Resultats de la cerca
Es mostren 373 resultats
Federació Espanyola de Tennis
Tennis
Organisme que regeix la pràctica del tennis en l’àmbit estatal.
Els seus precedents es remunten a l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona 1904, primera entitat de l’Estat espanyol a representar clubs en la Lawn Tennis Association i en la posterior Associació de Lawn Tennis d’Espanya 1909, que el 1935 passà a denominar-se Federació Espanyola de Tennis S’encarrega de la promoció, organització i coordinació del tennis a l’Estat espanyol i en formen part les diferents federacions territorials, com la catalana Des dels seus orígens té la seu a Barcelona
diatriba
Filosofia
Literatura
Discurs o escrit que implica una agressió contra persones o institucions.
Inicialment era una conversa entre un mestre i els seus deixebles sobre una qüestió filosòfica, i a partir del s II aC esdevingué una mena de predicació practicada pels filòsofs de l’escola cínica, que combinava la retòrica sàvia amb narracions exemplars i allegòriques, sentències i diàlegs ficticis Aquesta classe de diatriba es mantingué durant l’imperi Romà fou adoptada sobretot pels estoics i pels predicadors cristians Hom tornà a emprar aquest terme a partir del s XVI per a denominar obres de discussió literària o filosòfica
coalició
Economia
Política
Acord concertat temporalment entre grups diversos sobre la base d’un programa, amb la finalitat d’aplegar llurs recursos comuns per obtenir la presa d’una sèrie de decisions.
En el terreny polític, la coalició entre partits pot donar-se en un pla purament electoral, parlamentari o bé governamental En aquest darrer cas té lloc la creació d’un govern de coalició En el camp de l’economia, les coalicions mai no canvien el subjecte econòmic que controla cadascuna de les empreses en qüestió, i, doncs, es diferencien del trust Quan la coalició té com a fi primordial de reduir la competència, hom acostuma a denominar-la càrtel Aquestes coalicions són expressament prohibides per la legislació antimonopolista de la major part dels estats
copte | copta
Etnografia
Cristianisme
Nom que a l’alta edat mitjana es donà a la població d’Egipte i que és aplicat actualment als cristians egipcis.
Derivat de l’àrab qubt corrupció del mot grec αιγύπτιος, el terme fou aplicat pels conqueridors musulmans del segle VII a la població egípcia, composta principalment pels descendents de l’antic Egipte i per un cert percentatge d’element grec i romà, resta de les darreres invasions Els coptes, que aleshores eren pràcticament tots cristians monofisites , adoptaren lentament i per força la religió de l’islam D’ençà d’aleshores, el terme serví per a denominar tant els cristians egipcis adscrits a l' Església copta com als cristians egipcis de totes les confessions
Kim Eric Drexler
Tecnologia
Enginyer nord-americà.
És conegut per popularitzar els potencials de la nanotecnologia molecular durant les dècades de 1970 i 1980 En el seu primer llibre, Engines of Creation 1986, introduí el terme nanotecnologia per a denominar la nova tecnologia que permet que màquines de mida nanomètrica puguin manipular els àtoms La seva tesi doctoral, realitzada a l’Institut Tecnològic de Massachusetts MIT, posteriorment fou publicada sota el títol Nanosystems Molecular Machinery, Manufacturing and Computation 1992, i rebé el premi de l’Associació d’Editors Americans com a millor llibre de ciència del 1992
José Rafales
Beisbol
Jugador i entrenador de beisbol.
Fou un dels màxims impulsors del beisbol a Gavà i formà part del primer equip del Club de Beisbol Roca Radiadors de Gavà, format oficialment el 1961 i que debutà en el Campionat de Catalunya el 1962 Fou una de les persones vinculades més anys al club, que el 1973 passà a denominar-se Club Beisbol i Softbol Gavà Durant els anys seixanta fou entrenador dels equips juvenils i durant la dècada de 1970 també es feu càrrec de l’equip femení de Catalunya que participà en el Campionat d’Europa júnior El 2011 el club li feu un homenatge
predicatiu | predicativa
Gramàtica
Dit de tot element gramatical que pertany al predicat, en fa la funció o el conté.
Hom sol denominar oracions predicatives les que tenen un verb que expressa una acció o un fenomen amb participació del subjecte, en oposició a les oracions atributives, amb verb copulatiu, que expressa una qualitat del subjecte predicat Hom anomena també complement predicatiu aquell que, determinant simultàniament el subjecte i el verb d’una oració, participa de la manera de completar de l’adjectiu i de l’adverbi en aquell home camina descalç , la forma descalç , alhora que completa el substantiu subjecte aquell home , es refereix també al verb camina , en tant que diu de quina…
estil epigramàtic
Música
A l’Antiguitat, un epigrama era text que s’inscrivia en un monument.
Amb el temps la paraula passà a denominar un vers o petit grup de versos escrits amb la intenció d’expressar un pensament satíric o moral de manera enginyosa i concisa En música, l’estil epigramàtic no correspon a un estil en concret, però s’aplica a composicions o fragments de composicions breus i de contingut molt intens Determinades obres d’A Schönberg o A Webern, però també de compositors estèticament molt llunyans d’aquests, com ara F Mompou, poden ser considerades epigramàtiques La paraula epigrama ha estat utilitzada per diversos compositors com a títol d’una obra
stile moderno
Música
Expressió aplicada a la composició d’estil antitètic al de l'stile antico.
Servia per a denominar els nous estils de música sorgits a la Itàlia de la primeria del segle XVII, especialment els relacionats amb la música dramàtica De fet, l' stile moderno era assimilat a la seconda prattica prima prattica/seconda prattica , de manera que és possible que tingués els seus orígens en els cercles de Ferrara que C Monteverdi freqüentà La seva característica essencial era el tractament més flexible i lliure de la música, la qual seguia el significat de les paraules El seu ús incidí en gèneres llavors naixents, com la cantata, l’òpera i l’oratori
missa brevis
Música
Missa breu.
Si bé originalment l’expressió pot haver designat misses completes però menys elaborades musicalment i, per tant, més curtes que d’altres, al llarg del segle XVII passà a denominar les misses polifòniques només formades per kírie i glòria Això es correspon amb les necessitats del culte luterà, en el qual només es conservaven aquestes seccions de l’ordinari De vegades, missa brevis indica una missa en la qual algunes parts del text han estat suprimides El significat literal de l’expressió, és a dir, el de missa completa però de menor durada, ha continuat essent sempre possible