbiques com l’analcima i la cabasita, zeolites fibroses com ara la natrolita i zeolites laminars com ara l’heulandita

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció El so es produeix pel moviment circular dels dits humits amb aigua i una substància resinosa, tot resseguint la vora de les copes Si bé aquest és, de fet, un procediment rudimentari en la producció del so, les primeres referències que es coneixen daten del segle XVIII i tracten d’un instrument de percussió format per un conjunt de copes i un parell de petites baquetes recobertes de roba per a percudir-les Com a instrument de fricció tècnicament evolucionat hi ha l’ harmònica de cristall , originàriament coneguda amb el nom…

El 1850 ABravais demostrà que hi ha catorze tipus d’ordenació regular, distribuint punts idèntics en l’espai, de manera que cada punt es repeteix a intervals regulars al llarg de cadascuna de les files reticulars de l’edifici d’un cristall Aquestes distribucions reben el nom de xarxes de Bravais , les quals són agrupades en els diferents sistemes cristallins sistema cristallí

És establert al damunt de cinc illes separades per un gran canal i rius menors Hi ha la basílica bizantina de Santa Maria segles VII-XII, amb rics mosaics Té una indústria molt important de vidres des del segle XIII, moment en què els forns de vidre situats a Venècia foren traslladats a Murano per evitar perills a la ciutat El cristall obtingut en aquests forns té la qualitat d’ésser molt lleuger i, a causa de la necessitat d’ésser polit lentament, es presta a ésser treballat al pinzell Al segle XIII existí ja un comerç important d’aquest cristall amb el Pròxim Orient i amb tot Europa Des del…

Vidre, cristall i mig cristall Secció de tallament i embalatge d'una fàbrica de vidre Banca Marsans, Anuari , 1926 El vidre és un producte conegut per algunes civilitzacions des d’una remota antiguitat, però aplicable tan sols a la fabricació de peces petites i de decoració És una substància dura obtinguda per la fusió de sílice —que és l’element vitrificador—, un àlcali —que acostuma a ser el carbonat potàssic o el de sosa— i la calç, com a element estabilitzador de la mescla La fusió s’obté en un gresol i en forns sotmesos a una elevada temperatura El cristall és un vidre amb distinta…

Hi ha diverses classes de goniòmetres segons el tipus de mesura a fer Els més coneguts són els goniòmetres d’aplicació o de contacte i els de reflexió , tots dos emprats, principalment, per a mesurar l’angle que formen les cares dels cristalls Els primers són emprats solament en cristalls de grandària suficient, posant-los en contacte directe amb les cares del cristall Els segons són d’una gran precisió i funcionen òpticament En primer lloc hom projecta un raig de llum sobre una cara del cristall i observa amb una ullera el raig reflectit a continuació hom fa girar…