Resultats de la cerca

El 1597 treballava com a organista a l’Oratorio dei Filippini a Nàpols El 1601 fou nomenat organista a la cort del virrei espanyol a la ciutat i el 1614 n’ocupà el càrrec de mestre de capella Fou un compositor prolífic de música per a teclat, religiosa i vocal profana La seva producció per a teclat comprèn més de 170 ricercari , canzone , toccate , capriccii i partites En totes aquestes peces s’aprecia un ampli ús del cromatisme i una gran habilitat per a la transformació temàtica, tot avançant-se en aquests trets estilístics a G Frescobaldi L’obra religiosa de Trabaci inclou…

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Palma, a París i a Londres, on estigué exiliat Fou regidor republicà el 1868 Decorà la sala de ball del Cercle Mallorquí i, com a pintor d’escenes històriques, executà la d’Alfons el Magnànim rebent els consellers 1884, al paranimf de la Universitat de Barcelona, i altres sobre temes de la història de Mallorca És autor del retrat desaparegut de Miquel Quetglas i del de Ramon Llull que presideix la biblioteca municipal de Ciutat de Mallorca, en el qual la gran sobrietat de color i línia contrasta amb la vibració i cromatisme…

Es formà principalment amb Andrea del Sarto i fou collaborador seu en la decoració del pòrtic de l’església de l’Annunziata a Florència, i de la Villa Medicea del Poggio a Caiano 1520-21 Aviat, però, se separà de la línia classicista del mestre, atret pels gravats d’ADürer, primer 1522-25, frescs de la Passió, cartoixa de Galuzzo, Florència, i després influït per Miquel Àngel 1546-56, frescs del presbiteri de l’església de San Lorenzo, Florència, avui destruïts Conreà, en un to elegant, característic de l’escola manierista florentina, les formes sinuoses, quasi immaterials, executades amb…

Era fill del també organista i compositor Daniel Roseingrave, amb qui realitzà els primers estudis musicals El 1709 es traslladà a Itàlia per ampliar coneixements i allí establí amistat amb Domenico Scarlatti Altra vegada a Londres el 1718, popularitzà la música d’aquest mestre italià i realitzà una edició de les seves LXII Suites de pièces pour le clavecin 1739, amb alguns moviments addicionals escrits pel mateix Roseingrave Entre el 1725 i el 1730 assolí un notable prestigi com a intèrpret i professor Les seves obres més originals són les suites per a clavicèmbal, les fugues per a orgue i…

El 1653 l’Ajuntament de Danzig li finançà un viatge d’estudis a França, els Països Baixos i Alemanya, viatge que ell prolongà fins a Itàlia i Anglaterra El 1658 succeí Kaspar Förster com a mestre de capella a Danzig, càrrec que ocupà fins a la seva mort i que li permeté una participació molt activa en la vida musical de la ciutat La seva producció musical, gairebé tota religiosa, majoritàriament s’ha perdut Se’n conserven alguns exemples, que revelen el notable nivell d’aquest compositor i la seva importància en el desenvolupament de la música sacra a la ciutat de Danzig De les seves obres…

En un primer moment foren arranjaments de chansons , frottole o madrigals, però més tard la forma s’emancipà i arribà a considerar-se, pel seu caràcter imitatiu, com una de les precursores de la fuga Els Gabrieli i sobretot G Frescobaldi i C Merulo foren els grans cultivadors de la forma, tant en el seu apartat solista com per a diferents conjunts Entre el 1615 i el 1635 Frescobaldi publicà una gran quantitat de música per a tecla on es podien trobar nombroses canzone amb un gran domini de la variació, la derivació i el cromatisme També a la primera meitat del segle XVII Merulo…

Generalment s’associa la musica reservata a les tècniques expressives, a la llibertat modal i rítmica i al cromatisme També es pot referir a una música destinada a cenacles restringits En certa manera pot coincidir amb molts dels aspectes que usualment entren dins el concepte de manierisme musical L’expressió apareix en algunes fonts datades entre el 1552 i el 1625, cap de les quals, però, en dona una definició prou precisa El primer autor que hi fa referència és Adrian Petit Coclico 1499-1562, deixeble de Josquin, en el Compendium musices Nuremberg, 1552 En aquesta obra es…

Es formà a Bratislava, on estudià composició amb A Moyzes i musicologia a la Universitat Comenius Del 1937 al 1939 assistí a les classes magistrals de V Novák al Conservatori de Praga Treballà a la ràdio de Prešov 1939-45 i a la de Košice 1954-51 El 1952 es feu càrrec de l’Orquestra Filharmònica Eslovaca de Bratislava, i del 1968 al 1984 ensenyà a l’Acadèmia de Música de la ciutat En la seva obra predomina el lirisme colorista, típic del postromanticisme nacionalista, amb línies melòdiques de volguda expressivitat i un cromatisme exaltat semblant al d’A Honegger La influència de…

Es formà com a nen cantor a la capella imperial de Viena, on fou deixeble de Philippe de Monte La major part de la seva trajectòria musical es desenvolupà a Itàlia Cap al 1574 estava establert a Roma com a organista i compositor a Sant Lluís dels Francesos, i des del 1585, a Nàpols, primer al servei de Fabrizio Gesualdo da Venosa, pare del compositor Carlo Gesualdo, i després com a organista de la capella virregnal espanyola Ocasionalment ocupà el càrrec de mestre de capella També es feu càrrec de l’orgue de la Santa Casa dell’Annunciata El seu estil evolucionà des del conservadorisme…

Ingressà en el gremi de pintors de la seva ciutat nadiua l’any 1648 La seva pintura és un clar reflex de la seva psicologia i ideologia Hom pot parlar, en la seva obra, de panteisme religiós i bíblic Les seves composicions potencien la profunditat i cerquen la unitat espacial mitjançant la llum Home malenconiós i solitari, el seu cromatisme parc en colors —blaus i verds freds, ocres foscs, grisos pissarra— s’adiu amb el seu missatge Hom pot classificar dues etapes clarament diferenciades La primera fins l’any 1650, de gran fidelitat descriptiva La segona, després del seu viatge…