Resultats de la cerca
Es mostren 251 resultats
difusió segmentada
Màrqueting
Enviament d’una mateixa informació, a través d’internet, la ràdio, la premsa o la televisió, a una categoria concreta de destinataris, seleccionats segons el perfil, les preferències o les característiques demogràfiques.
No implica necessàriament la identificació dels receptors, sinó que sovint la informació s’adreça a mitjans o a llocs web amb usuaris d’un determinat perfil
demografia històrica
Historiografia catalana
Disciplina jove, d’encara no mig segle d’existència, que té com a objecte l’estudi de la població a través dels temps.
Desenvolupament enciclopèdic Els seus orígens tenen França com a escenari principal, i el seu naixement cal relacionar-lo amb quatre fites fonamentals la publicació, el 1956, del Manuel de dépouillement et d’exploitation de l’état civil ancien de Michel Fleury i Louis Henry l’edició, el 1958, de la primera monografia parroquial La population de Crulai d’Etienne Gautier i Louis Henry l’anàlisi de l’antic règim demogràfic que feu Pierre Goubert a Beauvais et le Beauvaisis de 1600 à 1700 1960, i l’inici de la publicació impulsada per Marcel Reinhard Étude et chroniques de démographie historique…
Les polítiques migratòries
Aquest mapa, elaborat a partir de les dades que ofereix la Divisió de Població del Departament d’Economia i Assumptes Socials de les Nacions Unides en el seu informe d’octubre del 2002, mostra les polítiques d’immigració i emigració dels diferents estats És la resposta política als flux0s migratoris vegeu els mapes Les migracions tradicionals i Les noves migracions S’hi pot veure que hi ha 37 estats sense política migratòria situats a l’Amèrica Central i del Sud i a l’Àfrica, aquests darrers amb una incipient estructura administrativa que amb prou feines controla les fronteres Un nombre…
demografia
Sociologia
Ciència que té com a objecte l’estudi de la població.
Aquest és fet bàsicament des de l’aspecte quantitatiu, però l’estreta interdependència dels fets de població amb uns altres factors —econòmics, geogràfics, històrics, socials, psicològics— exigeix unes perspectives més àmplies de caràcter quantitatiu que fan que la tasca del demògraf tingui uns límits molt vasts i imprecisos La demografia com a ciència és recent, però l’interès pels fets de població és antic hom pot esmentar els censos militars i fiscals d’Egipte o de Roma, les utopies polítiques dels filòsofs grecs i les idees religioses dels pensadors cristians primitius Durant l’edat…
Observacions finals
El lector trobarà, en aquest treball, una panoràmica general de la història dels països de parla catalana del 1789 al 1860 El títol escollit pretén comunicar de forma sintètica la radicalitat dels canvis que dominaren l’etapa canvis en el terreny polític i institucional, cultural, social i econòmic Amb l’avantatge que el temps representa per al judici de l’historiador, aquell canvi general pot ser qualificat com una “gran transformació” títol, com se sap, d’un gran llibre de l’antropòleg Karl Polanyi, en la mesura que comportà la consolidació del capitalisme i de la societat liberal-burgesa…
Les calidoscòpiques interpretacions de la crisi
No és qüestió d’aquesta introducció, potser ja massa llarga, descriure la guerra del Principat que enfrontà la Generalitat a la monarquia, els senyors als pagesos, els bigaires als buscaires, encara que no tant mecànicament com pogués desprendre’s d’un esquema —vàlid en els trets generals, però no en les moltíssimes excepcions fora de mida i de control que tota violència comporta— Però sí que es pot afirmar que la guerra clou el període analitzat en aquest treball, a la vegada que cal situar-la en el context de la crisi i matisar el seu abast en relació amb la resta dels Països Catalans La…
Isabel Moll i Blanes
Historiografia catalana
Historiadora.
Llicenciada en ciències polítiques per la Universidad Complutense de Madrid 1970, s’hi doctorà amb la tesi La economía y la sociedad en Mallorca durante la segunda mitad del siglo XVIII La Sociedad Económica de Amigos del País 1975 Des del 1972 és professora de la Universitat de les Illes Balears La seva tasca investigadora s’ha centrat en la demografia històrica i la història agrària moderna i contemporània de Mallorca També ha estudiat la premsa illenca del s XIX i la història de diferents institucions mallorquines com ara la Universitat de Mallorca o la Societat Mallorquina d’Amics del…
Guia del volum
En els últims anys la denominada història del temps present ha anat guanyant acceptació entre la historiografía contemporània a mesura que eren vençudes les resistències, i fins i tot els prejudicis, d’aquells que consideraven indispensable per a assegurar la rigorositat i l’objetivitat de l’historiador una notable distància temporal entre aquest i el seu objecte d’estudi Per contra, s’ha anat afirmant la necessitat d’explicar i interpretar els fenòmens històrics més recents per tal d’assolir el gran objectiu de comprendre el món Tanmateix, no hi ha dubte que la història dels temps més…
Elvir Sans i Rosselló
Literatura catalana
Historiografia catalana
Historiador i escriptor.
Vida i obra Dedicà part de la seva obra als estudis medievals, i fou un dels pocs intellectuals de la primera meitat del segle XX que parà esment en l’època musulmana Destacà també pel seu activisme cultural com a fundador i president de l’Associació per la Cultura de Mallorca, i president de la Societat Arqueològica Lulliana i del Consell Diocesà d’Acció Catòlica Fill de l’escriptora Coloma Rosselló i del polític català Narcís Sans, de jove, s’interessà per la política i milità en el partit liberal en presidí les joventuts Durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera, evolucionà cap a…
, ,
Fons de les Nacions Unides per a la Població
Demografia
Entitats culturals i cíviques
Organisme constituït el 1969 en el si de l’Organització de les Nacions Unides, amb l’objectiu de promoure la prestació directa d’ajuda financera i tècnica als països en desenvolupament que ho sol·licitin per a dur a terme polítiques demogràfiques.
Es nodreix, principalment, de les contribucions voluntàries dels països membres de les Nacions Unides El 1990 les donacions ascendiren a 212 milions de dòlars i el nombre de països donants fou de 106 En aquesta data, l’Estat espanyol contribuí amb un total de 317466 dòlars, mentre que el país amb una major aportació fou el Japó amb 40830000 de dòlars D’altra banda, l’organisme cerca altres vies d’ingressos, com ara projectes i programes multilaterals amb altres organismes Els ingressos que rep es canalitzen, majoritàriament, en ajudes a una sèrie de països que es consideren prioritaris segons…