Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
Consell Escolar de Catalunya
Organisme superior de consulta i de participació dels sectors inclosos en la programació general de l’ensenyament no universitari, creat per llei al desembre del 1985.
Ha de ser consultat preceptivament en tots els temes principals que afectin l’educació especialment en els avantprojectes de llei i disposicions, orientacions i programes educatius Els seus dictàmens són preceptius però no vinculants i pot presentar informes i propostes sobre la qualitat del sistema educatiu Hi són representats els professors no universitaris, els pares d’alumnes, els alumnes, el personal no docent, els titulars de centres privats, les organitzacions sindicals i patronals, i les administracions educatives, entre d’altres organitzacions En els nivells més baixos, les seves…
pla de Reforma Interior
Pla de remodelatge urbà del nucli antic de la ciutat de Barcelona elaborat per Àngel Josep Baixeras (1879) i aprovat el 1881 per l’ajuntament de Barcelona.
Preveia el traçat de tres grans vies que havien de travessar el nucli antic i enllaçar amb l’Eixample Implicava l’expropiació de 1 990 cases particulars i trobà importants obstacles fins que el 1889 el govern central en confirmà l’aprovació L’ajuntament comprà els drets d’autor i documentació del pla el 1894 per 950 000 pessetes però no fou fins el 1909, després d’un acord amb el Banc Hispanocolonial 1907, que hom inicià l’obertura de la via A actual Via Laietana el traçat de les vies B i C parcialment obertes fou modificat en part per Antoni Darder 1918 i per Josep Vilaseca 1932…
Antoni Concellon i Martínez
Veterinària
Veterinari.
Obtingué el títol l’any 1944 a l’escola de veterinària de Saragossa i es doctorà per la Facultat de Veterinària de Lleó el 1960 El 1947 fou nomenat veterinari de l’escorxador de Barcelona, del qual fou director d’ençà del 1976 Fou membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries de Barcelona 1951, de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, de la qual fou secretari general 1960, acadèmic supernumerari de la Real Academia de Ciencias Veterinarias de España 1978 i president de l’Asociación Nacional de Veterinarios Titulares Fou també membre corresponent de la Reial Acadèmia de…
Miquel Fullana i Llompart
Construcció i obres públiques
Lingüística i sociolingüística
Política
Disseny i arts gràfiques
Tècnic en construcció, dibuixant, lexicògraf, polític i promotor cultural.
Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma 1917-21, fou cofundador, juntament amb Emili Darder i Cànoves i altres, de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1923 Treballà vinculat a Guillem Forteza i Pinya en la construcció d’escoles a Mallorca 1922-36 Durant la Segona República milità a Esquerra Republicana Balear Empresonat en 1936-38, el 1940 fou cofundador del “Círculo de Bellas Artes”, i collaborà amb dibuixos i articles en el Diccionari Català-Valencià-Balear El 1950 l’ajuntament de Palma premià el seu projecte de monument a Miquel Costa i Llobera que ha restat sense…
Associació per la Cultura de Mallorca
Entitat fundada el 1923 a Palma, Mallorca, i que perdurà fins el 1936.
Sorgida d’una proclama signada el mateix any per Jaume Sastre, Andreu Bordoy, Joan Capó, Guillem Colom Sóller, Miquel Duran Inca, Llorenç Garcias Artà, Pere Oliver Felanitx i Josep Claverol Sant Jordi, fou presidida per Elvir Sans i Rosselló 1923-24, Emili Darder 1925-31, Miquel Massutí 1932-33 i Josep Sureda i Blanes 1934-36 Constituïda al marge de tot partit polític, tingué per objecte de difondre i d’impulsar la llengua catalana com a suport de la cultura autòctona Aquest programa, dut a terme fins el 1926, que topà amb la Dictadura, fou reprès el 1930 a Palma, Felanitx, Sóller, Inca,…
Antoni Artigues i Bonet
Gramàtica
Filòleg i activista cultural.
Es llicencià en filosofia i lletres, secció pedagogia 1975 i en filologia romànica, especialitat llengua catalana 1979 per la Universitat de Barcelona, on el 1983 es doctorà en aquesta especialitat sota la direcció d’Antoni M Badia i Margarit Des del 1977 impartí magisteri a la Universitat de les Illes Balears , on des del 1986 fou catedràtic d’escola universitària Subdirector de l’Escola de Magisteri 1986-88, fou també professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General d’aquesta universitat, investigador del Grup de Recerca en Art i Educació i secretari del Laboratori de…
sanatori
Medicina
Nom donat als establiments situats en llocs adequats que posseeixen unes condicions climàtiques determinades, on els malalts són sotmesos a un règim curatiu especial o de convalescència.
Són destinats especialment al tractament de malalties cròniques, com la tuberculosi pulmonar, la lepra, les afeccions cardíaques, les nervioses i mentals, etc, per mitjans principalment higiènics, o al restabliment de la salut alterada després de malalties diverses Malgrat el sentit genèric del mot, era utilitzat sobretot per a designar els sanatoris antituberculosos Llur installació als Països Catalans fou afavorida per una sèrie de publicacions científiques com les d’A Bassols i Prim Climatoterapia española de la tuberculosis pulmonar, 1888 i sobretot la revista Contra la Tisi , que…
Pilar Benejam i Arguimbau
Geografia
Pedagoga i geògrafa.
Mestra per l’Escola de Magisteri de les Balears 1961, és llicenciada en pedagogia 1966 i en història 1972 per la Universitat de Barcelona i doctora en pedagogia 1985 per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on és professora emèrita Ha format part de diverses comissions per a la reforma de la formació del professorat a Catalunya i a Espanya És experta en temes de revisió de la programació escolar en ciències socials i ha assessorat les administracions públiques en referència a tot el cicle formatiu Ha estat coordinadora general dels centres educatius de la diputació de Barcelona i directora…
positivisme
Filosofia
Corrent filosòfic que sorgí, a França i a Anglaterra, vers els anys trenta del segle XIX.
Es difongué ràpidament als altres països europeus, constituint un dels moviments ideològics més vigorosos de tota la resta del segle, i es caracteritza per un decidit empirisme segons el qual l’única realitat i l’únic coneixement positius corresponen als fenòmens observables, al qual contribuí tant l’antimetafisicisme de Hume i àdhuc del kantisme, com el progrés enlluernador de les ciències naturals i de la tècnica que és a la base de la consolidació i el desenvolupament de la moderna societat industrial burgeso-liberal Típicament representat per A Comte, iniciador de la sociologia, el…
Maria Teresa Codina i Mir
Educació
Mestra i pedagoga.
Obtingué el títol de magisteri el 1951 i estudià filologia clàssica a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1952 Decantada vers l’ensenyament, després de dos anys de substitucions, completà la formació a París 1953-54, on descobrí les darreres tendències de la pedagogia, particularment l’ensenyament individualitzat i la renovació del mètode Montessori També entrà en contacte amb la renovació del catolicisme que precedí els canvis del concili II del Vaticà Després del curs 1955-56 treballà al Colegio-Internado La Molina que dirigia Jordi Galí, que influí en l’escola Talitha, que…