Resultats de la cerca

Situació i presentació Es troba al sector meridional i més baix de la comarca, en contacte amb la cubeta de Móra Limita amb el Molar NW, Bellmunt del Priorat NE, Falset, Marçà E, els Guiamets S, tots ells municipis del Priorat, i amb Garcia W que pertany a la comarca de la Ribera d’Ebre El sector més elevat és el de llevant, amb 341 m al tossal de Puig-roig i 305 a la Tosseta El riu de Siurana, poc abans de la seva confluència amb l’Ebre, forma el límit nord-occidental, i rep per l’esquerra diversos barrancs com els d’en Pou, de la Vila i de la Raora, aquest últim que conforma el límit…

Situació i presentació Es troba al sector ja garriguenc de la part central de la comarca Limita amb els municipis de Sudanell i Montoliu de Lleida al N, d’Alfés a l’E, Alcanó i Sarroca de Lleida al S i Torres de Segre a l’W Es troba a l’esquerra del riu de Set, poc abans de la seva desembocadura al Segre, que forma la frontera nord-oriental A la part meridional travessa el terme també de llevant a ponent la vall del Secà, que va a parar al pantà d’Utxesa El poble i cap de municipi de Sunyer és l’únic nucli de població del terme Passa pel sector NW del territori i en direcció S-N una carretera…

A diferència, però, de la màgia pròpiament dita, que apareix com una capacitat tècnica que pot ésser apresa per qualsevol, la bruixeria és considerada una qualitat innata dels qui hom suposa que la posseeixen L’origen de les pràctiques de bruixeria pot ésser cercat en la supervivència de cultes pagans, però molt especialment en les doctrines dualistes cristianes i en la creença en el poder del dimoni, molt esteses a l’Europa medieval Les dones que la practiquen són anomenades bruixes , i els homes, bruixots El poder d’aquestes persones es manifesta en el fet d’ embruixar persones o animals,…

Situació i presentació Limita al N amb el terme vallesà de Vallromanes, a llevant amb Premià de Dalt i a ponent amb Alella Pel que fa a l’orografia del terme cal mencionar el turó de Salve Regina o Sant Baldiri 430,6 m d’altitud, que fa de partió amb el municipi de Premià de Dalt, el turó de Lledó 496 m, trifini amb Premià, Vallromanes i Teià, i l’anomenada serra de Teià, que fa de límit entre Alella i Teià Al sector NE del municipi, l’orografia muntanyosa és marcada pels vessants del cim de Sant Mateu 499 m, dins del terme de Premià En un dels sortints d’aquesta costa, l’any 2004 es construí…

És l’etapa més antiga de la prehistòria i ocupa la major part de l’era quaternària Villafranquià i Plistocè Els jaciments europeus, sobretot els francesos, i altres han estat la base de treballs importants d’E Lartet, G de Mortillet, l’abat H Breuil que han permès d’efectuar tres grans divisions en el Paleolític l’inferior, el mitjà i el superior El primer —anomenat també Cultura dels palets tallats — dura aproximadament des d’uns 4000000 d’anys aC fins al 120000 Els instruments, obra dels australopitecs, es troben bàsicament a l’Àfrica i també al S d’Europa i consisteixen en palets…

Situació i presentació Es troba a l’extrem meridional de la comarca, limitant amb els municipis de Marçà N, els Guiamets W, Colldejou NE i Tivissa S, aquests dos últims termes pertanyents al Baix Camp i Ribera d’Ebre respectivament És en una vall encerclada per la serra de l’Espasa, al NW, les de la Picotxa i Montalt al S i els cingles del Tortó a llevant Al sector de migdia i llevant el terme queda tancat per relleus superiors als 750 m Altres pics destacats són, al sector SW, el Pinar dels Frares i la Picotxa Diversos barrancs drenen el terme els més importants són els de Pedrenyeres, de…

El municipi de Formentera comprèn, a més, les caseries de ses Salines de Sant Ferran, la Savina i es Caló Juntament amb l’illa d’Eivissa, del sud de la qual és separada per l’estret des Freus, de 7 km, forma el conjunt anomenat pels antics de les Pitiüses  Entre les Balears, ocupa la posició més meridional La morfologia de Formentera és simple una plataforma estructural terciària, en part recoberta per materials quaternaris, que es disposa en dues unitats de relleu a l’est, les terres altes de la Mola 202 m alt, voltades d’espadats, on hi ha el far de Formentera , de llum blanca i 30 milles…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Susqueda NW, Amer N, Sant Julià del Llor i Bonmatí E, Osor W, SW i Anglès SE Morfològicament situat entre la muntanya de Sant Gregori 1088 m al SW, el Ter límit septentrional i oriental i la riera d’Osor, ja al curs final límit SE, el terme té dos sectors totalment diferenciats el del NW i W, format pels vessants de la muntanya de Sant Gregori, és muntanyós i boscat, amb predomini d’alzines, castanyers i roures, de característiques i constitució geològica totalment guillerienques el segon, al NE i S, a l’interfluvi del Ter i la riera d’Osor,…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Torroella de Montgrí i Fontanilles, a l’W amb Palau-sator i Torrent, i al S amb Regencós i Begur L’origen del topònim prové precisament del llatí palus , llacuna, terreny pantanós, estany, que descriu el seu marc geogràfic Aquestes terres formen un tram de costa baixa i sorrenca, la platja de Pals, on abundaven maresmes i aiguamolls que foren en part dessecats i aprofitats per al conreu de l’arròs al segle XIX també fou dessecat i convertit en terra de conreu l’estany de Pals, que era situat entre la vila de Pals i els llocs de Sant…

Situació i presentació Es troba al límit oriental de la comarca Limita amb la Torre de Fontaubella S, Marçà SW, Falset W, Porrera NW, Alforja N i Duesaigües i l’Argentera E, aquests tres últims termes pertanyents a la comarca del Baix Camp S’estén pels vessants de ponent de la serra de l’Argentera o de Pradell 742 m, que separa les dues comarques en direcció N-S i forma una important cinglera que constitueix un magnífic mirador sobre el Camp El sector més septentrional de la serra separa la vall del riu de Cortiella al terme de Porrera de la vall de Pradell, a la capçalera de la…