Resultats de la cerca
Es mostren 639 resultats
Tradia
Marca comercial de Difusió Digital Societat de Telecomunicacions SA, empresa del Grup Abertis que actua com a operador d’infraestructures i serveis de telecomunicacions per a radiodifusors, operadors de telecomunicacions i grups tancats d’usuaris.
Creada l’any 2000 a partir de la privatització de la xarxa de radiodifusió del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya, disposa d’una densa xarxa d’enllaços digitals d’alta capacitat i d’un gran nombre de reemissors emplaçats per tot Catalunya, que utilitza per a difondre els serveis de ràdio i TV de la CCRTV, i donar servei de comunicacions als mossos d’esquadra, els bombers i protecció civil En els darrers anys, ha iniciat l’expansió fora de l’àmbit de Catalunya
Caixa d’Estalvis de Girona
Economia
Entitat financera creada el 1940 per la diputació i domiciliada a Girona.
Hi destacà el pes del sector no resident gairebé un 5% dels seus recursos crediticis total L’any 2008 disposava d’una xarxa de 238 d’oficines en vint-i-quatre comarques, especialment densa a les gironines, tenia uns actius per valor de 7714520 milers d’euros i el resultat consolidat de l’exercici fou de 26486 milers d’euros Al maig de 2010 l’entitat aprovà ser absorbida per la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona “La Caixa” Al novembre de 2010 es formalitzà al registre mercantil la fusió de les dues entitats
cària
Botànica
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les juglandàcies, d’escorça grisa, molt temps llisa, fulles imparipinnades, flors masculines en aments i femenines terminals i fruit globulós, semblant a una nou però amb la coberta carnosa gruixuda que s’obre en quatre valves.
Originaris d’Amèrica del Nord fins a Mèxic, tenen interès per llur fusta hickory , molt dura, densa, tenaç i resistent als xocs, emprada per a fer raigs i llantes de rodes, mànecs d’eines, etc, i també com a llenya i per a fumar carn Les espècies més utilitzades són C ovata, C tomentosa i C glabra Els fruits d’algunes espècies de cària, sobretot els de la noguera blanca americana C ovata i els de C laciniata , són comestibles, semblants a nous grosses 6-12 cm, i proporcionen un bon oli de taula
caoba
Botànica
Tecnologia
Gènere de grans arbres perennifolis, de la família de les meliàcies, de 12 a 15 m d’alt, de fusta dura, de color bru vermellós, amb fulles pinnades, coriàcies i lluents, flors petites, blanquinoses, agrupades en panícules i fruits en càpsula llenyosa, que viuen a les selves plujoses d’Amèrica tropical.
Dues espècies tenen importància comercial S mahogani , la caoba americana , o de Cuba , o antillana , la més apreciada, explotada des d’antic a les Antilles i a Florida, i S macrophylla , que creix des del Yucatán fins a la part nord del Brasil i el Perú Ambdues s’han estès per tota l’Amèrica tropical, Índies Occidentals, etc La fusta de caoba, de fibra corbada, gra homogeni, dura i densa, però fàcil de treballar i susceptible d’un immillorable poliment, gaudeix des d’antic de la màxima estima en ebenisteria
avetosa

Avetosa
© Xevi Varela
Geobotànica
Comunitat vegetal forestal densa i sovint rica en espècies, en la qual domina l’avet.
Es fa a l’alta muntanya, a la part baixa de l’estatge subalpí a vegades penetra dins l’estatge de la pineda de pi negre, i fins arriba a barrejar-se amb la fageda, a nivells alts de la muntanya mitjana
Sant Antoni de la Grella
Capella
Capella del terme de la Maçana, dins la gorja de la Grella
.
Es troba adossada a la pedra on la ribera d’Ordino passa profundament engorjada entre altes parets de pedra i densa vegetació de ribera en l’antic camí ral que unia les parròquies de la Maçana i Escaldes i Engordany Les obres de l’obertura d’uns túnels viaris la malmeteren fins destruir-la en bona part, però posteriorment fou refeta completament Aquesta capella és dedicada a Sant Antoni Abat, patró dels traginers, que l’invocaven abans de passar per aquest mal pas engorgat Un centenar de metres per sota hi ha el pont de Sant Antoni de la Grella
prosa
Literatura
Forma del llenguatge emprada en els discursos públics i en les diverses obres literàries.
Pot manifestar-se de moltes maneres prosa rítmica és aquella que és animada d’una cadència musical semblant a la de la poesia lliure prosa poètica , la que imita els recursos de la poesia o que substancia tant els valors poètics que esdevé, en certa manera, una poesia en prosa prosa lírica , la que s’inspira clarament en el lirisme característica que la defineix essencialment i que resta depurada de qualsevol altre element aliè Amb referència al mode d’escriure-la i a l’estil, hom pot parlar de la prosa assenyalant la seva característica definitòria densa, concisa, etc
Emily Dickinson

Emily Dickinson
© Fototeca.cat
Literatura
Poetessa nord-americana.
Tancada en un ambient rígid i purità, fou desconeguda pel públic fins que la seva germana en féu publicar 115 poemes 1890 en vida només n'havia publicats dos La seva obra lírica més de 1 700 poemes no fou gaire apreciada fins després de la Primera Guerra Mundial, quan l’imaginisme i la revaloració dels poetes metafísics del s XVII permeteren de veure l’originalitat de la seva poesia, concisa i densa, amb imatges d’una intuïció sorprenent, que la situa, juntament amb Poe i Whitman, entre els millors poetes nord-americans del seu segle
rossinyol

Rossinyol
Kentish Plumber (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 16 cm, que té les parts superiors de color bru rogenc i les inferiors més clares.
És fortament territorial i s’alimenta de cucs, petits insectes i aranyes, que captura a terra o entre el sotabosc, i de baies, especialment de saüc Hom n'aprecia el cant del mascle, no tan melodiós com el d’alguns altres moixons, però molt més virtuós i capaç de fer redoblaments brillants, matisos suaus i fortes notes És difícil de mantenir-lo engabiat, a causa del règim alimentari i de l’instint migrador a més, en captivitat gairebé no canta Habita en boscs amb vegetació baixa densa i maleses humides al nord-oest d’Àfrica, l’Europa meridional i central i l’Àsia Menor, i hiverna…
manuelí

El monestir dels jerònims de Belém, mostra representativa de l’estil manuelí
© Fototeca.cat
Art
Dit de l’estil arquitectònic desenvolupat a Portugal entre la fi del s XV i el començament del XVI, que deu el seu nom al rei Manuel I de Portugal.
És un estil bàsicament ornamental que aporta poques novetats estructurals L’esquema general és el següent sobre una base goticoflamígera, addició d’elements renaixentistes i d’influència oriental, tot això presidit per un gust per l’ornamentació densa que fa que siguin molt abundants els motius decoratius, principalment de tipus nàutic i heràldic Cal citar com a monuments més representatius el monestir de Batalha, obra de Mateo Fernandes, el francès Boytac i João de Castilho, en el qual es destaquen les capelhas imperfeitas i el claustre el monestir dels jerònims de Belém, obra…