Resultats de la cerca

El poble de Sarroca, és situat al sector sud del Segrià L’actual temple parroquial, al mig del poble, sota el castell, és una construcció gòtica, amb una portada renaixentista El primer esment de la parròquia de Santa Maria de Sarroca es troba en la dècima papal del 1279, en què el capellà de Sarroca hi contribuí amb 45 sous i 3 diners

A la fi del segle XIII consta que la caseria de Vermeyll era un llogaret de la vila de Fraga que gaudia de certa autonomia Semblantment, la dècima per a Terra Santa del 1280 consigna que el vicari de Fraga tenia cura de l’església de Vermel El lloc de Vermell era emplaçat vora la carrerada general, damunt la partida d’horta que porta el seu nom

Església parroquial del poble del Poal, situat al sector de la comarca pertanyent al bisbat d’Urgell L’edifici actual és una construcció del segle XVIII, que va promoure el senyor i marquès del Poal Francesc Desvalls La parròquia del Poal, però, ja és esmentada en la dècima papal del bisbat d’Urgell de l’any 1391 Actualment l’església dels Arcs n’és sufragània

Església del poble dels Arcs, situat al nord de Bellvís, a l’esquerra del riu Corb Pertany al bisbat d’Urgell i actualment és sufragània del Poal, encara que antigament havia tingut consideració de parròquia L’indret és conegut documentalment des del 1147, bé que l’església és esmentada per primera vegada en la dècima papal del 1279 Gairebé amb tota seguretat el seu titular actual no és l’original

Doctor en dret civil i canònic i catedràtic de l’Estudi General de València Participà amb quinze composicions al Cancionero General d’Hernando del Castillo València 1511, totes escrites en castellà, fins i tot una glossa d’una cançó falsament atribuïda a Jordi de Sant Jordi Una dècima seva en català que esmenta F Cerdà i Rico a les seves Notas al “Canto de Turia” és en realitat una falsificació de Josep Marià Ortís

Els textos, en forma de corrido , romance , décima o verso , solen presentar un caràcter irònic i són interpretats alternadament per dos cantants, en una mena de combat vocal anomenat paya o payada Si té tornades, aquestes són habitualment harmonitzades per terceres paralleles De gran popularitat a Buenos Aires a la fi del segle XIX, i difosa també per l’Uruguai, el Paraguai i Xile, és considerada una de les predecessores del tango argentí

Fill de Josep Galceran de Pinós i de Saciera, òlim d’Alentorn, i de Josepa de Pinós i d’Urries, la qual succeí Deixà inèdits treballs sobre arqueologia i heràldica Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1731, i el 1768 en fou nomenat president Hi llegí diversos treballs en català, com una Descripció del miracle que féu Sant Magí o una Dècima catalana sobre la processó del Corpus , llegida el 1756

Parròquia del poble del Cogul, situat a l’extrem de ponent de la comarca, tocant al Segrià L’edifici actual és una construcció barroca del segle XVIII Segurament ja existia una església al Cogul al segle XIII, predecessora de l’actual Això s’entreveu d’una referència recollida en la dècima papal del bisbat de Lleida del 1279 en què s’esmenta el capellà de Granyena i el Cogul, poblacions que devien compartir el rector

La vila de Peralta de la Sal és situada a 523 m d’altitud, a la banda dreta de la Sosa de Peralta, en la confluència amb el riu de Sorita L’actual església parroquial de Santa Maria s’emplaça al centre de la vila, i és de construcció moderna No s’ha conservat memòria de com aquesta església anà a raure en poder de la canònica de Santa Maria de Solsona De fet, però, consta que el cavaller Rotlan Ramon, que tenia el castell de Peralta pel comte Ermengol IV d’Urgell, deixà en testament el 1095 quatre unces d’“ ad edificamentum de ipsa ecclesia de Petra Alta ” amb una llàntia que hi cremés…

El lloc de Das és documentat per primera vegada, amb la forma Adaz , en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya, de l’any 965, com a afrontació territorial de l’alou d’Urús que aquest comte donà al monestir de Sant Miquel de Cuixà Sabem, però, pel mateix document, que Sunifred tenia, per compra, un alou a Das que fou llegat al monestir de Sant Sebastià del Sull, al Berguedà L’església parroquial, almenys des de l’any 1011, era dedicada a sant Llorenç segons consta a la butlla del papa Sergi IV que confirmava les possessions de Sant Miquel de Cuixà entre d’altres béns, li ratificà l’…