Resultats de la cerca

Professor a Minnesota 1919-37 i a Harvard 1937-60, fou economista del departament d’estat 1934-35 i assessor del Federal Reserve System 1940-45 Divulgà la teoria keynesiana Guide to Keynes, 1953 i en reelaborà alguns punts insistí en la importància de la política fiscal per a mantenir estable la demanda, i la intervenció, en general, de l’estat en l’economia Altres obres importants Full Recovery or Stagnation 1938, Monetary Theory and Fiscal Policy 1949 i The Dollar and the International Monetary System 1965

D’idees reformistes, divulgà el socialisme i Marx en particular A l’obra La Hacienda Pública y los Impuestos 1917 féu una de les primeres estimacions de la renda global espanyola, i a Fomento de las exportaciones 1920 es manifestà com un proteccionista moderat El 1922 acceptà el càrrec de secretari del Consejo Superior Bancario, i renuncià la seva càtedra d’economia de Salamanca que tenia des del 1906 El 1923, a Consecuencias económicas de la guerra, analitzà la incidència econòmica de la Primera Guerra Mundial a l’Estat espanyol

Sacerdot claretià Estudià a Vic Es destacà com a predicador i fou el primer a reprendre la predicació en català a la catedral de Barcelona El 1903 obtingué una càtedra d’anglès a l’escola superior de comerç de la Corunya, i el 1910 passà a la de Barcelona Divulgà la mecanografia amb la revista “El Tipismo” i amb un Manual del tipista 1903 És autor d’una traducció d' El paradís perdut , de Milton, només publicada en part, de poesies i de mètodes per a l’ensenyament del francès i de l’anglès

Oriünda de l’Àsia occidental, és naturalitzada a la regió mediterrània, on era molt conreada com a planta tintòria L’arrel, anomenada alitzari, forneix un tint de color vermell o carmesí, que també és oficinal, amb virtuts diürètiques i anticatarrals Al s XVIII, Joan Pau Canals i Martí n'estengué i millorà el conreu i el divulgà en publicacions en català i castellà, puix que era una substància vital per a la fabricació d’indianes —ell n'era un dels principals fabricants— Carles III li ho recompensà amb el títol de baró de la Vall-roja

Destacà com a navegant vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona i al Club Nàutic Arenys de Mar Ocupà càrrecs de responsabilitat en diferents institucions, com el Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS, el Comitè Internacional de Creuers del Mediterrani i la Federació Espanyola de Clubs Nàutics, i dirigí el Museu Marítim de Barcelona 1958-86 Divulgà la història dels esports nàutics a través d’articles i del llibre Los deportes náuticos en Catalunya 1821-1936 más de un siglo de remo, vela y motor 1978 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989,…

Sense abandonar els seus deures religiosos com a frare mínim, es dedicà intensament al conreu de les ciències positives, seguint les petjades de Galileu, l’obra del qual divulgà amb els llibres Les méchaniques de Galilée 1644 i Nouvelles pensées de Galilée 1630 Fundador de l’Academia Parisiensis, fou un enllaç permanent entre tots els estudiosos europeus del seu temps Descartes, Hobbes, Pascal, etc Hom li deu aportacions originals en els camps de la mecànica lleis del pèndol i sobretot de l’acústica lleis de les cordes vibrants, determinació de la velocitat del so mitjançant l’eco, etc

Competí en l’àmbit amateur fins el 1957 amb el Club Ciclista Tarragona El 1980 formà part del grup fundacional del Club Ciclista Infantils d’Olot, entitat que presidí 1982-2006 Divulgà el ciclisme entre els menors i formà talents com els medallistes olímpics Carles Torrent i Josep Antoni Escuredo El 1992 rebé el premi de mèrit del ciclisme català per la seva collaboració en els Jocs Olímpics de Barcelona, i poc després rebé la insígnia d’or de la Federació Catalana de Ciclisme La Generalitat de Catalunya li atorgà la medalla de l’Esport Català 2004

És considerat un dels iniciadors de l’espeleologia a Catalunya Formà part de la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus i també de l’Agrupació Excursionista de Reus L’any 1908 davallà per primera vegada un avenc, el de la Miloquera, utilitzant escales de corda i fusta Divulgà recerques espeleològiques en la revista Atheneum , de la qual fou portaveu, i en el butlletí de l’AE Reus Publicà Espeleologia de les comarques tarragonines 1918, obra que encara mereix l’interès dels espeleòlegs, ja que les comarques de la Terra Alta, el Montsià i el Baix Ebre no han estat posteriorment…

Fou el primer cronista futbolístic als mitjans esportius de l’època, en publicacions com Los Deportes o La Vanguardia És l’autor de la crònica del primer partit jugat pel Futbol Club Barcelona al Velòdrom de la Bonanova, el 8 de desembre de 1899, i gràcies a ell es té constància de la implantació d’aquest esport al principi del segle XX També exercí d’àrbitre en alguns d’aquests partits inicials i divulgà el reglament del futbol a través del diari Collaborà en l’organització de concursos, com la Copa Macaya, i, des de l’octubre del 1909, presidí la Federació Catalana de Futbol durant un any…

Es donà a conèixer amb la publicació de la Trilogie de Pan Colline , 1926 Un de Baumugnes , 1929 Regain , 1930, narracions rústiques, d’ambient camperol, vivificades per una saviesa ancestral Que ma Joie demeure 1935 i Les Vraies Richesses 1936 palesen la seva actitud d’enemic de les ciutats i del maquinisme industrial i de defensor de la vida camperola, generadora de virtuts morals En unes experiències comunitàries divulgà el seu evangeli primitivista i anarquitzant, i el 1940, empès per les circumstàncies, el seu pacifisme Acabada la guerra, la seva obra fou renovada amb una…