Resultats de la cerca

Castell que es degué aixecar en l’actual poble d’Estavill o molt a prop És documentat el 1093, amb motiu d’una donació d’una vinya a favor del monestir de Gerri

No ens han pervingut notícies d’aquesta església, que degué tenir el seu origen en època medieval Tradicionalment fou sufragània de Sant Esteve d’Abella fins que l’any 1904 fou erigida en parròquia independent

Situada dins l’antic terme del castell de Rajadell No degué passar de capella rural vinculada al mas Valldòria L’església apareix esmentada el 1298 L’edifici actual no sembla que conservi cap element romànic

L’església apareix documentada el 1298, i el 1305 acollia un grup de donats No degué passar de capella rural, Fou refeta al XVIII L’edifici actual no sembla que conservi res de la construcció romànica

Hom no coneix gairebé res de la seva vida i les seves obres Probablement fou un teòleg d’origen romà que després de l’excomunió de Calixt I degué escampar les seves doctrines sabellianisme a la Pentàpolis

És una obra preromànica, segurament de vers el 970, que degué precedir el temple preromànic del monestir segurament de planta basilical anterior a l’actual Fou restaurada el 1931 sota la direcció dels Amics de l’Art Vell

La Torre d’Albió constitueix avui dia una partida del terme d’Albió Aquest indret, del qual hom ha localitzat escasses referències, entrà a formar part del domini dels templers al darrer terç del segle XII, quan aquest orde religiós anà ampliant les seves possessions territorials al terme d’Albió És molt probable que fos integrat dins les possessions de l’orde del Temple poc després de l’any 1174, que Pere de Colomers va definir a Berenguer de Montargull, comanador de Barberà, tots els béns i drets que posseïa a Albió La Torre d’Albió degué seguir les mateixes vicissituds històriques que el…

No degué passar de capella rural L’església apareix citada el 1057, al segle XIII apareix com a Sant Jaume de la Plana, i el 1299 un grup de donats s’aplegava al seu entorn Fou refeta el 1683

Descendent, probablement, d’una família italiana Cornaro hellenitzada, el 1645, conquerida la seva vila pels turcs, s’establí a Càndia, on degué compondre l’epopeia Erotòcrit i també, segons els crítics més autoritzats, el drama religiós El sacrifici d’Abraham

Església situada dintre el terme del castell de Merolla, el qual era situat al coll de Merolla, a la divisió de les aigües dels rius Arija i Merdàs Fou desafectada l’any 1388 No degué passar mai de sufragània rural