Resultats de la cerca

Fou, probablement, deixeble de Colantonio a Nàpols —i no a Flandes com ha estat dit— on entrà en contacte amb la pintura de l’escola flamenca des del 1456 treballà a Messina De l’escola flamenca assimilà la tècnica de l’oli, i, versemblantment, fou ell qui la difongué per Itàlia assimilà també una concepció empírica de la pintura i una preferència per la perspectiva lineal i per les composicions verticals Crucifixió, Sibiu, Romania El seu empirisme, reflectit en una sobrevaloració dels detalls, el portà a pintar visions no convencionalment estàtiques, sinó momentànies de les escenes que…

Residí a Barcelona des de molt petit Treballà al taller de l’argenter Josep Pomar i assistí a l’Escola de Belles Arts 1850, on conegué Fortuny, Suñol, Tapiró i Tusquets Amb Suñol anà a Roma 1857, i, juntament amb Tapiró, Agrasot i l’italià Simonetti, posà un taller Després de diversos retorns a Barcelona, s’hi installà definitivament el 1876 i la seva activitat prengué caires múltiples fundà el Centre d’Aquarellistes i una acadèmia de dibuix i pintura —a la qual assistiren Rusiñol i Anglada— fou professor a l’Escola de Belles Arts des del 1877 i a l’Escola d’Arts i Oficis de Vilanova i la…

Es formà a l’escolania de la catedral de Lleida amb M Puntí i alguns anys més tard ingressà al seminari de la seva ciutat natal Un cop abandonat el seminari i deixada de banda la carrera eclesiàstica, el 1870 es traslladà a Barcelona, on continuà estudiant música i escriví una opéra-comique titulada El gran cacique de la aldea 1872 El 1875 viatjà a París, on residí durant aproximadament onze anys i aconseguí estrenar alguna obra, com la Sinfonía mozárabe , presentada a la Sala Érard el 1877 Volgué crear un gènere nacionalista hispànic, que ell denominà mossàrab i que pretenia…

Deixada de banda, inicialment, per les forces napoleòniques, Girona fou encerclada el 20 de juny de 1808 per una força de 5000 homes comandada pel general Duhesme però, malgrat el mal estat de les fortificacions, els 300 soldats del regiment Ultònia, amb l’ajut de la població civil, assoliren de rebutjar els atacs L’endemà Duhesme es retirà a Barcelona, on reorganitzà les forces i preparà un segon setge —amb 6000 homes, als quals se n'afegiren 5000 de manats per Honoré de Reille —, iniciat el 22 de juliol de 1808 Els gironins, auxiliats per les tropes del general Milans i pel…

El president Alassane Ouattara, reelegit per a un segon mandat el 2015, va superar amb èxit dues consultes importants el referèndum constitucional, al novembre, i les eleccions legislatives, al desembre En el referèndum per a la Constitució, boicotejat pel principal partit opositor, el Front Popular Ivorià FPI, de Pascal Affi N’Guessan, el triomf del "sí" va ser aclaparador el 93% dels vots La Constitució, que dóna pas a la Tercera República, estableix la creació del càrrec de vicepresident de la República, elegit per sufragi universal, i la formació d’un Senat, del qual un terç dels membres…

Ha estat la peça més típica de la indumentària tradicional masculina catalana, especialment entre els pastors, la gent de mar i els pagesos del Principat, al nord de l’Ebre, però també a les Balears a Mallorca i, especialment, a Eivissa Durant la segona meitat del s XVIII el seu ús s’estengué entre els pagesos del País Valencià on era coneguda amb el nom de barret i del País de Foix on era anomenada tet , països en els quals perdurà fins a mitjan s XIX És anomenada també gorra en diverses comarques, com l’Urgell, Andorra, els Pallars, la Ribagorça, el Penedès i el Camp de Tarragona Hom pot…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Orphea Film Barcelona ARGUMENT L’obra homònima 1933 de Josep Maria de Sagarra GUIÓ DPruna FOTOGRAFIA Adrien Porchet blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pere Pruna MUNTATGE Antoni Graciani MÚSICA Els mestres Llorenç Torres i Nin Demon i Joan Gaig i Andreu INTERPRETACIÓ Pere Ventaiols Claudi, en la versió catalana, Rafael Rivelles Claudio, en la versió espanyola, Gilberta Rougé Caterina, Rafael Moragas Moraguetes el mariner borratxo, Sebastià Gasch un borratxo, Paquita Torres, Genoveva Ginestà, Ramon Tor El Libori, Teodor Busquets, Verdugo Enric, Manuel…

Afirma, doncs, no sols la independència del real respecte al pensament humà, que n'és reflex, com fa el realisme en oposició a l'idealisme, sinó també la matèria com a substrat darrer de l’univers, en la qual cosa s’oposa a l'espiritualisme En establir la prioritat de l’ésser sobre el pensar i de la natura sobre l’esperit, fa d’aquest pensament i del mateix esperit formes específiques d’existència de la matèria, al caràcter d’immanents a la qual resten, per tant, reduïdes Bé que el terme sorgí molt tardanament, el materialisme tingué elaboracions sistemàtiques des de l’antigor, com foren la…