Resultats de la cerca
Es mostren 253 resultats
Paul Joseph Cohen
Matemàtiques
Matemàtic nord-americà.
Professor a la Universitat de Stanford des del 1961, provà la impossibilitat de la demostració d’hipòtesis contínues a partir del conjunt d’axiomes d’una teoria Estudià les equacions diferencials parcials i l’anàlisi harmònica El 1966 li fou atorgada la medalla Fields
Aleksandr Mikhajlovič Ljapunov
Matemàtiques
Matemàtic i enginyer rus.
Professor a Kharkiv i a Peterburg, féu importants estudis matemàtics sobre les equacions diferencials, el càlcul de probabilitats, etc i mecànics sobre sistemes en equilibri o en moviment, sobre hidrodinàmica, potencials, etc Desenvolupà especialment una teoria general de l’estabilitat i de la regulació de sistemes no lineals
Stephen Smale
Matemàtiques
Matemàtic nord-americà.
Professor a les universitats de Princeton i Berkeley, ha fet investigacions en topologia diferencial, anàlisi global i equacions diferencials quantitatives reeixí a provar la conjectura de Poincaré per a dimensions majors que quatre, i provà que hom pot girar una esfera a l’inrevés El 1966 li fou atorgada la medalla Fields
Estampa Popular Valenciana
Moviment artístic format a València vers el 1963 com a ressò, amb característiques pròpies, d’un moviment homònim impulsat per artistes com José Ortega, de Ciudad Real.
Les seves notes diferencials procedien dels plantejaments que possibilitaren el corrent Crònica de la Realitat Fou important el paper que hi tingué el crític Tomàs Llorens Hi collaboraren, amb l’Equip Crònica, Martí Quinto, Juan Antonio Toledo, Marí, Josep Maria Gorris, etc Empraren la ironia, els contrasts significatius i imatges aparentment estereotipades, unint al realisme la imaginació satírica
Józef Marja Hoene Wroński
Matemàtiques
Matemàtic polonès.
S'establí a França a partir del 1801 Estudià les equacions algèbriques i diferencials i el desenvolupament en sèrie de funcions és notable l’estudi que féu dels determinants n'establí uns d’especials que duen el seu nom Estudià també la física i la mecànica celestes i establí unes hipòtesis filosoficoreligioses que aplicà a la matemàtica
Karl Jacobi
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
Amic de Gauss, fou professor a Königsberg Aportà noves idees a la teoria general dels determinants, mètodes originals per a integrar les equacions diferencials i un dels millors estudis sobre les funcions ellíptiques, Fundamenta nova theoriae functionum ellipticarum 1829 Els seus estudis de física matemàtica fructificaren en les importants Vorlesungen über Dynamik ‘Lliçons sobre dinàmica’, 1843
Leonhard Euler
Matemàtiques
Matemàtic suís.
Deixeble de JBernoulli a la Universitat de Basilea, fou professor de física 1730 i de matemàtiques 1733 a l’Acadèmia de Ciències de Rússia a Peterburg Nomenat, per Frederic el Gran, director de la secció de matemàtiques de l’Acadèmia de Ciències de Berlín, Caterina II el nomenà director de l’Acadèmia de Peterburg 1766 Fou membre de la Royal Society 1746 i de l’Académie Française des Sciences 1755 Estudià les sèries algèbriques i demostrà que només poden ésser emprades quan són convergents Introduí la notació f x , el nombre π, el nombre e com a base de logaritmes, la i per a representar la…
javanès
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada sobretot a l’illa de Java.
És la principal del grup austronèsic pel nombre de parlants Té nombrosos dialectes regionals, però la seva característica més notable són els diversos dialectes diferencials, molt codificats Té una tradició escrita, influïda per les literatures índia i islàmica, que data aproximadament del segle VIII Actualment, el govern indonesi intenta potenciar el malai com a llengua oficial en detriment del javanès
assentament
Construcció i obres públiques
Moviment de descens que fan les terres i els fonaments, pilars o parets d’una construcció a mesura que van rebent el pes de les construccions que suporten.
Els assentaments més importants són els de les terres on descansa la fonamentació, i són més petits els de l’obra pròpiament dita Hom anomena assentament absolut el descens mesurat en centímetres o millímetres de cada un dels elements d’una construcció, i assentament diferencial , la diferència entre els assentaments absoluts Els assentaments diferencials causen moviments desiguals de dalt a baix i, per tant, provoquen esquerdes verticals
diferencial

Elements i parts d’un diferencial d’automòbil (a dalt) i esquema del seu funcionament (a baix)
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Mecanisme que hom munta als automòbils per transmetre el moviment a les rodes motrius i permetre que, als revolts, girin a la velocitat adequada, és a dir, que la roda exterior giri més de pressa que la roda interior.
Un diferencial consta d’una roda amb dental cònic anomenada corona , en la qual engrana el pinyó d’atac de l’eix motor, i que arrossega la caixa del diferencial Dins aquesta caixa hi ha muntats quatre pinyons satèllits que poden girar lliurement Sobre aquests pinyons, i en punts diametralment oposats, dues corones fixes planetaris engranen amb cadascun dels semieixosals quals hom subjecta les rodes Quan aquestes giren a velocitats iguals, els pinyons no tenen moviment independent i el conjunt es mou solidàriament Si una de les rodes s’alenteix, els pinyons comencen a girar i la corona…