La referència més antiga del lloc de Claverol sembla que és la de l’any 923, en què és documenta la venda del terç de Clavoris a favor del monestir de Gerri Posteriorment, l’any 973 apareix citat el castell de Claverol, on el monestir de Gerri tenia algunes possessions, que s’incrementaren l’any 1149 amb motiu de la consagració de l’església del cenobi.
També Santa Maria d’Hortoneda hi tenia possessions, derivades de la deixa testamental de Ramon Miró, que l’any 1071 li llegà la dècima dels homes de la serra de Claverol; mentre que l’honor que tenia a la vila el cedí al seu fill Pere.
En la visita realitzada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona a l’ardiaconat de Tremp l’any 1314, hi figura l’església de Sant Cristòfol de Claverol, que consta també en la dècima del bisbat d’Urgell del 1391.
L’església actual de Sant Cristòfol de Claverol és un edifici de factura barroca, i no podem descartar, en el coneixement actual de la documentació, que la parròquia medieval de Claverol pugui identificar-se amb les ruïnes de l’església altmedieval coneguda com la Mare de Déu de la Serreta, situada en un jaciment arqueològic anomenat “el poble vell” de Claverol, del qual no tenim referències documentals específiques Aquest poblat és format per un amuntegament de ruïnes que recorden poderosament altres vilatges despoblats des d’èpoques ja molt reculades, com els despoblats de Santa Creu de Llacunes, Sant Roc de Castissent o el Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall.
Actualment l’església de Claverol és el centre d una de les demarcacions parroquials de l’arxiprestat de la Conca Alta del Flamicell.